Un informe sobre la prostitució encarregat per Igualtat desaconsella la modificació legal abolicionista que planteja el PSPV

Un informe encarregat per la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que dirigeix Aitana Mas, desaconsella les modificacions legislatives que proposa el PSPV contra la prostitució. Els socialistes han impulsat en les Corts Valencianes dues proposicions de llei per a modificar la normativa de carreteres i espectacles públics per a sancionar als clients de prostitució i a les persones que la faciliten. La norma, similar a la que va tractar d'impulsar la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, i que ja va provocar un xoc amb l'exvicepresidenta del Consell Mónica Oltra, subratlla que en cap cas se sancionarà a les dones.

El PSPV ha plantejat que la norma s'aprove pel procediment de lectura única, que no admet esmeres ni participació ciutadana, una qüestió que no acaba de quallar entre els socis del Pacte del Botànic. Tampoc la manera d'abordar de la prostitució, que alguns parlamentaris i membres del Consell consideren punitivista. 

Davant els dubtes, el departament que dirigeix Mas, que és el competent en violència masclista, ha consultat a un grup d'expertes de la Universitat Autònoma de Barcelona, integrants del Grup de recerca Antígona, sobre drets i societat amb perspectiva de gènere. L'informe apunta que totes dues normatives “aposten per un model abolicionista prohibicionista d'abordatge de la prostitució sense plantejar mesures de tipus social que oferisquen alternatives ocupacionals a les persones que obtenen els seus ingressos del treball sexual”. “Tan sols l'ordenança contempla l'adopció per part dels municipis d'un pla d'acció integral amb mesures per a la integració social, econòmica i laboral de les dones que exerceixen prostitució”, indica el text. 

L'autora de l'informe, Paula Arce, advocada especialitzada en dret penal i investigadora en violència de gènere i treball sexual, considera que “les sancions poden resultar desproporcionades en equiparar la prostitució amb la realització d'activitats delictives en la gravetat de la sanció” i que els procediments d'urgència que preveu la norma “poden donar lloc a pràctiques arbitràries que causen mal de difícil reparació”. El text ressenya ·el perill d'afectació del dret a l'habitatge de mesures de clausura o precinte de locals que puguen constituir l'habitatge habitual de les persones que treballen en ells“.

L'experta indica que “les treballadores sexuals són un dels col·lectius amb major risc d'exclusió residencial i es troben entre els col·lectius amb més probabilitats de ser desallotjades forçosament”, per la qual cosa aquestes normes poden incidir en el seu dret a l'habitatge, atés que, en el cas de les dones que exerceixen la prostitució “resulta habitual que habitatge i espai de treball coincidisquen en el mateix lloc”. Arce insisteix que “les polítiques dirigides a la criminalització dels espais on s'exerceix la prostitució no van dirigides cap a les persones que exerceixen prostitució, així i tot, tenen com a conseqüència, generalment, el tancament dels espais on aquestes persones presten els seus serveis”.

Així, el document alerta respecte a que, malgrat que l'objectiu no siga impactar en la vida de les dones, aquestes mesures “tenen efectes específics i especialment adversos en col·lectius en situació de major discriminació com poden ser les persones estrangeres o persones trans: les actuacions policials poden generar expulsions, antecedents policials o, fins i tot, violència institucional i vulneració de drets”. I insisteix: “Existeixen evidències que aquest tipus de mesures repercuteixen de manera negativa en les dones que l'exerceixen: poden provocar la dispersió i ocultació, augmentant la clandestinitat; els espais d'exercici es deterioren i amb això es deterioren també les condicions en què s'exerceix prostitució; en general, els ingressos disminueixen i augmenten les jornades laborals”.

L'informe conclou que “són desaconsellables les mesures legislatives que contemplen l'abordatge de la prostitució exclusivament des del punt de vista punitiu i són preferibles mesures dirigides a la descriminalització de la prostitució, a la intervenció socioeducativa amb potencials clients, a la protecció dels drets de les treballadores sexuals, així com a la creació de polítiques que faciliten alternatives laborals per a les que desitgen abandonar l'activitat”.