ANÁLISIS
La jutgessa de la dana posa el testimoni Mazón davant el dilema de donar els seus WhatsApp i confessar els seus passos després d’El Ventorro
LLEGIR EN CASTELLÀ
El nou escenari obert per la jutgessa de la dana, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, posa el testimoni Carlos Mazón davant el dilema d’aportar voluntàriament les seues telefonades i els seus missatges de WhatsApp del 29 d’octubre de 2024, traumàtica jornada que va acabar amb 230 morts, o quedar retratat com un expresident sota sospita i amb la térbola voluntat d’entorpir l’esclariment dels tràgics fets, quedant més o menys a l’altura del seu cap de gabinet, que va esborrar fins a huit mesos de xats del seu telèfon corporatiu a pesar que la instrucció ja estava en marxa.
La jutgessa també col·loca Mazón davant la tessitura d’un bombardeig de preguntes (per part de la mateixa instructora, del fiscal i dels nombrosos advocats de les acusacions; de les defenses, ja veurem) sobre el seu llarguíssim dinar amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro, la sobretaula i el passeig de la parella de comensals fins a un aparcament pròxim, a més de la seua arribada tardana al Palau de la Generalitat. La situació també propicia, com amb qualsevol, el conegut paseíllo davant els mitjans de comunicació —la pena de telenotícies— i davant les previsibles protestes de les víctimes a l’entrada del minúscul Palau de Justícia de Catarroja.
Els passos de Mazón mai s’han aclarit oficialment; només la declaració dels seus escortes i del conductor del vehicle oficial han acreditat fefaentment que l’expresident van ocultar sistemàticament l’actuació que enrojola d’un president autonòmic que, davant una catàstrofe que es coïa a foc lent sobre el terreny, va optar per absentar-se voluntàriament. Les testificals d’aquells testimonis, que formen part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, van desbaratar el conjunt de mentides que va ventilar a tort i a dret l’equip de Presidència durant mesos.
No debades, la cap de premsa de Mazón va admetre davant la jutgessa que les versions que donava Presidència als mitjans de comunicació des dels dies immediatament posteriors a la catàstrofe eren més falses que un duro de quatre pessetes (l’interrogatori, que elDiario.es ha reconstruït detalladament gràcies a l’acta de la declaració, va ser impressionant i la magistrada va estrényer de valent la testimoni, com poques vegades es veu en una sala de vistes). “Li demane que diga la veritat”, va etzibar la jutgessa a Maite Gómez, cap de premsa de l’expresident i actual assessora de Juan Francisco Pérez Llorca.
La citació de Mazón com un testimoni incòmode també posa en un compromís Pérez Llorca i el PP valencià. L’actual cap del Consell manté el seu antecessor en l’escó número 98 de les Corts Valencianes, amb la consegüent condició d’aforat. A més d’acordar que declare com a testimoni l’exportaveu del Consell, Ruth Merino, la jutgessa també té pendent agendar la testifical de la vicepresidenta, Susana Camarero. El procediment de la dana, per tant, persegueix sense solució de continuïtat l’actual Consell, a pesar que l’executiu valencià batalla per allunyar-se coste el que coste de l’ombra de la dana.
L’origen: les advocades Nuria de Antonio i Virginia Masiá
La magistrada ha optat per citar Carlos Mazón com a testimoni després de la decisió de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TS#CV) de rebutjar, en plenes Falles, l’exposició raonada de la instructora, al·legant que no hi havia prou indicis sòlids contra l’aforat i fins i tot qüestionant de pla que l’expresident detinguera cap posició de garant davant l’emergència de la dana, que, al cap i a la fi, s’erigeix en la clau del delicte d’homicidi imprudent que la jutgessa pretenia imputar-li.
La instructora, després de la severa garrotada del TSJCV a l’exposició raonada, ha aprofitat les diligències sol·licitades per dues de les acusacions personades en la causa per a citar Mazón. D’una banda, l’acusació popular que exerceix el PSPV-PSOE, representada per l’advocada Nuria d’Antonio, va demanar el 4 de març passat que es requerira als alcaldes d’Utiel, Requena, Xiva i Carlet que aportaren voluntàriament el seu llistat de telefonades i missatges amb els càrrecs que van acudir a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i amb “membres del Consell”. A més, l’acusació particular que exerceix la lletrada Virginia Masiá va sol·licitar l’endemà (el 5 de març) una diligència similar.
La instructora addueix que l’alt tribunal autonòmic va descartar tant la “condició d’ometent en posició de garant” de Carlos Mazón com la seua possible “intervenció activa”, si bé la secció segona de l’Audiència Provincial de València, encarregada de resoldre els recursos en el marc de la causa, va avalar per unanimitat que s’investigara el dinar en El Ventorro per a “aportar alguna llum” sobre la presa de decisions per part del comandament únic (que exercia la consellera llavors Salomé Pradas, actualment investigada) i les seues comunicacions amb el cap del Consell, malgrat l’aforament d’aquest últim.
“Això porta al fet que el coneixement del senyor Carlos Mazón Guixot de les decisions que anaven adoptant-se en el Cecopi o l’absència d’aquestes, i el moment en què es van adoptar i el seu contingut, ha d’efectuar-se a través de la seua declaració testifical”, afirma la interlocutòria de la jutgessa instructora.
La situació processal actual de Mazón
La magistrada insisteix que la secció segona de l’Audiència Provincial de València, en la seua interlocutòria clau del 23 d’octubre passat que va obligar la instructora a prendre declaració com a testimoni a Maribel Vilaplana, va autoritzar que s’interrogara l’altre comensal de l’àpat en El Ventorro per a aclarir “com anava avançant la reunió del Cecopi, quina informació manejaven els que hi participaven i per què es va actuar de la manera com es va fer”.
Entre aquella interlocutòria de l’Audiència de València i la del TSJCV hi ha una discrepància evident, que ha modificat radicalment la situació de Mazón, en tancar amb pany i forrellat la Sala Civil i Penal de l’alt tribunal autonòmic l’eventual via de la seua imputació (per a disgust de les associacions de víctimes de la dana).
“La situació processal actual del Sr. Mazón, després de la interlocutòria del TSJ, exclou la responsabilitat de manera completa en el seu vessant omissiu, per no detindre la posició de garant, i no aprecia tampoc el TSJ indicis de delicte en l’acció de l’aforat en una eventual participació activa”, recorda la jutgessa Ruiz Tobarra a tall de resum.
No obstant això, la instructora no veu “factible efectuar un judici de futur sobre l’obtenció durant la instrucció d’indicis que derivaren en eventuals responsabilitats penals del Sr. Carlos Mazón”. “Una eventualitat que es desconeix i que en cap cas pot ser obstacle, després de la interlocutòria del TSJ, a fi d’acordar la seua declaració testifical”, postil·la.
Les diligències sol·licitades per les dues acusacions versen sobre els “missatges en què haguera intervingut” Mazón i la “determinació de qui va rebre la informació”, per la qual cosa “resulta obvi” que “s’ha d’efectuar de manera directa” amb l’excap del Consell, argumenta la interlocutòria de la instructora.
En l’actual moment processal, rebla la jutgessa, “manca de sentit” excloure de manera directa les comunicacions que afecten Carlos Mazón, per la qual cosa “ja es pot inquirir sobre aquests extrems”, encara que “sempre sota la premissa de l’aportació voluntària” (per no tractar-se el pretés homicidi imprudent d’un delicte dolós, només l’opció de la voluntarietat per part dels testimonis resulta processalment vàlida per a obtindre aquesta mena de prova sense comprometre el dret constitucional al secret de les comunicacions).
L’antecedent de Feijóo
Encara que ho supedita al fet que la interlocutòria del TSJCV adquirisca fermesa —diverses acusacions han plantejat recursos de súplica— la jutgessa acorda, d’entrada, la citació de Mazón i li comunica la possibilitat que aporte “voluntàriament” al procediment el llistat de telefonades entrants i ixents del seu telèfon mòbil i de missatges de WhatsApp (“o una altra mena de missatgeria”). Tot això sempre “relacionat amb l’emergència” i oferint, a més, la possibilitat de portar sota el braç a la seua testifical les “factures corresponents als llistats de telefonades”.
Els testimonis que han declarat en el marc de la causa (siguen tècnics o polítics) han prestat la seua autorització perquè s’acararen les seues comunicacions, sempre limitades a la gestió de l’emergència i al 29 d’octubre de 2024.
Fins i tot el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va aportar una acta notarial amb les seues telefonades i missatges de WhatsApp. I fins i tot el cap de gabinet de l’expresident, encara que siga una opció remota, va donar el seu consentiment perquè s’intentaren recuperar els missatges que va esborrar del seu terminal corporatiu (la jutgessa està pendent d’una comissió rogatòria als Estats Units, a l’empresa WhatsApp Inc.). Per tant, ja només quedava l’aforat Mazón.