L’eixida de tres alts càrrecs per irregularitats en les fotovoltaiques, entre els dubtes inclosos en el dossier intern del PP sobre Pérez Llorca

Les renovables són considerades energies netes, però els espais de decisió sobre els projectes, on es catalitzen interessos milionaris, són altament tòxics per a aquest Consell. Fins al punt de provocar conflictes d’interessos i destitucions en les àrees en les quals s’autoritzen declaracions ambientals, es valoren els expedients i s’atorguen les llicències. Fins a formar part del dossier intern del PP que qüestiona la candidatura de Juanfran Pérez Llorca a president de la Generalitat el 2027. Fonts de la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo, a preguntes d’elDiario.es, neguen taxativament que aquest dossier elaborat a la Comunitat Valenciana haja arribat al carrer Génova.

L’últim a caure, el passat 3 de juliol, va ser el director general d’Energia i Mines, Manuel Argüelles, qui, oficialment, va cessar “a petició pròpia”. L’eixida d’Argüelles no és cap anècdota. Va ser crucial el seu paper en el Consell de Carlos Mazón, qui va apadrinar la seua arribada al càrrec, el 19 d’octubre de 2023, en una Conselleria d’Innovació, Indústria i Turisme, aleshores dirigida per Nuria Montes. Va ser elegit per Mazón per a ser una peça clau en la seua aposta per les renovables després que, segons l’excap del Consell, el Botànic havia propiciat “una paràlisi dels projectes per prejudicis ideològics”.

Abans d’entrar en política, era impulsor i promotor de fotovoltaica, com a empresari i enginyer. I mai va renunciar del tot als seus interessos en alguns projectes, com ell mateix va admetre. Aquest còctel de conflictes d’interessos i polsos polítics pel control de la clau de les autoritzacions de renovables explica les turbulències en les àrees del Consell competents en aquest assumpte. La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (Ubiracional), que agrupa 77 col·lectius ecologistes i de defensa del territori, parla d’“estreta relació” entre càrrecs polítics situats en llocs sensibles per a autoritzar les instal·lacions amb empreses del sector i amb la patronal autonòmica Avaesen.

Va deixar els càrrecs però no les accions

El seu nomenament com a alt càrrec va obligar Argüelles a renunciar als seus llocs en els òrgans de govern d’una dotzena d’empreses, sota el paraigua de la matriu PV Ingen Solutions i en algunes de les quals era soci fundador. Entre elles, Pvingenergy Solar Beta, de la qual va ser administrador solidari des del 2 de juliol de 2021 fins al 28 de novembre de 2023, quan va renunciar a aquesta responsabilitat per a evitar incórrer en incompatibilitat amb el seu càrrec públic. Va deixar els seus llocs en les empreses, però no va liquidar les seues accions, com va contar en exclusiva elDiario.es.

El 29 de maig de 2024 la Generalitat va autoritzar la citada Pvingenergy Solar Beta a implantar en sòl no urbanitzable del municipi de Monforte del Cid, pròxim a la ciutat d’Alacant, una central fotovoltaica de 4.000 kW de potència. En tractar-se d’unes instal·lacions amb una potència inferior a 10 megawatts, la competència per a la resolució de l’expedient és dels serveis territorials, que depenen d’Argüelles. Qui en aquell moment era soci de l’adjudicatària.

La propietat de les accions d’aquesta concessionària era d’una segona firma anomenada PV Ingen Solutions, el soci fundador i exadministrador solidari de la qual és el mateix Argüelles. L’exdirector general era, a més, propietari únic de la consultora Efyah Solutions —segons la declaració de béns que va presentar quan el van nomenar—, copropietària de la referida PV Ingen Solutions.

La fotovoltaica va obtindre permís per a 4 megawatts al citat municipi del Vinalopó, una planta solar amb una superfície de 93.591 metres quadrats i amb una instal·lació de 7.290 panells fotovoltaics. L’enginyer responsable del projecte era Gonzalo Navarro, també soci d’Argüelles en PV Ingen Solutions, a través de la seua societat Inversiones Mendinavarro.

El de Monforte del Cid no era l’únic projecte de renovables en el qual té interessos Manuel Argüelles. L’exdirector general participava en una altra planta fotovoltaica a Picassent (l’Horta Sud), com a responsable de la redacció del projecte, de nou al costat del seu soci Gonzalo Navarro. En aquest cas, a través de l’enginyeria PV Ingenergy Solar Epsilon, també sota el paraigua de la matriu PV Ingen Solutions. La central solar de Picassent té 1,72 megawatts de potència i ocuparà 23.302 metres de parcel·la. Estava previst instal·lar 2.730 mòduls.

En la seua declaració d’interessos, Argüelles no va mencionar aquestes dues societats adjudicatàries, malgrat que ja s’estava tramitant la llicència de PV Ingenergy Solar Beta al municipi del Vinalopó i ja estava autoritzada la planta de Picassent. En la seua declaració de béns i activitats sí que va incloure la firma Efyah Solutions i la matriu del grup, PV Ingen Solutions.

La Llei 53/1984 d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, la norma estatal, estableix en l’article 11 que els càrrecs públics no podran exercir activitats privades “que es relacionen directament amb el departament, organisme o entitat on estiguera destinat”. Es refereix a exercir activitats en les empreses, no a ser accionista, encara que fonts jurídiques indiquen que l’esperit de la norma apunta clarament al conflicte que es genera quan tens interessos en el sector que gestiones com a càrrec públic.

Soci del president del “lobby” Avaesen

Manuel Argüelles va admetre ser soci, a través de la seua firma Efyah, de la planta l’autorització de la qual va ser concedida pel departament que ell dirigia. Va dir que participava en projectes “de poca grandària amb un 10% amb diferents inversors”. I va assegurar que en la “territorial d’Alacant [on van autoritzar el projecte] no sabien que jo era soci”. “Ningú sabia allí que jo hi participava”, va sentenciar.

Respecte al pla de Picassent, va adduir que l’enginyeria portava la firma de la seua empresa, però que no hi participava com a accionista. “No tenia els diners per a participar-hi”, va afegir. Va admetre que en aquest cas els funcionaris sí que sabien de la seua connexió amb el projecte. I afegia: “Els vaig dir que donaren el mateix tracte que a tot el món; ells tampoc volen tindre problemes”. De fet, va subratllar, l’expedient porta “dos anys bloquejat”, com tants altres.

La trajectòria empresarial d’Argüelles està lligada en part a Marcos Javier Lacruz, qui des de 2012 presideix Avaesen, la patronal de les renovables. Tots dos van posar en marxa l’empresa Silicon Valen, constituïda el 17 de maig de 2022. Argüelles es va mantindre en aquella aventura uns sis mesos. En aquell temps, van prometre que Silicon Valen fabricaria panells a València i reduiria la dependència de la Xina. El març de 2023, l’empresa va captar la seua primera subvenció, de 362.251 euros, de la Conselleria d’Economia, per a una inversió inicial que tenia previst arribar als 12 milions. Després van anunciar que pretenien captar 475 milions de capital per a tindre una capacitat de producció de 1.200 megawatts a l’any. Tot va quedar en no res.

Va sobreviure a Camps, Fabra i Puig, però no a Mazón

Poc després d’arribar a la Generalitat, Argüelles va xocar amb el número dos de la seua àrea, l’aleshores subdirector general d’Energia, José Miguel López Cortés. Portava en aquell lloc des de 2011. Es va mantindre amb governs de Francisco Camps, Alberto Fabra i, a partir de 2015, amb Ximo Puig. Però amb el nou director general, apadrinat per Mazón, no va durar ni quatre mesos. López Cortés va ser primer arraconat en les seues tasques de supervisió prèvia de les resolucions de l’àrea sobre projectes fotovoltaics i eòlics. Es va enfrontar al seu superior en negar-se a donar la seua firma per entendre que el projecte no complia la legislació territorial i ambiental, segons expliquen a aquest diari fonts coneixedores d’aquelles gestions. La tensa coexistència es va liquidar el febrer de 2024, quan Argüelles va prescindir de López Cortés. I en aquell lloc van col·locar, primer de manera provisional i amb caràcter definitiu des de desembre, José Vicente Sanchis Luis, qui, juntament amb Rosa María Savall, va encapçalar en el seu moment l’equip de Marsan Ingenieros que va treballar en el control de projectes, inspecció i legalització d’instal·lacions, elaboració del pla d’autoprotecció i obtenció de la llicència d’activitat de Terra Mítica.

Una destitució “arbitrària”, segons la jutgessa

En la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, on es couen els informes d’avaluació ambiental en els projectes de renovables, els interessos també han mogut cadires. El maig de 2025, el director general, Miguel Ángel Ivorra Devesa, va apartar del seu lloc Rafael Soriano, cap de servei d’Avaluació Ambiental Estratègica, només cinc mesos després d’accedir a aquest càrrec de confiança. La defenestració li la va comunicar verbalment. El detonant de la decisió va ser la negativa del cap de servei a prorrogar la vigència de la memòria ambiental, ja caducada, del Pla General de la Vall d’Alba i d’altres instruments urbanístics, tal com s’exigia en la instrucció de 25 de febrer de 2025, dictada pel mateix Ivorra Devesa. “No havia acatat la instrucció i havia actuat deslleialment en les funcions del seu càrrec com a cap de servei”, va esgrimir el director general.

Soriano és tècnic de medi ambient i forma part del cos d’enginyers de camins, canals i ports. Va treballar en Avaluació Ambiental Estratègica des del febrer de 2014. I el gener de 2024 va ser proposat per l’aleshores cap de servei d’aquesta àrea per a substituir-lo una vegada es jubilara. D’aquesta manera, el 4 de gener de 2024, el funcionari Rafael Soriano va accedir a aquest càrrec en comissió de serveis. I el maig de 2025 va ser apartat per Ivorra, també regidor de la Nucia. Soriano va acudir als tribunals i el passat mes d’abril, el jutjat contenciós administratiu número 10 de València va anul·lar el cessament per considerar-lo “arbitrari”. La magistrada va entendre que la destitució “no responia a les raons reals” esgrimides.

Pérez Llorca va veure la llum

El 27 de novembre de 2025, Juanfran Pérez Llorca va ser elegit president de la Generalitat. Una de les seues primeres actuacions va consistir a reestructurar el Consell. La Direcció General d’Energia i Mines, àrea encarregada d’autoritzar les llicències de renovables, va deixar de dependre de la Conselleria d’Innovació, la titular de la qual és Marian Cano, i va ser adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, que dirigeix el vicepresident Martínez Mus. El canvi suposava concentrar en una mateixa conselleria totes les àrees competents per a gestionar els projectes fotovoltaics i els plans eòlics. Des de l’estudi i declaració d’impacte ambiental fins als tràmits tècnics. Perquè en el departament de Mus es troba la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, al capdavant de la qual està Miguel Ángel Ivorra Devesa.

Concentrar totes les competències en renovables en una sola conselleria té una lectura en clau política. En cas de produir-se una discrepància de criteris amb informes contradictoris, la resolució la dirimeix el Consell si les àrees enfrontades pertanyen a conselleries diferents. Però si el conflicte sorgeix en una mateixa conselleria, correspon resoldre’l al titular del departament o al secretari autonòmic. És a dir, el xoc a propòsit d’autoritzacions, declaracions d’impacte ambiental o concessió de llicències no implica el Consell ni esquitxa el seu president, Juanfran Pérez Llorca.

De moment, aquesta polèmica continua generant indignació interna en el PP valencià. Tant perquè forme part del dossier intern elaborat per a descavalcar Pérez Llorca.