LLEGIR EN CASTELLÀ
Quan la periodista Maribel Vilaplana (Muro d’Alcoi, 1975) es va especialitzar en comunicació d’impacte, segur que no devia pensar a afrontar personalment una crisi política sense precedents en la seua terra. Tampoc que en el focus d’aquesta crisi estaria la sobretaula que va compartir amb el president de la Generalitat Valenciana i líder del PPCV. Ni encara menys a anar a declarar com a testimoni al jutjat que investiga si la mort de 229 persones es va donar per una negligència de l’Administració pública autonòmica que ell dirigeix. I a més, aquesta declaració davant la magistrada Ruiz Tobarra, que instrueix la causa als jutjats de Catarroja, es produeix menys de 48 hores després que es coneguera que la comunicadora va rebre per Whatsapp un tuit en el qual s'informava de la situació en la qual es trobava la localitat d'Utiel, on les inundacions van causar la mort a sis persones. No obstant això, l'entorn de la comunicadora assegura que en cap moment li va mostrar eixa publicació al cap del Consell.
La periodista que va dinar amb Carlos Mazón durant la vesprada del 29 d’octubre, que està patint molta pressió en els dies previs a la seua declaració i en la vesprada del dissabte va haver de ser traslladada a un centre sanitari després de patir una indisposició, s’ha convertit, sense voler-ho ella, en una de les protagonistes de la jornada, encara que el seu rol en la història és més aïna secundari. Vilaplana va tindre la mala sort de dinar durant més de tres hores amb el màxim dirigent de la Comunitat Valenciana, amb qui ja havia compartit taula i espais, en la pitjor vesprada de la història recent, cosa que la converteix en un testimoni de la seua actuació –o falta d’això–. Com a tal, haurà d’acudir dilluns al Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, on la magistrada Nuria Ruiz Tobarra i les acusacions la interrogaran sobre què va sentir i què li va transmetre el president de la Generalitat, que va rebre diverses telefonades durant la sobretaula en El Ventorro. També sobre quant de temps van estar junts, perquè és, fins a la data, l’única persona que pot delimitar el parador del dirigent autonòmic des que va eixir del Palau al migdia fins que es va incorporar al Centre d’Emergències, atés que ell mateix es nega a fer-ho amb evasives i sense proves documentals. Haurà de donar una versió dels fets que s’ajuste a la realitat, després de mesos de bandades compartides.
El dinar del 29 d’octubre, de la qual no consta tiquet o factura, ha costat la salut a la periodista, com ha comunicat ella i el seu entorn, amb una crisi que va requerir hospitalització, i l’ha convertida en l’epicentre dels xafardejos més morbosos i denigrants. Ha rebut des de llavors una allau de crítiques i s’ha vist sent objecte de comentaris de tota mena, com si ella tinguera cap responsabilitat o tinguera poder sobre el president. És en aquestes crítiques en què s’escuda Carlos Mazón per a no donar detalls de la seua trobada. El líder del PP valencià l’usa constantment com a parapet. I la comunicadora secunda sempre la seua versió, malgrat que insisteix a desvincular-se per complet de Mazón. De fet, ella mateixa assumeix la responsabilitat que no s’informara abans de la trobada amb el president valencià. Li va telefonar després del 29 d’octubre per a demanar-li discreció sobre la reunió, perquè no volia quedar vinculada a un episodi tan traumàtic. Amb els seus silencis i amb les seues paraules fa seues les versions del president.
La relació entre tots dos ve de mesos arrere. Quan el dirigent popular va arribar a València, van coincidir en diversos espais d’oci, i, pel que sembla, van desenvolupar una certa complicitat. N’és uns mostra la intervenció que Mazón va fer en un acte empresarial que presentava la periodista, dues setmanes abans de la dana, en què el president va dir: “La nit ha començat fenomenal, perquè ha començat amb l’aparició de Maribel Vilaplana, que, com tothom sap, és símptoma que tot anirà bé. A València hi ha dos tipus de gales: les que presenta Maribel Vilaplana i les altres”.
Maribel Vilaplana és una coneguda periodista valenciana. Els que la coneixen la defineixen com una dona solvent i treballadora. Va presentar el seu primer informatiu només amb 21 anys, pràcticament en acabar la carrera, en Televisió Espanyola. Especialitzada en els últims anys en comunicació d’impacte, va decidir no tornar a treballar amb el PP en un mitjà de comunicació públic després de la seua eixida de Canal 9. Allí va ser encarregada de retransmetre la visita del papa Benet XVI a València, que va acabar sent objecte de dues peces del cas Gürtel; l’Audiència Nacional va confirmar en una sentència del 2020 que la Gürtel i directius d’RTVV van fer negoci amb la retransmissió de l’esdeveniment. De nou, va ser ella el rostre lligat a la mala gestió del PP. Va tindre la mala sort d’estar allí llavors.
Després del tancament de Canal 9, Vilaplana va voler desvincular-se d’una etapa fosca en els mitjans públics. És per això que, segons el seu entorn, va rebutjar l’oferta de Mazón per a incorporar-se a la direcció d’À Punt, el nou consell de la qual controlat per PP i Vox es gestava aquelles setmanes d’octubre. La comunicadora, molt respectada en el seu sector, es dedica des de fa anys a la docència i al seu càrrec com a consellera en el Llevant UE, que compagina com a consultora i formadora en comunicació a través de la seua empresa Bencomunicat SL Ofereix cursos en multitud d’entitats, entre les quals una fundació sufragada amb fons públics, el Centre Europeu d’Empreses i Innovació de València, una entitat sense ànim de lucre que es finança amb aportacions de la Generalitat i la Diputació de València majoritàriament. Són sessions per a professionals “que volen comunicar-se amb eficàcia en qualsevol situació, tant personal com professional”.
D’aquesta disciplina va fer gala durant la trobada amb Mazón, que no és la primera que tots dos mantenien. Després de rebutjar l’oferta del president durant l’àpat, segons va apuntar en la seua carta oberta, el dinar va derivar en una sessió de consultoria. “Durant la conversa se’m van plantejar diverses opcions, entre les quals presentar una candidatura a un càrrec en la televisió autonòmica, que vaig rebutjar de manera clara per convicció personal i professional. A partir d’ací, em va demanar la meua opinió sobre la situació de la televisió: quins aspectes considerava que funcionaven bé o malament i quins canvis podrien aplicar-s’hi. Des de la meua experiència, vaig exposar el meu punt de vista, cosa que va derivar en un intercanvi de parers i va acabar en una sessió de consultoria de comunicació en què es van abordar qüestions pròpies de la meua especialitat”, va expressar en la carta oberta als mitjans de comunicació.
La comunicadora, que va trencar el seu silenci el 5 de setembre amb la carta oberta, pot contribuir a esclarir la veritat sobre la fatídica jornada. Fins a la data només havia tingut una aparició pública com a periodista, una col·laboració en un programa de cuina en què va parlar de l’assetjament patit en xarxes socials. Amb la carta oberta, en què nega haver sentit les converses del president, va tornar al focus en canviar la duració de la trobada. D’entrada, el seu testimoniatge pot delimitar la seua reunió amb el president, de la qual s’han donat diverses versions, totes pactades entre ella i Presidència de la Generalitat.
El seu portaveu, corretja de transmissió de les seues versions, que són alhora les del president valencià, ha canviat diverses vegades l’hora d’eixida del restaurant, i fa poc l’entorn de tots dos ha apuntat que es van acomiadar en un pàrquing del centre de la ciutat, en direcció oposada al Palau de la Generalitat, que és on Mazón ha dit una i mil vegades que es va dirigir després d’acabar de dinar. Mai ha marcat l’hora. Ara la jutgessa, a petició de diverses acusacions, demana el comprovant bancari del pagament del pàrquing, un detall que esclarirà si l’última versió pactada per tots dos és, aquesta vegada, la real. “Fins a quin moment la testimoni senyora Vilaplana va acompanyar el president i, en conseqüència, fins a quin moment va poder estar present durant les telefonades que es van sostindre entre el president i la investigada Salomé Pradas, converteix en útil la prova sol·licitada, l’obtenció del tiquet d’entrada i eixida del pàrquing”, afirma la magistrada en una interlocutòria dictada divendres. Interrogada degudament, “podria oferir informació que només ella, el president de la Generalitat i els seus interlocutors podrien conéixer”. Què va poder sentir en les converses telefòniques o què li va transmetre el president valencià és determinant per a esbrinar si en el Cecopi s’actuava amb diligència. Dilluns, en comparéixer com a testimoni, tindrà l’obligació de dir la veritat.