El ‘minut a minut’ del conflicte educatiu valencià: la intrahistòria del Telegram que llig fins i tot la Conselleria

Javier Bezares és professor de música en l’IES Oleana de Requena, oboista i director de banda, però també és el responsable del Telegram d’UGT, un dels cinc que retransmeten en temps real les negociacions entre els sindicats i la Conselleria d’Educació per a posar fi al conflicte educatiu valencià, que ha fet ja tres setmanes i quinze jornades d’aturs i que diumenge viu el pròxim capítol.

Tradicionalment, les negociacions polítiques i sindicals s’han celebrat quasi en la clandestinitat, a porta tancada, entre silencis tibants, litres de café i filtracions interessades. No obstant això, aquesta vegada, les reunions estan marcades per la transparència. El que es comenta a l’interior de la seu de la Conselleria d’Educació, en l’avinguda de Campanar de València, es comunica pràcticament de manera immediata a través dels canals de Telegram de l’Stepv (prop de 45.800 seguidors), ANPE (més de 20.600), UGT (prop de 20.000), CCOO (més de 12.500) i CSIF (uns 12.000).

En aquest context, en què no es tracta només de convocar mobilitzacions, sinó de contar, en rigorós directe, tot el que s’esdevé dins de la sala de reunions, el canal d’UGT s’ha convertit en un autèntic fenomen social. Per descomptat, no és el que té més subscriptors, però sí el més dinàmic, entretingut i, sobretot, humà. Cada dia Javier anima els seus companys perquè participen, canten, demostren el seu suport als que estan dins negociant... en definitiva, que reaccionen al que va passant.

Javi s’ha convertit, quasi sense buscar-ho, en un dels rostres —i veus, o més aïna paraules i mems— d’aquesta vaga. “En la primera taula de negociació vam plantejar posar llum i taquígrafs, contar tot el que s’esdevenia dins de la reunió en temps real. A partir d’ací, no sé si és per la manera com ho expliquem, una mica més pròxima que la de la resta dels sindicats, ha esdevingut un fenomen social”, explica Bezares a peu de manifestació, on ja és habitual que els docents el paren: “Aquest matí m’he fet ja unes quantes fotos amb gent que ve a les manifestacions i m’ho demana: ‘Mira, Javi el del Telegram’”.

L’engranatge del canal funciona amb la precisió de la banda de música que Bezares acostuma a dirigir. A l’interior de la taula de negociació estan Maite Tarazona i Maica Martínez, les dues negociadores d’UGT. Elles van passant a Javi, al minut, cada proposta, cada gest, cada opinió, cada document, cada recés o cada moment de tensió. Fora, Bezares ho tradueix per als milers de docents que esperen a l’altra banda del telèfon.

La retransmissió és tan fidedigna que s’ha convertit en lectura obligatòria fins i tot per als seus propis interlocutors polítics. “Ens consta que la consellera ens segueix en temps real”, confessa el professor. L’anècdota que ho confirma va passar durant una de les jornades maratonianes d’aquesta setmana: “Ahir [per dijous] vam dir en el canal que a la sala estaven a 30 graus, i tot seguit la consellera va oferir un ventall a Maica i a Maite per si tenien massa calor. Estan pendents de què publiquem”.

Un desgast personal

El canal d’UGT ha sumat més de 3.000 nous seguidors en tot just tres setmanes, un creixement exponencial esperonat per la incertesa del conflicte (ràtios, plantilles, salaris o les condicions del valencià estan damunt la taula). Però mantindre el to —en què l’humor serveix d’escut davant la gravetat dels temes tractats— té un cost personal altíssim.

“Com a professor i com a sindicalista, això suposa un desgast monumental”, admet Bezares amb una mescla de fatiga i honestedat. Hi ha, a més, una realitat econòmica difuminada darrere de les sigles: “Estem ja tres setmanes sense sou, que, encara que la gent no ho sàpia, els sindicats tampoc cobrem [durant els dies de vaga]”.

A la minva econòmica se suma la factura familiar i física. Les jornades de concentracions i les negociacions nocturnes s’estiren fins a la matinada. “L’altre dia vam estar fins a les dues i mitja del matí reunits amb la Conselleria. Són hores que no estàs amb la família i això implica un desgast brutal”.

Malgrat tot, aquest professor de música insisteix a mantindre la seua identitat intacta davant el teclat: “Jo utilitze el meu estil per a transmetre el que passa, no he canviat gens. Jo soc com em mostre en les xarxes socials. Intente donar-li aquest toc d’humor, sabent que és un tema molt seriós. Són unes setmanes de merda i intente ajudar la gent a portar-ho d’una manera més animada. Si ho aconseguim, això que ens emportem”.

Amb la negociació en un punt crític aquest cap de setmana i una consulta oberta a les bases per a decidir el rumb de les mobilitzacions, les pantalles tornaran a fer fum diumenge mateix. Bezares, no obstant això, té clar quin és el final ideal per al seu inesperat èxit digital: “Esperem arribar a un bon acord i que no calga retransmetre més reunions”.