En les entranyes de la negociació de la vaga docent: “La Conselleria ens descol·loca; uns dies ens tenen deu hores i mitja negociant i uns altres, deu minuts”

Quan fa deu dies de vaga indefinida en l’educació pública valenciana, els representants dels docents continuen a l’espera de ser convocats per la consellera Carmen Ortí per a reprendre les negociacions, després que la delegació del Govern valencià s’alçara de la taula dimecres. Aquella trobada a penes va durar deu minuts a causa de la negativa dels sindicats a rubricar la seua última proposta d’acord.

Aquell document, que va ser rebutjat pel 78% dels més de 43.000 professors i mestres que van participar en la consulta convocada pels tres sindicats majoritaris (Stepv, CCOO i UGT), tenia en compte lleugeres millores, com l’augment salarial de 200 euros al mes a aplicar en tres trams entre l’1 de gener de 2027 i desembre del 2028, però no satisfeia gran part de les reivindicacions que plantegen des del 25 de setembre passat.

En aquest context, la Taula Sectorial d’Educació s’ha convertit en un escenari de contrastos extrems: un dilluns de marató extenuant amb deu hores i mitja de tancament i, a penes 48 hores després, una portada expressa de deu minuts després de l’ultimàtum plantejat pel Consell el dia anterior. Des d’aquell dimecres de “o agafes o ho deixes”, el telèfon no ha tornat a sonar. En aquest clima de calma tibant, tres dels rostres que s’asseuen davant la consellera Carmen Ortí i el secretari autonòmic Daniel McEvoy relaten com viuen aquestes jornades intenses.

Per a Xelo Valls, secretària general de CCOO PV Educació, l’esforç físic a hores d’ara és simplement “moltíssim”. No obstant això, l’expressió se li muda en parlar del que experimenta cada vegada que passa el llindar de la Conselleria: “La sensació de veure tota la gent oferint-nos el seu alé és increïble. Mai hauria pensat que seria protagonista d’una història com aquesta. Tot l’afecte, l’energia i les felicitacions que ens donen no tenen preu; és una cosa que m’enduré per sempre en la meua vida personal en una ‘capseta d’or’”.

La negociadora de CCOO relata la indignació que sent quan el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, titla el professorat d’irresponsable o quan s’utilitza l’alumnat com a moneda de canvi. “És un insult, sembla que no calibren la potència de l’escola pública. Però cada vegada que parla la consellera, la gent ix més al carrer”, assegura Valls, que percep que la proposta oficial, buida de partides pressupostàries reals, només ha atiat una “indignació col·lectiva” que ja no té marxa arrere.

La veu de l’escola pública

En l’equip de l’Stepv, Lluís Navarro viu el conflicte amb la serenitat de qui se sap amb el suport d’una comunitat educativa molt mobilitzada. “Nosaltres som forts i ferms; podem negociar des de hui mateix, des de demà o des de quan vulguen”, afirma amb rotunditat, i trasllada una disponibilitat que contrasta amb el que defineix com “nou mesos de passivitat” per part de l’Administració.

Per a Navarro, el pols personal no és una qüestió de cabuderia, sinó d’estricta responsabilitat cap als companys. Sostindre la mirada als alts càrrecs de la Generalitat després d’una plantada de deu minuts requereix temprança, una energia que el negociador extrau directament de les mobilitzacions de carrer: “Nosaltres som la veu del professorat. Tindre el seu suport en aquesta vaga ens dona molta força i molta cobertura. La Conselleria seria una irresponsable si no reconsiderara la seua posició; estan obligats a arribar a un acord, perquè els ho exigeix la societat valenciana”.

“Descol·locats” davant l’actitud de la Conselleria

La imprevisibilitat de la negociació és, potser, el que més desgasta psicològicament els que s’asseuen en la taula. Maite Tarazona, responsable d’Educació de la Federació de Serveis Públics d’UGT PV, confessa el desconcert que genera l’estratègia de l’Administració: “La Conselleria ens descol·loca; uns dies ens tenen deu hores i mitja negociant i uns altres, a penes deu minuts”.

Malgrat aquestes muntanyes russes d’expectatives, Tarazona assegura que l’ànim del comité de vaga està lluny de trencar-se. La seua injecció d’adrenalina va arribar aquesta setmana en forma de dades, en veure que més de 40.000 mestres i professors van participar activament en l’enquesta per a decidir el rumb de les protestes. “Veient els resultats, estem frescos i no decaurem”, garanteix malgrat el cansament acumulat. Per a una de les representants d’UGT en la taula de negociació, el ‘ja n’hi ha prou’ dels col·legis i els instituts és un mandat sagrat: “Tindre tanta gent darrere ens diu que anem pel camí adequat. L’Administració està per a resoldre les problemàtiques públiques i la solució està a les seues mans. Només esperem que la consellera reflexione de debò, ens escolte d’una vegada i ens done l’oportunitat de transmetre les necessitats reals dels centres”.