Jaume Olmos, director valencià que dimiteix per la vaga: “Hi ha alumnes que no s’atreveixen a anar al bany perquè les condicions són deplorables”

Continua la crisi educativa a la Comunitat Valenciana. Dijous, centenars d’equips directius de col·legis i instituts s’han concentrat a les portes de les Corts Valencianes amb l’objectiu presentar la dimissió en bloc davant la consellera d’Educació, Carmen Ortí. L’acció, anunciada com a ultimàtum dilluns passat, es produeix el nové dia d’una vaga indefinida que manté les negociacions trencades i les postures entre sindicats i Administració més allunyades que mai.

El testimoniatge dels directors presents, davant una situació “insostenible” i la “falta de respecte” del Govern valencià, dibuixa un mapa de l’educació pública marcat per la precarietat material i l’esgotament psicològic. Des de l’entorn rural, Jaume Olmos, director del CRA (Col·legi Rural Agrupat) Benavites-Quart de les Valls, justifica la renúncia per “dignitat i responsabilitat”, i denuncia que el seu alumnat conviu amb instal·lacions del 1955 en condicions “deplorables”. Una realitat compartida per Irene Rial (CEIP Tirant lo Blanc d’Albalat dels Tarongers) i Adam Badenes (CEIP Montolivet de València), que alerten d’obres interminables i edificis antics sense climatització ni manteniment bàsic. “Hi ha alumnes que no s’atreveixen a anar al bany perquè les condicions són deplorables; anem posant pegats per a tapar les mancances de la Conselleria”, relata Olmos.

No obstant això, la preocupació més gran rau en l’atenció a la diversitat. Els directius denuncien que la falta d’especialistes en Pedagogia Terapèutica (PT) i Audició i Llenguatge (AL) va buidant de contingut el concepte d’inclusió. “No és possible que les sessions de suport siguen de 30 minuts; això no és inclusió”, lamenta Maite Donet, del col·legi Ausiàs March de Paiporta, un dels més grans de la Comunitat Valenciana situat en la zona zero de la dana. A aquest dèficit se suma la lentitud en la cobertura de baixes, que obliga els centres a fer “sobreesforços i malabarismes” per a no desatendre a l’alumnat més vulnerable.

La càrrega administrativa és un altre dels detonants d’aquesta “plantada”. Javier Catalá, cap d’estudis del CRA El Pinar les Alcubles-Figueroles de Domenyo, resumeix el sentiment general: “La burocràcia ens ix per les orelles”. Per a molts dels concentrats, el conflicte no és només una qüestió de recursos, sinó de gestió, i assenyalen directament la consellera Ortí, al secretari autonòmic Daniel McEvoy i el titular d’Hisenda (exresponsable d’Educació), José Antonio Rovira, com a responsables del bloqueig actual.

El malestar també s’estén a altres col·lectius essencials. Educadors d’Educació Especial han denunciat que els serveis mínims decretats per la Generalitat en el seu cas —fixats en un 60% per al seu sector— han “coartat” el seu dret a la vaga. “Som imprescindibles per a l’autonomia dels xavals, però les nostres ràtios són elevadíssimes”, assenyalen des del CEE Rosa Llàcer.

Pérez Llorca demana “autocrítica”

En una trobada informal a les portes del parlament autonòmic, on dijous hi havia sessió de control al president, Juanfran Pérez Llorca ha intentat rebaixar la tensió dialogant amb alguns dels manifestants. El cap del Consell ha admés que “alguna cosa està fent-se malament” si no s’arriba a un acord, però ha instat els docents a assumir “el cinquanta per cent de la responsabilitat” en el bloqueig.

El president ha vinculat la falta de recursos a l’infrafinançament autonòmic, i ha demanat el suport de la comunitat educativa per a reclamar més fons al Govern central. “Quan demanem diners al Govern d’Espanya, també necessitem ajuda”, ha traslladat als directors. No obstant això, per als equips directius presents, la solució no passa per la política institucional, sinó per una negociació immediata que dote les aules de la dignitat que, asseguren, han perdut.