‘Ningú no sap res’: els subalterns de Camps es desentenen dels contractes amb Gürtel, malgrat les confessions

L’onzé episodi de la mítica sèrie Els Soprano es titula ‘Ningú no sap res’ (Nobody Knows Anything, en anglés). Una cosa així ha passat amb les declaracions de diversos exconsellers i antics alts càrrecs del Govern de Francisco Camps en les últimes sessions del judici per la peça separada 5 del cas Gürtel en l’Audiència Nacional.

Alicia de Miguel i Manuel Cervera, exconsellers de Benestar Social i de Sanitat, respectivament, van defensar que tenien delegades les competències per a la contractació. David Serra, exresponsable de l’empresa pública que va abonar pagaments a la trama Gürtel per diverses edicions de l’Open de Tenis, es va excusar en el  fet es va limitar a conformar les factures i que l’ordre de pagar li va vindre del gabinet del conseller popular llavors Alejandro Font de Mora.

I Rafael Peset, alt càrrec del departament de Sanitat, va dir a preguntes de la fiscal anticorrupció que en un rogle de sotssecretaris li van suggerir que l’empresa Orange Market treballava bé, sense donar més detalls. En general, tots els acusats que no han pactat amb el Ministeri Fiscal van al·legar que la decisió de contractar la xarxa Gürtel va vindre avalada per funcionaris i van minimitzar els imports abonats en relació amb el pressupost global autonòmic. A més, van negar haver rebut ordes de Francisco Camps per a adjudicar contractes menors al seu “amiguito del alma” llavors, Álvaro Pérez El Bigotes.

En la causa hi ha dos bàndols clarament diferenciats. La cúpula i el segon escaló de la trama, després de llargues temporades a la presó de Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, han pactat amb Anticorrupció i han confessat que l’enllaç de la xarxa en l’Administració valenciana era el seu màxim responsable, el president autonòmic llavors, Francisco Camps.

A més, Enrique Navarro, cap de gabinet de l’exconsellera Alicia de Miguel entre el 2003 i el 2007 va declarar que la decisió de contractar amb Orange Market era una manera de “congraciar-se” amb el campisme –en el context de la guerra interna del PP amb els últims zaplanistes– amb vista a repetir en la legislatura següent.

En el seu torn, Alicia de Miguel va contraatacar i va acusar el seu ex-cap de gabinet d’haver mentit “vilment” i el va responsabilitzar de les contractacions amb Gürtel. “No va dir que jo vaig matar Manolete, perquè no li ho van preguntar”, va assenyalar l’expolítica del PP. Una referència, la de la mort de Manolete, que ha aflorat també en alguna altra declaració dels acusats, queixosos dels pactes d’alguns companys de banc dels acusats amb la Fiscalia.

El bàndol que defensa la netedat de les contractacions amb la trama ha desfilat aquesta setmana davant el tribunal de l’Audiència Nacional. Una de les declaracions que més beneficien la defensa de l’expresident va ser la de Dora Ibars, que, malgrat el seu càrrec de directora general de Comunicació en el Palau de la Generalitat, va assegurar que no havia mantingut “cap mena de relació professional ni personal” amb Camps. “L’he conegut més aquests dies en els corredors [de la seu de San Fernando de Henares de l’AN]”, va postil·lar.

No obstant això, alguns acusats han reconegut una cosa òbvia: que sabien perfectament que El Bigotes organitzava els actes del partit. “Per la seua fesomia i el seu llenguatge corporal se’l veia fàcilment”, va dir Alicia de Miguel. Arantxa Vallés, exgerent de la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana, es va referir a les seues “característiques peculiars” i va concloure: “que el veieres una vegades o dues no et passava desapercebut”. “Un hom amb un bigot impressionant”, va ser la descripció d’Álvaro Pérez que va donar al tribunal l’exconseller Manuel Cervera.

David Serra, exdiputat autonòmic del PP que havia sigut assenyalat com un dels polítics més pròxims al delegat de Gürtel a València va argumentar que la seua presència en el casament d’El Bigotes va ser més aïna a títol d’“omplir”. Encara que Serra també va reconéixer que El Bigotes, de qui va dir que era un “perdonavides”, es va oferir a presentar-li l’encarregat d’una joieria que venia rellotges d’alta gamma per compartir els “descomptes” de què gaudia Álvaro Pérez. Tots coincideixen a atacar l’enviat de Gürtel a la capital valenciana i a retratar-lo com un home una mica pillet que hi passava. No debades, l’escrit de confessió d’Álvaro Pérez, a més de la seua declaració contundent, és una de les proves més comprometedores per a apuntalar l’acusació.

La setmana vinent el judici encara les últimes declaracions dels acusats, amb Francisco Camps com a estrela convidada.