LLEGIR EN CASTELLÀ
Una jutgessa “empàtica”. Així defineixen Nuria Ruiz Tobarra, titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja, quatre fonts jurídiques distintes personades en la causa de la dana. Amb les víctimes és “molt empàtica, sensible i responsable” i, amb els dos imputats, “molt respectuosa amb els seus drets fonamentals”, segons un lletrat. “De les seues resolucions només puc dir que és rigorosa i imparcial, per molt que diguen el contrari”, agrega. La jutgessa —“supermaca” i “molt independent”— coneix “amb detall” el sumari, diu una altra advocada. “Va un poc cames ajudeu-me, però es coneix molt bé la causa, ho té tot al cap”, postil·la. En les testificals, després del seu torn inicial, sol repreguntar als testimonis si afloren elements nous al llarg de la declaració que li interessen. No usa mai ordinador portàtil: “Porta unes notes sempre en folis i en paperets, i amb un bolígraf barat escriu compulsivament quan algú declara”, relata un advocat que li té cert afecte després d'aquests mesos tan intensos d'instrucció. “És hipermeticulosa, crec que ja té un coneixement de la causa superior a ningú”, afirma. Un altre lletrat destaca la velocitat de creuer amb què pilota la instrucció (té un reforç) i descarta de pla el perill de les dilacions. No obstant això, no tot ha sigut un passeig en barca.
Nuria Ruiz Tobarra, de 52 anys, va obrir diligències prèvies el passat 30 d'octubre. El Palau de Justícia de Catarroja, situat a tir de pedra del barranc del Poio, havia sigut arrasat per la inundació. El primer foli del sumari, que un any després de la catàstrofe acumula 35 toms, és el succint acte que ordenava l'alçament dels cadàvers. En l'apartat de fets, la jutgessa indicava: “En aquest jutjat s'ha rebut la notícia de l'existència d'un gran nombre de morts, en la seua gran majoria no identificats, a conseqüència de les greus inundacions ocorregudes en el partit judicial de Catarroja”. Un any després, les perquisicions s'han ampliat als 229 morts de la dana i cada acte de la magistrada fa tremolar el Palau de la Generalitat i el seu principal inquilí.
Els primers passos de les diligències incoades a Catarroja van ser les autòpsies i els informes forenses, així com els avançaments de conclusions dels expedients elaborats pel Departament d'Identificació del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil.
Es tractava d'una catàstrofe sense precedents. El 15 de novembre, mentre el president Carlos Mazón compareixia en les Corts Valencianes, la jutgessa va rebre l'informe del Grup d'Homicidis de la Guàrdia Civil amb una relació de 70 víctimes. Després se'n sumarien cinc més. Els jutjats de Catarroja van ser acollits temporalment a la Ciutat de la Justícia de València, on la magistrada va desenvolupar la primera fase de la instrucció.
Els 35 toms del sumari, als quals ha tingut accés eldiario.es, s'inicien amb les diligències de compareixença dels familiars dels morts davant l'Institut Armat, un document sec amb una breu descripció del finat de cara a la seua identificació i que, en molts casos, adjuntava una fotografia. Posteriorment, s'anirien succeint les declaracions dels afins davant la jutgessa.
No obstant això, la primera decisió d'una certa substància va ser dictada setmanes després: el 5 de desembre. La jutgessa instructora encara no centralitzava totes les diligències de la dana —repartides en diversos jutjats, en una situació inèdita i complexa— i una de les acusacions particulars personades en la causa va demanar una sèrie d'informes que se cenyien “exclusivament” a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i a les preses de Forata, Loriguilla i Buseo (aquesta última de titularitat autonòmica).
La magistrada va accedir a la pràctica de les diligències referides a la CHX, però va marcar clarament l'enfocament de la seua instrucció: “S'haurà de determinar les persones responsables i autoritzades, a fi de donar avís a la població del desbordament que va afectar les poblacions del partit judicial de Catarroja i quines van ser les circumstàncies que van portar al fet que s'alertara amb el referit missatge a les 20.12 hores i no prèviament” (després de mesos i mesos de testificals, un testimoni del Centre de Coordinació d'Emergències va establir l'hora exacta de l'enviament de l'Es-Alert: les 20.11 i vuit segons).
Aquella interlocutòria iniciàtica marcava la senda d'“establir una eventual seqüència de fets, informacions i comunicacions dels intervinents en la resolució d'emergències, així com les decisions que es van adoptar per a alertar a la població”. “En definitiva”, postil·lava, el principal enigma era “si eren evitables aquestes defuncions” i “si es va produir una negligència penalment rellevant”.
La resolució, a més dels informes sol·licitats a la CHX, també ordenava a la Generalitat que aclarira “qui” va prendre la decisió d'enviar l'És-Alert. Una pregunta que, d'altra banda, es feia tota la societat, mentre Mazón i el PP valencià tractaven de despistar el personal minimitzant el paper de la Generalitat en la gestió de l'emergència, a pesar que la llavors titular de la cartera d'Emergències ostentava el “comandament únic” en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi).
“Ha mantingut la mateixa línia des del minut un”, observa una advocada que coneixia a la jutgessa instructora des de molt abans de la dana. I eixa línia portava directament a una decisió transcendental per a la causa: la imputació de l'exconsellera Salomé Pradas i de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso.
La primera oferta de declaració a l'aforat Mazón
Fou l'11 de març i va ressonar encara més fort que les eixordadores explosions de les 'mascletades' de la plaça de l'Ajuntament, en els dies previs a les Falles. La jutgessa, sense retard, també va oferir al president Carlos Mazón, amb la condició d'aforat, la possibilitat de declarar voluntàriament. Sense massa dissimulació, la instructora posava en el punt de mira el cap del Consell (que, al seu torn, es posava de perfil per a tractar d'esquivar la bala).
La interlocutòria, que apuntava a una presumpta negligència de la Generalitat, destrossava de forma immisericorde la versió de Mazón sobre la gestió de la catàstrofe. A partir d'aquell moment, l'entorn del PP valencià va començar a transmetre en privat insinuacions sobre la incòmoda jutgessa.
Després de la fita de la imputació de Pradas i d'Argüeso, cada setmana han sorgit troballes que alimenten un sumari replet d'informes oficials amb els quals es pot reconstruir la reunió del Cecopi i la fallida operativa de resposta davant una catàstrofe que va deixar 229 morts.
D'una banda, la magistrada ha aconseguit acreditar que el Centre de Coordinació d'Emergències tenia informació suficient per part de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i la CHX, tombant així la principal tesi del PP sobre una suposada “apagada informativa”. Ho ha reiterat per activa i per passiva.
La jutgessa s'ha recolzat molt en les declaracions testificals dels perits (especialment en la de Francisco Vallés, investigador de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, i en la d'Ana Camarasa, catedràtica de Geografia de la Universitat de València i especialista en el barranc del Poio).
La ciència li ha permés combatre les tesis 'conspiranoiques' que han intentat colonitzar el procediment amb nombroses faules. Només han aconseguit que la instructora perda el temps dictant actuacions per a descartar les falsedats sobre la xifra de morts i altres fraus per l'estil.
No obstant això, la instructora també ha obert diverses vies d'investigació molt rellevants que apuntalen els indicis contra els imputats. D'una banda, pretén acreditar les fallades en el dispositiu sobre el terreny de vigilància del cabal del barranc del Poio. A poc a poc, s'ha anat aclarint per quines Emergències es va quedar “a cegues”, segons la gràfica expressió d'un tècnic que va declarar com a testimoni. De moment, els departaments de Bombers i d'Emergències es responsabilitzen mútuament.
D'altra banda, també investiga les defuncions de les persones majors connectades al servei de la teleassistència, tant de la Generalitat Valenciana (37 usuaris) com de la Diputació de València (cinc). La vicepresidenta Susana Camarero, consellera de Serveis Socials, es va desconnectar de la reunió del Cecopi per a assistir a un lliurament de premis organitzada per la patronal, tal com va revelar aquest diari el passat 4 de setembre. És la representant de més alt rang del Consell de Mazón citada a declarar com a testimoni.
A més, la magistrada s'ha topat amb un filó analitzant els informes de la gestió de la Conselleria d'Emergències, que dirigeix Juan Carlos Valderrama (successor de Pradas), de les alertes roges meteorològiques. Cada vegada que Emergències actua raonablement bé (convocant reunions de coordinació, enviant l'És-Alert i coordinant la vigilància dels barrancs) s'apuntala —pràcticament sola— la presumpta negligència imputada a l'exconsellera Salomé Pradas i a Emilio Argüeso.
Els vídeos ocultats del Cecopi
La jutgessa també ha viscut un cert component de 'true crime' o de novel·la negra: les perquisicions sempre porten sorpreses. Inicialment, només es coneixia una gravació de poc més d'un minut del Cecopi, efectuada pel cap de Climatologia de l'Aemet a València, José Ángel Núñez. Davant la manca d'una gravació oficial, el breu àudio va ser incorporat al procediment i avalat per la instructora com a prova “plenament” lícita.
A la tornada de l'estiu, ja reincorporada al rehabilitat Palau de Justícia de Catarroja, la magistrada va descobrir que se li havien ocultat moltes més gravacions del Cecopi, malgrat erigir-se en proves fonamentals per a la causa. Tant un vídeo d'À Punt, la televisió autonòmica valenciana, com una gravació d'una productora externa contractada per Emergències, havien romàs deu mesos enterrats en un calaix. I això que aportaven moltes claus que comprometen les defenses dels investigats.
Les nombroses revelacions han tingut un ampli ressò mediàtic. No obstant això, fora dels focus, la jutgessa ha seguit tots aquests mesos prenent declaració als perjudicats (el terme jurídic que al·ludeix als familiars de les víctimes). Són compareixences, segons es desprén del sumari, duríssimes. La magistrada ha escoltat amb atenció les històries terribles dels familiars dels morts, incloent-hi xiquets i ancians. S'ha emocionat amb les víctimes.
“Estem amb vosté”
La instructora cerca acreditar les circumstàncies concretes de cada defunció de cara a apuntalar el presumpte delicte d'homicidi imprudent que imputa indiciariament a Salomé Pradas i a Emilio Argüeso. “Ho està fent bé”, assegura una de les advocades personada en el procediment. La mateixa font conta que, amb una certa freqüència, les víctimes que declaren se li acosten després i li diuen: “Estem amb vosté”.
Nuria Ruiz Tobarra escolta les víctimes i comparteix el seu dolor. “El que estiga en la causa i no estiga afectat, és un inhumà”, afirma una altra advocada que ha plorat a doll llegint les terribles testificals.
La magistrada s'ha convertit en un cert símbol de la justícia restaurativa. A més, hi ha un ampli consens sobre l'excel·lent tracte i modals que la caracteritzen, fins i tot d'una proximitat de la qual manquen la immensa majoria de jutges, sempre marcials en la sala. “És de les poques jutgesses que veig jo que, quan la tuteja un testimoni, cosa que inexplicablement sol passar i en aquest procediment moltíssim, no els reconvé mai i els diu que li parlen de vosté”.
L'ofensiva contra la jutgessa
Ruiz Tobarra ha rebut el suport dels manifestants que han marxat cada dia 29 de cada mes per a demanar la dimissió de Mazón, amb pancartes i al·lusions al seu paper. No obstant això, el seu treball li ha suposat un alt cost personal i ser víctima d'una certa guerra bruta. Un dels advocats de la causa (no identificat) va captar imatges de la magistrada, del seu marit, i de la seua filla. L'única fotografia de la jutgessa es va publicar en Okdiario.
Les insinuacions sobre el suposat paper del seu marit en la instrucció del procediment han sigut constants. Es tracta de Jorge Martínez Ribera, titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de València. S'ha arribat a publicar (també en Okdiario) que era un actiu membre de Jutges per la Democràcia quan, en realitat, forma part de la (molt) conservadora Associació Professional de la Magistratura. Tot val contra la jutgessa que qüestiona obertament la gestió de la Generalitat.
La magistrada ha sentit una certa indefensió, segons ha expressat en privat. En algunes de les seues actuacions ha retret a la defensa d'Emilio Argüeso, que exerceix el lletrat José María Bueno Manzanares, la més bel·ligerant, que s'haja intentat donar la volta a la instrucció de la causa, convertint-la en una investigació contra ella i el seu marit.
De fet, en una certa manera, s'ha aconseguit: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) manté oberta una investigació contra Nuria Ruiz Tobarra després de les queixes de totes dues defenses. A més, el pseudosindicat Manos Limpias es va querellar, sense èxit, contra el matrimoni de magistrats.
La defensa d'Argüeso dona per perduda la fase d'instrucció i lidera una indissimulada ofensiva per a tractar de desestabilitzar la jutgessa, que ha hagut de defensar-se obertament en les seues resolucions i ha denunciat una “campanya difamatòria” contra ella d'un “masclisme atroç”.
Aval de l'Audiència de València
No tot han sigut disgustos. La jutgessa ha rebut l'aval de la secció segona de l'Audiència Provincial de València en les principals decisions que ha pres. A més, per unanimitat dels sis magistrats que componen el tribunal. Això sí, amb dues excepcions: la instància superior va revocar l'expulsió de Hazteoir com a acusació popular i, més recentment, va ordenar que se li prenga declaració com a testimoni a la periodista Maribel Vilaplana, la comensal que va compartir taula i estovalles amb Mazón el dia de la dana en el restaurant El Ventorro, en un llarg i polèmic àpat.
El ponent de la interlocutòria va ser el magistrat José Manuel Ortega, flamant president de l'Audiència de València. En el discurs en ocasió de la seua presa de possessió, el passat 26 de setembre, Ortega va demanar que es depuraren “responsabilitats” per la gestió de la dana per part de les “administracions públiques” i, just a continuació, va previndre sobre l'“assetjament” als jutges i a la seua independència.
A ningú se li va escapar en escoltar el discurs, el capot que li va tirar a la jutgessa, assetjada per una autèntica ofensiva a unes quantes bandes: per part de les defenses dels investigats, de Manos Limpias i de certs mitjans de comunicació.
L'escenari de la imputació de Mazón
La interlocutòria del passat 23 d'octubre va més lluny encara. Li indica a la jutgessa que, si troba indicis suficients contra el president Mazón, eleve l'exposició de motius a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) per a demanar-ne la imputació. Un fet evident. No obstant això, s'expressa de manera que se li dona una certa carta de naturalesa a aqueixa possibilitat, més plausible i tot.
El cap del Consell ha declinat públicament l'oferta de declarar voluntàriament com investigat. Una exposició de motius de la instructora, fora la que fora la decisió final de l'alt tribunal autonòmic, situaria Carlos Mazón en una posició molt complexa de cara a la direcció nacional del PP d'Alberto Núñez Feijóo.
La resolució de la secció segona s'esplaiava llargament sobre l'escenari en qüestió i emmarcava la possible imputació de Mazón en la seua actuació el dia de la dana “per acció o omissió impròpia”. Un interlocutòria sobre la declaració testifical de Maribel Vilaplana acabava amb alguns paràgrafs dedicats a una futura exposició raonada.
La jutgessa, que ja va plantejar la declaració voluntària de Mazón l'11 de març, quan va imputar Pradas, va rebre un cert suport de l'Audiència de València i, concretament, del seu president, un respectat magistrat tècnicament molt solvent.
L'expresident del CGPJ albira una “nul·litat radical”
La interlocutòria, òbviament, va caure com una dutxa d'aigua freda en el PP i en el Palau de la Generalitat. Aquella mateixa nit, en la tertúlia d'una televisió conservadora local, un pes pesant de la dreta judicial autòctona va donar la veu d'alarma: Fernando de Rosa, expresident del CGPJ i de l'Audiència de València i actual diputat del PP en el Congrés, va albirar la “nul·litat radical” i l'“arxiu definitiu” de la causa de la dana.
“Qualsevol qüestió que es derive en la declaració i que tinga incidència en alguna actuació, de manera directa o indirecta, que afecte el president de la Generalitat, té el risc d'una nul·litat, la qual cosa podrà posar en perill el propi procediment”, va dir De Rosa.
La jutgessa, malgrat tot, segueix treballant. Encara té per davant molts mesos de declaracions, no totes amb el mateix ressò mediàtic que la de Maribel Vilaplana. Encara queden familiars de víctimes per declarar i nombrosos testimonis amb un paper molt rellevant en el Cecopi, entre ells el subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, i l'exinspector cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset.
La magistrada sempre compleix el seu paper siga quin siga l'estatus del testimoni. Nuria Ruiz Tobarra apareix cada dia en el seu jutjat diligent i discreta, molt emparada pel seu marit i per les funcionàries i la lletrada de l'Administració de Justícia, amb els qui manté una excel·lent relació. Sol calçar sabatilles esportives còmodes, de les que combinen bé amb qualsevol vestimenta. Són una bona elecció: la causa de la dana és una carrera de fons. “Està fent el seu treball i punt”, diu una advocada que li té molt de respecte.