Paco Gorrea: “Llíria ha de créixer de la mà de les seues indústries, no volem ser una ciutat dormitori”

Paco Gorrea encara no està un any com a alcalde de Llíria i amb els seus 36 anys ja avança que, encara que aspirarà a allargar una legislatura més el govern progressista de l’Almodí, no creu que la seua trajectòria política siga molt llarga. Entén la política local com a arrelada en la identitat com a poble de Llíria, que es recolza en el seu passat mil·lenari, però dissenya un futur vinculat especialment a la indústria. Gorrea veu necessari sanejar les comunicacions amb València, però fuig de convertir Llíria en una ciutat dormitori del cap i casal.

Estàs una mica més de mig any com a alcalde i has de gestionar ja polèmiques heretades, com la de la planta de biometà. Amb el creixement de l’oposició veïnal, com es veu un projecte que des del primer moment ha tingut suport de l’Ajuntament?

Com bé dius, aquest projecte ve ja d’anys heretat. El primer que cal tindre en compte és que el nostre pla general —i així ho preveu des del 2007, en la modificació puntual que es va aprovar— estableix que les empreses subjectes a DIC (declaració d’interés comunitari) han d’anar en aquest terreny on es projecta aquesta planta de biometà. Sí que és cert que el 2019 ve aquesta empresa, demanen la compatibilitat urbanística, se’ls dona i comencen tot el procediment amb la Generalitat, que és la que dona les autoritzacions ambientals integrades, l’avaluació d’impacte ambiental i la dic, que és el factor determinant.

Nosaltres, en un primer moment, com qualsevol empresa que ve a implantar-se al nostre municipi, li donem tot el suport. Per què? Perquè entenem que la industrialització és un motor essencial per al creixement de Llíria. Sí que és cert que no enteníem o no érem sabedors de la problemàtica o la magnitud del rebuig que podria tindre aquesta mena d’indústria per a una part de la població, en aquest cas dos municipis veïns —Casinos i Domenyo— i algunes urbanitzacions que envolten la planta.

Una vegada som sabedors d’aquest rebuig, ens posem a treballar per veure com podem estar al costat dels veïns i intentar, d’alguna manera, minimitzar l’impacte. Sí que és cert que ara mateix, en el procediment en què estem, es fa molt complicat. No és l’Ajuntament de Llíria el que autoritza la planta; nosaltres som els competents per a donar una llicència d’obres, que és un acte reglat. Si complira totes les autoritzacions de Conselleria —que en aquest cas les complia— hauríem de donar-la; no obstant això, tot i tindre les llicències d’obres damunt la taula des de fa mig any, a hores d’ara no les hem signades, perquè hem intentat, primer, escoltar els veïns i l’associació que s’ha format en contra de la instal·lació d’aquesta planta, i després tindre aquestes consultes en Conselleria també, mitjançant informes tècnics i jurídics, per veure de quina manera podem donar suport a tot aquest moviment. En això estem. Al final, la gent ens demana que ens posicionem, però la nostra circumstància ens fa haver de ser molt prudents i molt discrets, i així ho som. Però jo crec que al final els fets parlen més que les paraules, i el fet és que a hores d’ara no hem donat la llicència, perquè estem treballant a veure de quina manera podem donar suport a aquest moviment veïnal.

L’empresa insisteix que es compleixen totes les garanties legals i sanitàries, però en les últimes contestacions ja ha arribat a dir que són protestes ideològiques. Demanaries alguna mena de canvi d’actitud, o com ho veus?

Jo, ací, no m’hi ficaré, és una qüestió d’una empresa privada. Jo no compartisc que siguen unes protestes ideològiques. Crec que la gent té una preocupació lògica. Al final, un té un habitatge i el té en un territori determinat perquè vol tindre unes condicions de vida, i probablement amb les indústries cal conjugar-ho tot. Una indústria és un impacte per al teu estil de vida. Jo crec que va més per ací que per la part ideològica.

El que passa en el territori nacional, a Espanya, amb tot aquest boom del biometà, ací sí que no m’hi ficaré, perquè no hi he entrat. He tingut tot el focus posat en el meu municipi i no sé què es mou per fora.

Més enllà d’aquesta planta, a Llíria hi ha altres vectors d’ocupació, com són els polígons industrials, les indústries de Carrasses, amb empreses com Power Electronics. Quina és la salut del sector industrial local?

He de dir que és molt positiva. El 2015 ja es va fer una faena important per a posar en marxa el polígon de Carrasses, que era una cosa vital per a la salut econòmica del municipi. De fet, les últimes dades d’atur i d’ocupabilitat ho demostren així: estem quasi doblant l’ocupabilitat i tot això ha vingut per la industrialització, no podem negar-ho.

No paren de telefonar empreses que volen sòl industrial per a vindre a Llíria. Primer, perquè crec que el govern local ha demostrat en els últims anys que cuida les seues empreses, que hi està al costat i que facilita totes les necessitats que puguen tindre. Per això hem d’estar a l’altura i hem de crear més sòl industrial; i això ho farem amb una modificació del pla general per a poder tindre un milió de metres quadrats de sòl industrial en els pròxims anys. Serà a mitjà termini, perquè, al final, creiem que Llíria ha de créixer de bracet de les seues indústries.

Parles de sòl industrial, però com està el sòl urbà d’habitatge, com està l’habitatge? Perquè això va vinculat també a l’ocupació; si es genera perspectiva de treball, pot vindre-hi gent. A més, com que és una ciutat relativament prop de València, es pot arribar a la problemàtica de ser una ciutat dormitori. Com s’encara aquesta gestió del possible creixement de població?

Aquest és el deure de totes les administracions. La local és la que menys competències pot tindre en aquest sentit, però sí que és cert que nosaltres no volem ser una ciutat dormitori, volem ser una ciutat viva i que la gent vinga a desenvolupar la seua vida. Crec que ho som ara mateix, però hem de lluitar més; aquest creixement industrial no pot vindre sense un creixement també de l’oferta d’habitatge.

Nosaltres, la poqueta cosa que està a la nostra mà, la fem. Hem fet un inventari de parcel·les municipals mirant les que són urbanes i amb possibilitat de construcció per a traure-les a subhasta, sempre amb prioritat per a joves. A més, desenvoluparem en els pròxims mesos la unitat d’execució 14, en què es permetrà la construcció d’alguns habitatges; i també volem desenvolupar una modificació puntual —en aquest cas seria del pla general— per a poder fer de les plantes baixes habitatges i que no siguen només per a ús terciari. Tot això també vindrà aparellat —i confiem que siga així — d’una política d’habitatge important per part del Govern d’Espanya.

Indústria i habitatge necessiten també unes infraestructures. Comunicacions, fonamentalment la carretera CV-50, la connexió al Corredor Mediterrani, però també el metro, que és un problema endèmic a Llíria. Com s’encara el fet de conjugar aquest creixement amb la necessitat de millorar les comunicacions?

Vital. Ací sí que és veritat que crec que hem d’anar de bracet amb la Mancomunitat del Camp de Túria. La comunicació en la comarca ara mateix no és la que hauria de ser; encara tenim un dèficit important en els nostres municipis. Ací la Mancomunitat té molt a dir i em consta que la presidenta i tots els grups que la formem hi estem d’acord. Hem d’anar a la Generalitat a reclamar el que és just i creiem que tot el creixement que experimentarem —no sols nosaltres, no sols Llíria, sinó tota la comarca— haurà de vindre de manera sostinguda i amb una inversió forta per part de la Generalitat Valenciana en infraestructures de metro i de comunicació potents.

Llíria va unida a la cultura, especialment a la música i al patrimoni històric. Quines són les prioritats del govern per a cuidar aquest tipus de patrimoni i poder aprofitar-lo no sols per a la vida i el gaudi dels veïns, sinó també per a la projecció que puga fer-se a través del turisme?

En Fitur vam presentar fa uns dies l’oferta per al 2026. Unim els dos grans pilars, sobretot patrimoni i música, que és en el que nosaltres tenim la nostra especialització i la nostra potencialitat. Tot això creiem que ha d’anar de bracet, perquè ,si som Ciutat Creativa per la Unesco —aquesta marca tan important i tan internacional que fa que Llíria es puga distingir de la resta dels municipis de tot el país— el nostre patrimoni, evidentment, diu molt d’això.

Tenim 14 BIC (bé d’interés cultural) i 3.000 anys d’història que es poden recórrer a Llíria gairebé en un dia. A més, tot això és important i ha de vindre també acompanyat de la inversió. Per això, el Govern d’Espanya ens va concedir dues subvencions importants i estem actuant ara mateix en la muralla i en les termes romanes per a poder tindre aquesta inversió en el nostre patrimoni, que cal. No ens cansarem de demanar-ne més, perquè, amb tot el que tenim, cal invertir i cal cuidar-ho.

Llíria ha convertit en tradició en les últimes legislatures el pacte entre el PSPV i Compromís i el relleu en l’alcaldia entre totes dues forces. Quina és la salut de la relació entre els socis de govern, sobretot amb vista a les pròximes eleccions l’any 2027 davant un presumible auge de la dreta?

Són ja 12 anys de governs progressistes, una cosa mai vista a Llíria, i treballarem perquè en siguen setze. Crec que si alguna cosa ens distingeix és que, evidentment, som dues forces progressistes, cadascuna té la seua línia de treball, però això s’aparca i anem tots a l’una. Jo crec que això és el que fa que la gent continue confiant en el Govern de l’Almodí, perquè, quan ens posem a treballar, quan entrem per la porta de ca la vila, quan entrem per la porta de l’ajuntament, som un govern.

Som un govern que va a l’una amb els projectes consensuats damunt la taula. De fet, vam aprovar al començament de la legislatura el pla d’inversions municipal 2023-2027; el vam aprovar amb molta faena, ens vam asseure els dos grups i vam decidir quines eren les línies de treball a seguir. Aquest pla, que és públic i es pot consultar, va complint-se.

I amb vista al futur, evidentment, no es pot descartar un nou pacte. Som conscients tots de la realitat política al nostre país i la realitat política hui diu que les majories absolutes són pràcticament inexistents; poden donar-se en algun municipi, però a Llíria és molt complicat. Així que sabem tots que ens necessitem, sabem que hem d’estar units i som conscients que així ha de continuar.