LLEGIR EN CASTELLÀ
Ni el fred tallant ni l’amenaça de pluja van aconseguir dissuadir els veïns del Camp de Túria, que han tornat a convertir els carrers de Llíria en l’escenari d’una rebel·lió ciutadana. Sota el lema ‘No serem l’abocador de ningú’, la mobilització ha evidenciat una oposició social profunda davant el projecte de construcció d’una macroplanta de biometà en el terme municipal. La protesta, amb el suport de col·lectius com l’Associació Camp de Túria i Serrans i diverses plataformes en defensa del món rural, no sols apunta a l’empresa promotora, sinó que llança un missatge directe a les administracions: el territori rebutja un model que consideren una condemna per a la salut pública i l’equilibri mediambiental de la comarca.
El projecte no és nou, però el seu recorregut històric explica la tensió actual. La iniciativa va començar a gestar-se fa anys sota la premissa de l’economia circular, proposant una instal·lació capaç de processar tones de residus orgànics, des de purins fins a llots de depuradora i cadàvers d’animals, per a generar gas. No obstant això, el que es va presentar com una solució verda ha acabat percebent-se com una amenaça industrial de dimensions desproporcionades. Al llarg de la tramitació, el projecte ha pogut superar els principals filtres burocràtics de la Generalitat Valenciana, i va obtindre el 2024 la declaració d’impacte ambiental (DIA), la declaració d’interés comunitari (DIC), i l’autorització ambiental integrada (AAI), documents que en teoria certifiquen la seua viabilitat tècnica, però que no han servit per a calmar els ànims en la zona.
Des del punt de vista tècnic i mediambiental, els opositors tenen el suport de veus expertes que qüestionen l’impacte real de la tecnologia de biogàs a gran escala. La denúncia principal rau en el fet que la planta no es limitarà a gestionar els residus generats al Camp de Túria, sinó que atraurà camions carregats de deixalles procedents d’altres zones, trencant així el principi de proximitat i sostenibilitat. Experts consultats per les associacions adverteixen del risc de contaminació dels aqüífers locals i de la dispersió de metalls pesants i gasos en l’aire, cosa que segons el manifest llegit durant la protesta, convertiria la comarca en una “zona de sacrifici sense retorn”.
La situació política és igualment complexa i ha derivat en un front comú d’ajuntaments. L’alcalde de la població de poc més de 3.000 habitants de Casinos, Miguel Navarré (Compromís), s’ha convertit en una de les veus més crítiques i denuncia que el procés d’autorització ambiental del 2024 va ignorar per complet el seu municipi i el de Domenyo (una mica més de 700 veïns), a pesar que els seus nuclis urbans són els més exposats per proximitat geogràfica a la planta. Davant el que consideren un “defecte de forma” flagrant, Casinos ha contractat advocats especialitzats per a demanar la nul·litat del projecte davant la Comissió Territorial d’Urbanisme. L’advertiment de Navarré és clar: “si es posa la primera pedra de la planta ho portarem a la Fiscalia”.
Per part seua, el govern local de Llíria, encapçalat per Paco Gorrea (PSPV) des del mes de juliol passat, es mou en un equilibri institucional difícil. Encara que l’Ajuntament és l’encarregat de concedir la llicència d’obres després dels informes favorables de la Generalitat, Gorrea ha admés que la dimensió de la preocupació ciutadana els obliga a revaluar la seua posició. L’alcalde assenyala d’aquesta manera que la força principal per a parar aquest projecte rau en la Generalitat.
El consistori ha encarregat un informe extern per a fiscalitzar la viabilitat del projecte i busca ara obrir una via de negociació amb l’Administració autonòmica per a minimitzar els efectes de la planta. Mentrestant, la ciutadania ja ha anunciat que la lluita no acabarà a Llíria; la pròxima gran mobilització es traslladarà a València, unint forces amb altres comarques que veuen en aquestes macroplantes un model imposat que hipoteca el futur de l’entorn rural.
Característiques tècniques
La instal·lació, segons les dades de la mateixa empresa, preveu una inversió d’uns 30 milions d’euros i la generació de 92 Gw/h d’energia, amb capacitat per a proveir unes 8.500 llars, gràcies al biometà produït a partir de residus orgànics agrícoles i ramaders, cosa que, segons el consistori, permetrà reduir emissions (calculen 37.784 tones menys de CO2), fomentar l’economia circular i avançar cap a la descarbonització.
No obstant això, l’associació contrària al projecte recorda que, mentre que en els primers comunicats es parlava de 90.000 tones de residus anuals, les xifres actuals arriben a 162.800 tones segons l’empresa promotora, però, a més, la declaració d’impacte ambiental ho eleva fins a superar les 190.000 tones, més del doble del que es preveia. Per a l’associació, això implica que la instal·lació necessitaria importar residus d’altres zones, amb un increment notable de transport pesant i emissions associades.