LLEGIR EN CASTELLÀ
Mónica Oltra va dimitir el 21 de juny de 2022 del seu càrrec de vicepresidenta del Govern valencià del Pacte del Botànic. En els més de tres anys fora de la primera línia política, els passos de la dirigent de Compromís han estat irremeiablement condicionats per la causa en què figura com a investigada pel presumpte encobriment dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada per la Generalitat Valenciana. Oltra roman en una mena de llimbs, a mig camí entre la resistència del jutge instructor i del fiscal a asseure-la en el banc dels acusats, per no trobar indicis de criminalitat, i l’entestament de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat conservador Pedro Castellano, a enviar-la a judici. La postura de l’instructor i del representant del ministeri públic comporta la situació paradoxal d’allunyar un possible judici oral que la secció quarta mai ha amagat que té en el punt de mira. L’últim episodi ha suposat una batalla guanyada per la defensa de Mónica Oltra davant les acusacions populars, que exerceixen diverses marques de l’extrema dreta, a l’espera dels més que probables recursos d’apel·lació, que ha de resoldre la secció de l’Audiència de València presidida per Castellano.
Tant el jutge, Vicente Ríos, com el fiscal, Jaime Cussac, van descartar l’existència d’indicis contra Oltra i la resta dels investigats en el procediment. L’instructor es va veure obligat a dictar la interlocutòria de procediment abreujat (el pas previ en termes processals al de judici oral) per “imperatiu legal”, una fórmula que no es veu tots els dies en els tribunals. L’Audiència de València es va ventilar la decisió en una inerlocutòria de tot just sis fulls que ni tan sols entrava al fons de la detallada resolució del veterà Vicente Ríos, un dels jutges d’instrucció més reconeguts a la Ciutat de la Justícia de València, que té un historial solvent en causes complexes com el cas Emarsa, entre altres. La secció quarta, per part seua, insisteix en la “hipòtesi plausible” que Oltra va encobrir el seu exmarit.
“Estime que ningú ha de ser jutjat sense que hi haja un sol indici racional de criminalitat contra aquest i, en consciència, reitere que no els observe en la conducta dels encausats”, va afirmar el jutge en la seua interlocutòria anterior, del 27 de juny passat.
Les acusacions populars que exerceixen Vox i Gobierna-te, l’associació de l’agitadora ultra Cristina Seguí, van recórrer contra la decisió del jutge Ríos d’arxivar de nou la causa en compte d’obrir judici oral. La substituta del titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, actualment de baixa, va dictar divendres una interlocutòria que desestima els recursos de reforma de totes dues acusacions, torna a acordar el sobreseïment provisional de la causa i denega l’obertura de judici oral. La jutgessa Ana María Lillo coincideix així amb la postura del fiscal Cussac, “perfectament ajustada a dret”.
El representant del ministeri fiscal reitera que no veu indicis de delicte i considera que el recurs de Vox “distorsiona” l’“abast” de la interlocutòria de la secció quarta de l’Audiència de València, que ordenava al jutge Ríos “l’acomodació del procediment als tràmits del procediment abreujat i obertura posterior, si escau, de judici oral”. El fiscal, en el seu informe d’oposició als recursos de reforma, subratlla el “si escau” de l’Audiència, a manera d’escletxa per la qual escapar-se d’una decisió que no comparteix gens. Tant l’instructor com el fiscal descarten els indicis contra Oltra, després d’una minuciosa instrucció que, a més de nombroses testificals i diligències, va repassar desenes de milers de correus electrònics.
“És a dir, en cap cas la superioritat va avançar la decisió d’obertura del judici oral”, afirma l’escrit del ministeri públic. El fiscal renuncia voluntàriament a exercir l’acusació pública, el seu paper natural, i s’alinea així amb la resistència de l’instructor d’enviar al banc dels acusats algú sense cap indici de delicte. La decisió d’obrir judici oral, remarca l’escrit, correspon a l’instructor “en el seu paper de jutge de garanties”. “No hi ha, doncs, i com pretén el recurrent, cap mandat d’obertura del judici oral que usurpe, anticipant un posicionament determinat, el criteri de l’instructor sobre aquest tema”, postil·la.
Les ordres de “la superioritat”
També sosté que la “narració fàctica” del jutge instructor que va propiciar el sobreseïment de la causa va ser “expressament feta seua” per la secció quarta de l’Audiència de València. A més, el fiscal també retrau a les acusacions que no precisen els “indicis individualitzant-los per a cada episodi fàctic i per a cada acusat/da” en el procediment.
El tremend embolic i l’enfrontament obert entre el jutge i el fiscal i “la superioritat”, com va destacar el representant del ministeri públic amb majúscula oficialista inclosa en referència a la secció quarta, allarga un procediment que es va cobrar el lideratge de Mónica Oltra com a líder de Compromís, formació que no ha acabat d’alçar el cap.
En els més de tres anys des de la seua dimissió, el Pacte del Botànic va perdre el poder en favor d’un Govern d’aliança entre el PP i l’extrema dreta de Vox, que exerceix una de les acusacions populars en la causa; una dana va arrasar gran part de la província de València el 29 d’octubre de 2024, deixant 230 morts i reconfigurant de soca-rel el panorama polític autonòmic; el president Carlos Mazón va dimitir a conseqüència dels dubtes sobre els seus passos el dia de la tragèdia, i Juan Francisco Pérez Llorca va assumir la presidència de la Generalitat.
Oltra, una de les figures polítiques més destacades de l’esquerra valenciana, ha reaparegut en els últims temps en alguns actes públics, exerceix d’advocada de Compromís, entre altres camps, i té assumit que acabarà asseguda en el banc dels acusats. Encara que, de moment, continua desmobilitzada en uns llimbs a manera d’etapa prèvia a un judici en què, en tot cas, s’asseuria en el banc dels acusats sense que la fiscalia l’acuse de res.