Què passa ara amb Mazón en la causa de la dana?: un “extraterrestre” aforat davant de la jutgessa que passa de testimoni a “investigat potencial”

“Era com si hagueren posat allí un extraterrestre”. Així va descriure en la seua declaració d'aquest dijous davant de la jutgessa de la dana un dels responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) l'arribada nocturna del molt honorable Carlos Mazón a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) del 29 d'octubre de 2024, la tràgica jornada que va acabar amb 230 víctimes mortals.

La metàfora de l'aterratge extraterrestre ben podria servir, davant l'absència de figures jurídiques clares, per verbalitzar l'alienígena posició de l'expresident en la causa de la dana.

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra mai no va ocultar que li xafava els talons. En la interlocutòria de l'11 de març de 2025 en què va imputar l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, la instructora ja va oferir a Mazón la possibilitat de declarar voluntàriament com a investigat. La mateixa oferta es repetiria un parell de vegades al llarg de la instrucció, mentre el president feia orelles sordes i continuava defensant una versió dels fets que la seua cap de premsa acabaria reconeixent que era més falsa que un duro de quatre pessetes.

L'anomalia de tot aquest embolic processal, en el fons, arribaria amb la dimissió de Carlos Mazón i la decisió del PP de Juan Francisco Pérez Llorca que continuara com a diputat autonòmic, conservant així el preuat aforament. A més de permetre-li una assistència estable a la platja, combinada amb un paper més que secundari com a diputat de la bancada popular, l'aforament de l'excap del Consell va propiciar que la decisió sobre la seua eventual imputació en la causa corresponguera a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Una vegada descartada aquesta via, en no apreciar l'alt tribunal autonòmic cap indici de delicte en l'actuació de Mazón el dia dels fets, la jutgessa de la dana va optar per citar-lo a declarar com a testimoni, amb l'obligació de dir la veritat i de respondre a totes les parts, incloses les acusacions populars i particulars i la no menys incisiva magistrada instructora (el fiscal manté un paper secundari).

La jugada també situava l'expresident davant el dilema d'ocultar o entregar voluntàriament els seus missatges de WhatsApp relacionats amb l'emergència del dia de la dana, quan es va tancar amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro durant un llarguíssim dinar i una llarga sobretaula (un àpat que ni el més 'mazonista' dels populars valencians s'explica encara hui).Tots els testimonis d'una causa tan sensible han accedit a entregar els seus missatges, inclòs un tal Alberto Núñez Feijóo.

Carlos Mazón va contractar Ignacio Gally, degà del Col·legi d'Advocats d'Alacant, que ja s'havia encarregat anteriorment de la defensa d'altres càrrecs populars amb problemes amb la justícia, com ara l'exalcaldessa Sonia Castedo en el cas Brugal. La defensa de Mazón ha aconseguit anul·lar la seua citació com a testimoni, encara que l'ha situat en un altre escenari que pot resultar encara més incòmode per al PP, que anhelaria un predecessor de Pérez Llorca tan discret com fora possible.

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de València, una de les més garantistes i tècnicament més solvents, en una interlocutòria de la qual ha sigut ponent el magistrat progressista José Manuel Ortega, ha avalat que Mazón puga personar-se en la causa, coincidint amb la postura del fiscal i de la defensa de l'expresident i emparant-se en l'article 118 bis de la Llei d'enjudiciament criminal (Lecrim), introduït el 2002 per a evitar una investigació a esquenes d'un aforat.

La interlocutòria, per cert, tampoc descarta que puga sorgir una “inculpació futura” de Carlos Mazón, a l'espera de la resposta a la comissió rogatòria de la jutgessa a l'empresa WhatsApp, als Estats Units, per a tractar de recuperar els missatges que el cap de gabinet de l'expresident, José Manuel Cuenca, va esborrar del seu mòbil corporatiu en retornar a la Generalitat el terminal telefònic formatat.

La reacció immediata de la magistrada instructora ha sigut deixar sense efecte la citació com a testimoni de l'excap del Consell, en una resolució judicial dictada aquest dijous que considera que la seua personació en la causa i el “catàleg de drets” atorgat per l'article 118 bis de la Lecrim resulten “del tot incompatibles” amb la declaració testifical acordada prèviament.

L'“híbrid processal” de Carlos Mazón

En quina condició queda aquesta mena d'alienígena anomenat Carlos Mazón Guixot? Ja no és testimoni ni tampoc és exactament un investigat, la condició que ostenten tant Pradas com Argüeso, que no gaudeixen de cap aforament.

Es tractaria, doncs, d'un 'preinvestigat', d'un 'protoinvestigat' o, com suggereix un reconegut catedràtic de Dret Penal, d'“una mena d'híbrid processal: possible investigat o investigat potencial”.

La premsa conservadora valenciana ja ha anunciat que la defensa de Mazón estudia demanar la nul·litat de les diligències relatives al nucli dur de Presidència, a més de les declaracions testificals dels seus escortes i del seu xofer (que van deixar la ja de per si feble credibilitat de l'excap del Consell a l'altura del betum).

L'última paraula, en tot cas, la tindrà la Secció Segona de l'Audiència de València, la mateixa que va obrir la porta —en una rellevant resolució judicial, de la qual també va ser ponent el magistrat José Manuel Ortega— a citar com a testimoni la comensal Maribel Vilaplana, per a practicar “totes aquelles diligències útils i necessàries” per a l'esclariment dels fets.