Pérez Llorca converteix la Inspecció en “policia educativa” per a supervisar la “neutralitat ideològica” als centres valencians

La Generalitat Valenciana va oficialitzar dilluns passat, a través del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), una profunda modificació de les competències de la Inspecció Educativa de la Comunitat Valenciana. La llei d’acompanyament als pressupostos autonòmics introdueix canvis en el Decret 80/2017 amb l’objectiu de vetlar per la “neutralitat ideològica” en el conjunt del sistema educatiu i habilitar vies de comunicació externa per a denunciar possibles contravencions. Amb això, la Inspecció esdevé una mena de “policia educativa”.

La mesura, pactada després del procés de negociació pressupostària entre el Govern autonòmic del popular Pérez Llorca i Vox, incorpora un nou apartat a l’articulat que regula la funció inspectora. A partir de l’entrada en vigor del text, els inspectors hauran de supervisar que “les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars es mantinguen aliens a qualsevol mena d’adoctrinament”. El text legal afegeix l’obligació de garantir el respecte al pluralisme, a la llibertat de consciència de les famílies i als drets derivats de la llibertat lingüística.

Canals de denúncia i terminis d’actuació

El text, en l’article 20 bis, encomana a la Conselleria d’Educació l’obertura de canals de comunicació accessibles. Aquesta via permetrà a qualsevol membre de la comunitat educativa posar en coneixement de l’Administració fets que puguen vulnerar la normativa o els drets de l’alumnat.

Després de rebre una comunicació, la Inspecció disposarà d’un termini orientatiu de deu dies hàbils per a fer una valoració inicial del contingut. Amb aquesta anàlisi, el cos inspector determinarà la procedència d’emprendre actuacions específiques o de derivar el cas a l’òrgan competent. La norma descarta l’obertura d’expedients motivats per simples “discrepàncies pedagògiques ordinàries” o reclamacions acadèmiques amb vies ja reglamentades.

Tanmateix, davant la presència d’indicis d’incompliments d’especial rellevància o que afecten drets fonamentals, la regulació faculta els tècnics per a executar actuacions prioritàries. Entre aquestes mesures s’inclouen la realització de visites presencials als centres escolars i la celebració d’entrevistes formals amb les parts implicades.

El text legal estipula que aquest procediment respectarà els principis d’“objectivitat, proporcionalitat, contradicció, confidencialitat, presumpció de correcció en l’actuació dels professionals de l’educació i mínima interferència” en l’activitat escolar. Així mateix, la Inspecció podrà proposar l’adopció de mesures provisionals d’urgència si s’aprecia un perjudici greu i immediat per als estudiants.

Oposició frontal i recursos als tribunals

La publicació de la normativa ha desfermat una resposta política contundent per part del diputat de Compromís a les Corts Valencianes Gerard Fullana, per a qui la reforma permet crear una “policia política” orientada a la persecució del professorat i a la retallada de la llibertat de càtedra.

“Es concreta al Diari Oficial el que ja s’apuntava durant l’aprovació dels pressupostos, perquè el Partit Popular es plega a Vox i crea una policia política en la Inspecció per a perseguir docents de manera absolutament antidemocràtica”, ha manifestat el parlamentari autonòmic. Fullana considera que l’establiment d’expedients activats per denúncies externes busca “instaurar la por” mitjançant un “procés inquisidor sense precedents en la democràcia valenciana”, alhora que ha anunciat l’estudi d’accions jurídiques per a frenar l’aplicació d’aquesta reforma normativa.

A aquest debat s'ha sumat l'exsecretari autonòmic d'Educació, el socialista Miguel Soler, el qual ha carregat amb duresa contra la reforma aprovada per la Generalitat. Soler sosté que la neutralitat ideològica en els centres públics ja consta en la Llei Orgànica del Dret a l'Educació des de 1985 i que la Inspecció ja disposava d'eines per a actuar davant de casos reals de propaganda partidista. A parer seu, la norma no cobreix cap buit legal, sinó que “dona cobertura al discurs de Vox” per a convertir la desconfiança cap als docents en un criteri d'actuació administrativa i articular “un pin parental a lo bèstia” que situa davall sospita àrees clau com la coeducació, el pluralisme lingüístic o els programes LGTBI.

L'exresponsable educatiu adverteix a més del sever “efecte intimidatori” que projecta la mesura sobre el dia a dia de les aules. Segons denúncia, l'ambigüitat en la definició d'adoctrinament acabarà per empènyer el professorat cap a l'autocensura, la cancel·lació de debats i el rebuig a activitats complementàries per por de patir denúncies infundades. “No es pot defendre l'autoritat docent mentre es debilita la confiança de la societat en aquells que ensenyen; l'escola necessita professionals lliures i no comissaris ideològics”, recalca Soler, qui insta a la derogació d'uns articles que, al seu entendre, traïxen els principis democràtics del sistema educatiu.