Impuls de l’autoconsum i de les instal·lacions en zones urbanes, foment de les comunitats energètiques locals i creació de l’Agència Valenciana de l’Energia. Són les eines que planteja Compromís per impulsar la transició energètica des del sector públic com a alternativa a les grans plantes fotovoltaiques. La coalició ha presentat el seu model dilluns, després d’unes quantes setmanes de conflicte amb els seus socis de Govern a compte de les esmenes pressupostàries i de la gestió per l’executiu autonòmic dels expedients de plantes fotovoltaiques, amb més de 280 expedients pendents de tramitació. En el Consell del Pacte del Botànic hi ha discrepàncies serioses sobre com assolir els objectius de la Unió Europea, que fixen la neutralitat climàtica el 2050 i requereixen 6.000 megavats de potència instal·lada per a la xarxa general el 2030, dels quals actualment n’hi ha 412.
Els valencianistes, que s’oposen a una tramitació massiva de les plantes solars, advoquen per intensificar les instal·lacions d’autoconsum per reduir la necessitat de recórrer a les grans plantes fotovoltaiques i a les línies de molt alta tensió, que creen “cicatrius en el territori”. En una roda de premsa, els diputats Papi Robles, Carles Esteve i Vicent Marzà van explicar dilluns les bases del seu model energètic que, insisteixen, ha de “democratitzar” l’accés a l’energia i fomentar-ne la producció i la distribució des del sector públic.
La coalició estableix diferents nivells de prioritat en les instal·lacions: incentivar la cobertura de plaques en teulades urbanes i polígons industrials i, “si s’ha d’instal·lar una planta solar a causa de la demanda elèctrica industrial, que se situe en solars urbans i industrials, o en sòls sense valor agrícola o ambiental. Tot amb la participació i el control democràtic dels ajuntaments i la ciutadania de cada municipi”, indica la pàgina web de la campanya Comencem pel sostre, dissenyada per fomentar l’autoconsum. Per fer-ho, recorden, l’executiu té línies d’ajudes públiques i crèdits que financen la instal·lació. Segons indiquen, a la comunitat autònoma hi ha 50 milions de metres quadrats de sòl urbà i industrial sense ús, en què podrien generar 2.600 megavats (un 30% de l’objectiu europeu). A més, reclamen al Govern central que augmente el marge per a compartir energia de producció renovable, que passe d’un radi de 500 metres a dos quilòmetres, per proveir les zones urbanes en què no es puguen instal·lar plaques.
Els valencianistes insisteixen en la creació de l’Agència Valenciana de l’Energia –acordada amb el PSPV i Unides Podem en els pressupostos passats i de nou al maig, que els socialistes rebutgen en les últimes negociacions– com un agent que produïsca, distribuïsca i comercialitze energia i contribuïsca a reduir la factura de les llars. Consideren que és un instrument necessari per a trencar l’oligopoli energètic, democratitzar l’accés a l’energia i lluitar contra la pobresa energètica. “Es tracta de canviar el model, no sols la font d’energia” ha indicat Marzà, recalcant que busquen un model “més respectuós amb el territori”, mentre que Robles ha considerat que la “pressa” per accelerar la tramitació de plantes fotovoltaiques –un punt especialment conflictiu en el Govern autonòmic– “recorda quan hi havia molta pressa per construir finques”, en referència a la bambolla immobiliària. “Cal accelerar la implantació de plantes fotovoltaiques i energies renovables, però d’una manera ordenada. No ens val fer les coses de pressa i acabar fent-les malament”, ha postil·lat la portaveu parlamentària.
Compromís pren com a referència l’estudi Aprofitament fotovoltaic de la Comunitat Valenciana de l ‘Ivace, organisme dependent de la Conselleria d’Economia, que assegura que en els sostres urbans hi ha potencial tècnic per a instal·lar-hi 14.000 megavats de potència elèctrica, cosa que suposa el 84% de l’electricitat que es consumeix en aquest territori, segons els seus càlculs. L’estudi es complementa amb un informe de la Universitat Politècnica de València, en què s’indica que en la capital hi ha potencial per a proveir el 67% de la població amb renovables instal·lades en la ciutat mateixa, mentre que en altres municipis s’excedeix la capacitat de producció de la demanda. Segons les dades de Red Eléctrica Española, la demanda energètica de la Comunitat Valenciana el 2021 va ser de 26.887 gigavats hora, un 4% mes que l’any anterior. L’autonomia produeix el 67% de l’energia que consumeix, segons el mateix organisme.
La coalició, amb arrels ecologistes, defensa un model energètic en què la producció estiga situada prop de les zones de consum –les urbs i els polígons industrials–, que s’allunye de les grans corporacions i que incorpore els ajuntaments a la presa de decisions i a la planificació urbanística. Per fer-ho, a més de les esmenes presentades, el grup parlamentari iniciarà una ruta pels ajuntaments per informar de les opcions d’autoconsum i les ajudes públiques. Altres veus en l’executiu, que comparteixen l’esperit teòric de la proposta, dubten de la viabilitat tècnica, recalquen que les plantes solars no tenen un impacte irreversible i subratllen l’objectiu europeu de neutralitat climàtica. Amb la legislació vigent, les comunitats autònomes són competents per a autoritzar les plantes de menys de 50 megavats, els ajuntaments, per a les de menys de 10 i la resta passen directament pel filtre del Govern central, per al qual els informes d’impacte territorial que elaboren les conselleries no són vinculants.