El preu màxim del metre quadrat de les VPO ja supera en 850 euros el valor mitjà de renda lliure a la Comunitat Valenciana

L’escalada que ha experimentat en els dos últims anys el preu de l’habitatge protegit després de les diferents pujades aprovades pel Govern valencià del PP en 2024, amb Carlos Mazón com a president, i en l’actual exercici amb Juan Francisco Pérez Llorca com a cap del Consell, ha fet que, en alguns casos, la diferència de costos entre adquirir una HPO i una casa de renda lliure siga mínima.

Fins i tot, estadísticament, el preu màxim del metre quadrat d’un habitatge protegit aprovat recentment pel Govern valencià està 900 euros per damunt del que es paga de mitjana per un immoble de renda lliure a la Comunitat Valenciana, segons les dades del Portal Estadístic del Notariat, que reflecteixen les dades reals de compravendes registrades davant de notari.

Com ha vingut informant elDiario.es, en tan sols dos anys el Govern valencià del PP ha aprovat dues pujades del metre quadrat per a aquest tipus d’immobles que suposen un encariment acumulat del 16,7%, passant dels 2.200 euros que va deixar l’anterior executiu d’esquerres en 2023 als 2.400 euros aprovats en 2024 i als 2.568 euros anunciats recentment. Es tracta del preu màxim del metre quadrat al qual un promotor privat pot vendre un HPO.

Tanmateix, les dades del Portal Estadístic del Notariat, elaborades a partir de les escriptures de compravenda, situen el preu mitjà de l’habitatge (pisos i cases), tant nous com de segona mà, en 1.709 euros el metre quadrat en el conjunt de la Comunitat Valenciana en els últims 12 mesos. Són preus reals de les operacions, no preus d’oferta. La diferència respecte del mòdul màxim d’HPO aprovat és de 859 euros.

Si bé és cert que l’estudi comparatiu iguala un preu màxim que no s’aplicarà en tots els municipis, en el cas, per exemple, de ciutats tensionades com la ciutat de València, en què els HPO sí que es vendran al preu màxim del mòdul (2.568 euros el metre quadrat), la mitjana de les operacions de renda lliure, tant d’obra nova com de segona mà, registrades davant de notari situa el valor del metre quadrat en 2.654 euros, pràcticament el mateix preu que els habitatges protegits. Si es desglossen ambdues modalitats, les d’obra nova ascendeixen a 3.202 euros i les de segona mà a 2.608 euros.

En el cas de la ciutat d’Alacant, un altre mercat certament tensionat, el preu mitjà del metre quadrat de renda lliure registrat davant de notari ascendeix a 1.992 euros, 600 euros menys que el preu màxim dels HPO. En concret, són 2.763 euros en el cas de les d’obra nova i 1.947 euros les de segona mà.

A Castelló de la Plana, els notaris van registrar en l’últim any vendes d’habitatges de renda lliure per un preu mitjà de 1.331 euros el metre quadrat, amb 2.222 euros en el cas de les d’obra nova (300 euros menys que el mòdul màxim del HPO) i 1.248 euros les de segona mà.

El PSPV presentarà una PNL per a abaixar els preus

El PSPV presentarà a les Corts una proposició no de llei (PNL) per a exigir al Consell de Pérez Llorca que revertisca la política d’habitatge protegit desenvolupada pel Partit Popular i retire les dues pujades del preu màxim del HPO aprovades durant el seu mandat.

La portaveu adjunta del Grup Socialista a les Corts, María José Salvador, va reclamar al Consell que recupere el mòdul de 2.200 euros per metre quadrat que va establir l’últim Govern del Botànic, abans que l’Executiu del Partit Popular l’elevara a 2.400 euros en 2024 —amb l’establiment del “mòdul dinàmic” que permet noves pujades— i l’haja tornat a incrementar ara fins als 2.568 euros per metre quadrat.

La iniciativa també reclamarà recuperar el límit d’ingressos que existia anteriorment per a accedir a l’habitatge protegit, per a evitar que s’amplie l’accés a llars amb rendes més elevades mentre s’incrementa en paral·lel el preu dels immobles.

El PSPV planteja recuperar la referència de 6,5 vegades l’IPREM referit a 12 pagues, davant de la referència a 14 pagues que s’utilitza actualment. Amb l’IPREM vigent de 600 euros mensuals, aquesta diferència suposa passar d’un llindar de 46.800 euros anuals a 54.600 euros, és a dir, 7.800 euros més d’ingressos a l’any, cosa que representa un 16,7% d’increment.

Salvador va defensar a més que l’habitatge protegit que es construïsca amb suport públic ha de mantindre la seua protecció i la seua funció social de manera permanent, per a evitar que puga acabar convertit en habitatge lliure i ser objecte d’operacions especulatives.