Vicent Marzà, eurodiputat de Compromís: “Les mesuses sobre habitage que es demanen a España ja s'apliquen a la UE”

Vicent Marzà, eurodiputat de Compromís i coordinador dels Verds Europeus a la Comissió de Comerç Internacional, ha complit dos anys al Parlament Europeu. En aquest temps ha centrat bona part de la seua activitat en la defensa dels interessos dels sectors productius valencians, però també en qüestions com l’habitatge on és vicepresident de la comissió que aborda el tema, les relacions comercials amb tercers països o la dependència tecnològica europea. L’acord amb l’Índia, Mercosur, les relacions amb el Marroc, l’arròs o el sector ceràmic han sigut alguns dels seus fronts de treball.

Estàs a punt de complir dos anys com a eurodiputat. Quin balanç fas d’aquest període?

Hem treballat defensant tots els sectors valencians i intentant fer compatible aquesta defensa territorial amb la sostenibilitat, la reducció d’emissions i la generació de llocs de treball. En aquest sentit, hem estat molt centrats en sectors com el taulell, l’agricultura o el transport.

El taulell és un dels sectors que més està patint la transició energètica. Què demaneu a Europa?

El sector està preparat per fer un canvi tecnològic. Ja existeix una alternativa, que és l’electrificació, però no es pot aplicar immediatament perquè no hi ha prou xarxa elèctrica. I no és possible crear-la en dos, tres, quatre o cinc anys. Per tant, mentre no arribe aquesta solució tecnològica, no podem exigir un esforç que destruïsca llocs de treball. El sector necessita més temps i més ajudes directes per a l’electrificació i la reducció d’emissions. I, a més, hi ha una oportunitat industrial valenciana. Els primers que han fet un forn 100% elèctric per a la ceràmica són una empresa valenciana. Això podria generar també més llocs de treball en la fabricació d’aquests forns. Hem aconseguit alguns avanços perquè la modificació del mercat d’emissions no siga tan dura com estava plantejada inicialment. No és el 100% del que volem, però hem obert la porta perquè no siga el que s’havia plantejat fins ara.

En l’acord comercial amb l’Índia heu aconseguit que l’arròs quede fora. Per què era tan important?

Va ser una de les meues obsessions des del primer dia. Quan em vaig reunir amb el negociador de l’acord amb l’Índia, li vaig plantejar dues qüestions: la protecció de la indústria i de l’agricultura i, en concret, l’arròs. Vaig defensar que l’arròs quedara fora sí o sí de l’acord comercial i ho hem aconseguit. Per tant, no entrarà arròs de l’Índia que inunde encara més el mercat europeu i afone encara més l’arròs valencià.

També heu denunciat problemes amb l’etiquetatge de l’arròs.

Hi ha hagut un engany total i directe. La normativa europea regula aquesta qüestió i vam acompanyar els representants de la Unió de Llauradors perquè es reuniren amb els responsables de la Comissió. Ens van assegurar que, amb la normativa actual, és clarament il·legal el que s’està fent perquè porta a engany els consumidors. A partir d’això vam parlar amb el Ministeri de Consum, que ha obert expedient a la Generalitat Valenciana perquè investigue els casos en què s’està etiquetant l’arròs d’una manera que pot enganyar els consumidors.

En la normativa sobre els drets dels passatgers heu aconseguit també alguns avanços. Quins?

Hem aconseguit que ja no puguen enganyar-nos amb el preu. El preu que es mostre per defecte haurà d’incloure la maleta, de manera que es puguen comparar realment els preus. També hem aconseguit que les famílies puguen seure juntes. El model de negoci que consisteix a separar les famílies i cobrar per asseure’s juntes s’ha acabat. I les persones que necessiten acompanyant, com les persones amb mobilitat reduïda o les persones cegues, podran tindre’l gratuïtament. També hem avançat en les indemnitzacions. Crec que és una bona mostra de la capacitat de defensar els drets de la ciutadania per davant dels beneficis d’algunes aerolínies.

Mercosur és un dels grans assumptes pendents. Per què us oposeu a l’acord?

Nosaltres hem estat en contra de l’acord amb Mercosur des de l’inici, sobretot per l’afectació al camp valencià, però també a altres sectors. Cinc eurodiputats de diferents grups vam iniciar un procediment perquè la justícia es pronuncie sobre si aquest acord és legal i compleix els requisits que ha de complir. Hem aconseguit que la majoria done suport a portar-lo davant del Tribunal. Nosaltres pensem que no compleix la normativa i, a banda de les raons de contingut, com la falta de clàusules de reciprocitat o de mecanismes que obliguen al compliment en qüestions com la desforestació, els drets humans o la competència deslleial, pensem que també és il·legal. Ara la justícia s’ha de pronunciar.

Un altre dels teus fronts és el Sàhara i les relacions entre la Unió Europea i el Marroc. Què plantegeu?

Estem impulsant que se suspenga l’acord d’associació i l’acord comercial entre la Unió Europea i el Marroc perquè vulnera una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que assenyalava que s’estaven vulnerant els drets bàsics del poble sahrauí. I també perquè el Marroc no és un soci fiable. La política europea d’externalització de fronteres ens fa més dèbils perquè ens fa dependre de governs autoritaris. Cada vegada destinem més recursos a una política que no resol el problema.

Què hauria de fer Europa amb aquesta política migratòria?

Hem de buscar solucions perquè les persones que ja estan a Europa puguen tindre una integració adequada, un treball i puguen contribuir a l’economia europea. Estem destinant desenes de milers de milions d’euros a una política de fronteres que no té cap efecte, quan una part d’aquests recursos es podria utilitzar per integrar aquestes persones.

Ets també vicepresident de la Comissió d’Habitatge. Què pot fer la Unió Europea davant la crisi que hi ha a Espanya?

La Comissió Europea inicialment no volia que parlàrem d’habitatge perquè deia que no era competència seua. Nosaltres li vam insistir: si parleu de defensa, quan no teniu competències en defensa, per què no podem parlar del principal problema que té la ciutadania treballadora, que és l’habitatge? Hem comprovat que moltes de les mesures que ara es reclamen a Espanya ja s’estan aplicant en altres països de la Unió Europea. Per tant, no es pot dir que siguen il·legals o inviables. Cal acabar amb l’especulació financera sobre l’habitatge i evitar que es puguen comprar habitatges simplement per fer-ne un ús especulatiu. També cal impedir que es destinen habitatges a usos que no siguen residencials quan hi ha persones que no tenen habitatge en aquella zona. I hem de reforçar els drets dels inquilins. En altres llocs d’Europa els contractes són indefinits i no es poden apujar els lloguers d’un dia per l’altre.

I què hauria de fer Europa amb els recursos públics destinats a habitatge?

Hem de construir més habitatge, però habitatge assequible. No necessitem més habitatge de luxe, ni més habitatge per a ús turístic, ni més habitatge per fer negoci. Necessitem més habitatge assequible. Hi ha un pla de la Unió Europea amb més de 60.000 milions d’euros i nosaltres hem posat com a condició que només s’utilitze perquè siga habitatge assequible permanentment. No pot passar com a l’Estat espanyol, que es privatitza al cap de poc de temps.

Parles d’harmonitzar les legislacions europees a l’alça.

Exactament. Hem estudiat allà on funcionen polítiques d’èxit i es poden aplicar a tota Europa. El que exigim a la Comissió Europea és que les harmonitze a l’alça. Hem aconseguit un pas important: la Comissió Europea ha plantejat limitar la compra de segones residències i declarar zones tensionades per actuar sobre els preus del lloguer. No ens agrada com es planteja perquè és una fórmula complicada i serà difícil d’aplicar, però és un primer pas per començar a escoltar la realitat de la gent.

Parlem de la Xina. Quina relació ha de tindre Europa amb el gegant asiàtic, especialment ara que les empreses xineses estan guanyant pes industrial al País Valencià?

Ha de ser una relació directa, sense intermediaris i amb tota la diplomàcia del món, però arribant a acords. Ningú qüestiona que ens hem de desconnectar de Rússia i de la dependència gasística que teníem de Rússia, però poca gent s’està qüestionant que també hem de desconnectar de la dependència que tenim dels Estats Units. Si volem ser actors principals en el món, hem de ser actors propis, relacionar-nos amb tothom d’igual a igual i desenvolupar industrialment el nostre territori. Hem de recuperar les relacions amb la Xina de manera directa, però amb una mirada molt clara: hem de generar més llocs de treball industrials i de major qualitat al nostre territori. Els xinesos porten avantatge perquè fa molt de temps que inverteixen massivament en aquests sectors. Haurem de veure com marquem les condicions per no acabar sent dependents d’ells tampoc.

Per tant, quin és el model que proposes?

No volem dependre ni de la Xina, ni dels Estats Units, ni de Rússia. Hem de ser els europeus els qui decidim el nostre futur. Europa encara té capacitat de lideratge mundial en determinats sectors, però no estem invertint-hi. Necessitem mesures que incentiven la creació d’empreses europees d’alt nivell. Per exemple, soc el ponent de l’alta velocitat ferroviària i he plantejat que no deixem d’invertir en les rodalies, el transport convencional o la mitjana distància per invertir-ho tot en l’AVE. També en això hi ha competitivitat. Tenim una fàbrica molt important al País Valencià, com Stadler, que podria tindre encara més múscul si les institucions europees apostaren per una estratègia ferroviària adequada. Hem d’invertir en indústria ferroviària per no dependre de ningú.

I aquesta autonomia també passa per reduir la dependència tecnològica dels Estats Units?

Sí. El debat públic i l’opinió pública europea estan molt mediatitzats pels interessos tecnològics i comercials de les empreses nord-americanes. Hem d’acabar amb això. Hem de regular les xarxes per evitar que puguen dirigir-nos cap a una opinió o una altra i hem de desenvolupar tecnologia pròpia europea en tots els àmbits. També hem de deixar de dependre dels sistemes de pagament i d’altres infraestructures tecnològiques que estan en mans d’empreses americanes. Necessitem tecnologia europea en tots els àmbits per desconnectar-nos dels Estats Units i del negoci que fan amb les nostres vides. I, al mateix temps, hem de protegir els drets humans, amb els estàndards més alts en drets humans i llibertat d’expressió. Això és Europa: no continuar sotmesos ni als Estats Units ni a cap altra potència.