LLEGIR EN CASTELLÀ
Nadal, més que una festivitat d’alegria i celebració, per a molts xiquets i adolescents és una data que despulla les ferides de la seua vida. En els centres de protecció, residències i centres d’internament per mesures judicials, aquesta època posa de manifest el que falta: l’abraçada familiar, la calidesa de la llar i les tradicions que defineixen la festivitat. “N’hi ha qui mai han viscut un sopar familiar, ni han anat a un restaurant, ni han tingut regals que arriben quan toca”, explica Julia Martínez, educadora social. Per a aquests xiquets, Nadal no és sinònim d’abundància, sinó d’una absència dolorosa.
La major part dels menors que arriben a un centre d’acolliment ho fan després de situacions límit en el seu entorn familiar, siga per mesures urgents arran d’un episodi traumàtic o per una intervenció del sistema de protecció. En aquest context, Nadal es converteix en un espill implacable que reflecteix la falta del que més haurien de tindre: una llar i un entorn segur. Pepe López, educador social amb més de vint anys d’experiència, assenyala que aquesta data mostra amb més cruesa el que aquests xiquets no tenen: “Socialment ens venen que Nadal és família. Per a aquests xiquets és just al revés: és el moment en què més es nota l’absència d’aquest entorn.”
En els centres de mesures judicials, on els adolescents arriben després d’haver comés delictes, la situació s’agreuja. L’etiqueta de “conflictius” no reflecteix la complexitat de les seues històries, que inclouen violència familiar, addiccions i una vida marcada per la vulnerabilitat. “Darrere d’un robatori, d’una agressió o d’una pertinença a banda, hi ha vides infinitament més complicades”, explica Marcos Piqueras, que treballa en un centre de justícia juvenil. Per a aquests joves, Nadal només multiplica la frustració i la incomoditat, ja que són conscients del que els falta: l’oportunitat de passar-lo amb la família.
Escassetat de recursos
Els professionals que treballen en aquests centres coincideixen en el fet que l’escassetat de recursos i la sobrecàrrega emocional dels equips de treball compliquen encara més la situació. “L’atenció personalitzada arriba tard, perquè falten mans i temps”, afirma Pepe López. La falta de vehicles per a activitats, pressupostos insuficients per a regals o eixides nadalenques i la sobrecàrrega de faena dels educadors socials són problemes recurrents en molts centres de protecció. A més, la pressió emocional en aquestes dates afecta tant els xiquets com els professionals, que intenten fer front a una realitat de recursos escassos.
Encara que les donacions i les campanyes solidàries són apreciades, els tres professionals coincideixen que no resolen l’essencial. Pepe López ho expressa amb claredat: “Haurien de mantindre’s tot l’any, no sols per Nadal”. Per a molts d’aquests xiquets, la solidaritat externa, encara que valuosa, genera sentiments ambivalents, ja que els recorda la seua pròpia exclusió.
Suport i acompanyament
El missatge clau dels educadors socials és que Nadal ha de ser un recordatori del fet que la protecció no sols és donar recer, sinó acompanyar els xiquets emocionalment en el seu camí cap a la recuperació. Encara que no es pot substituir la família, sí que es pot generar un ambient de suport, confiança i acompanyament professional que els permeta sanar i sentir-se valorats.
La societat tendeix a mirar els majors quan es parla de soledat, però rares vegades es dirigeix als xiquets i adolescents que passen aquestes dates lluny de les seues llars. Com assenyala Julia Martínez, “Qualsevol dels nostres fills podria necessitar un centre de protecció si demà ens passa alguna cosa. No estan castigats, estan protegits”. En aquests espais, malgrat les limitacions estructurals, el treball socioeducatiu sostingut pot marcar la diferència. Nadal pot ser una data de dolor i buit, però també una oportunitat per a recordar la importància d’acompanyar aquests menors, no sols en aquesta època, sinó tot l’any.