La reestructuració del mapa de punts de trobada familiar judicials elimina set centres a la Comunitat Valenciana
LLEGIR EN CASTELLÀ
El PSPV denuncia la decisió del Consell de suprimir els Punts de Trobada Familiar Judicials (PTFJ) en deu municipis de la Comunitat Valenciana. La mesura, recollida en la resolució de la Conselleria de Serveis Socials publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) el passat 29 de juliol, estableix la convocatòria del servei mitjançant concert i dibuixa una nova redistribució territorial que entrarà en vigor el pròxim mes de novembre.
La portaveu socialista d’Infància i Adolescència a les Corts, Romina del Rey, ha qualificat la decisió d’“inhumana” i ha alertat que la mesura “redueix la xarxa de protecció als menors, genera patiment a les famílies i incrementa els riscos en situacions de vulnerabilitat”.
El nou mapa autonòmic que ha dissenyat el departament dirigit per la consellera Elena Albalat suprimeix els Punts de Trobada Familiar en deu localitats: Mislata, Manises, Paterna, Alfafar i Requena, a València; Sant Vicent del Raspeig, Torrevieja, la Vila Joiosa i Villena, a Alacant; i Vila-real, a Castelló. Encara que la planificació preveu la creació de tres nous centres a Benidorm, Montcada i Onda, els socialistes asseguren que el balanç global reflecteix una reducció neta de set instal·lacions en tot el territori valencià.
Aquests espais, neutrals i regulats per resolució judicial, permeten que xiquets i adolescents mantinguen el contacte amb els seus progenitors o familiars en contextos d’elevada conflictivitat o en casos vinculats a la violència de gènere, davall la supervisió d’un equip multidisciplinari.
Increment de les llistes d’espera i menys personal tècnic
La diputada del PSPV ha advertit de les conseqüències operatives que comportarà el tancament d’aquests recursos. Entre aquestes, ha assenyalat l’obligació de fer desplaçaments més llargs per a les famílies, l’augment de l’estrés i l’agreujament d’unes llistes d’espera amb xifres crítiques.
Segons les dades de la mateixa Conselleria de Serveis Socials, els expedients judicials de famílies a l’espera d’assignació d’aquests recursos van passar de 1.200 l’any 2023 a 2.100 al tancament de l’exercici 2024, la qual cosa representa un increment superior al 80%.
A més de la reducció de seus, Del Rey ha censurat la modificació del perfil dels treballadors destinats a aquests centres. El nou plec incrementa la presència de personal auxiliar administratiu en detriment de professionals de la psicologia, la integració social i la igualtat de gènere. Per a la portaveu socialista, aquesta disminució de personal tècnic resulta “molt greu” en entorns on conviuen famílies amb sentències per violència masclista.
La representant socialista ha criticat que la Conselleria haja aprovat la reestructuració sense informació prèvia als ajuntaments afectats ni a les fundacions gestores dels serveis. Així mateix, ha recordat que molts consistoris van fer inversions municipals per a cedir i adequar els immobles que alberguen aquestes instal·lacions.
Davant d’aquesta situació, el grup socialista ha exigit la rectificació immediata de la resolució, la sol·licitud de l’expedient complet amb els informes tècnics que la sustenten i la compareixença urgent de la consellera Elena Albalat a les Corts. Per als socialistes, aquestes retallades poden constituir “el pas previ cap a la privatització de la xarxa pública de serveis socials”.
El nou disseny “corregeix la inseguretat jurídica i financera”
La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància ha defensat la consolidació de la xarxa pública de Punts de Trobada Familiar Judicial després de la convocatòria del procediment d’acció concertada, “un nou model integral que garanteix la prestació continuada del servei fins a octubre del 2028, dotat amb una inversió global superior als 21,6 milions d’euros procedents de fons propis de la Generalitat”, han explicat des del departament que dirigeix Elena Albalat.
Davant de les crítiques dels socialistes, la Conselleria ha defensat que el nou disseny “corregeix la inseguretat jurídica i financera que arrossegava el sistema heretat, que obligava les entitats locals a assumir competències autonòmiques i depenia de decisions municipals unilaterals”. “Decisions com les adoptades en el seu moment pels consistoris de Paterna —que va suprimir el recurs el 2021 i va derivar els usuaris a Manises— o Manises —que va fixar el seu tancament el 2026 i va traslladar l’atenció a Alfafar— demostren la insostenibilitat del marc previ”, han insistit.
D’aquesta manera, han subratllat que la nova estructura s’articula d’acord amb el Mapa dels Serveis Socials Inclusius (Decret 34/2021), “garantint la cobertura en els 21 departaments assistencials davall criteris de població, volum d’expedients i rigor tècnic”.
Així mateix, la Conselleria ha matisat que, com que el procediment es troba en fase de convocatòria i selecció d’entitats, la mateixa normativa del concert social preveu que, una vegada adjudicat el servei, s’avaluen les necessitats reals de cada zona per a concertar recursos addicionals o ampliar plantilla allí on la demanda ho requerisca, “prioritzant sempre l’interés superior del menor”.