La Generalitat destina 56,4 milions d’euros a desbrossar els llits del Poio i el Túria per a reduir el risc de riuades i incendis

La Generalitat Valenciana eliminarà la canya invasora en 400 hectàrees de les conques dels barrancs de Poio, Túria, Magre i Picassent —l’equivalent a uns 570 camps de futbol— i plantarà uns 400.000 arbres i plantes amb l’objectiu de renaturalitzar l’entorn i augmentar la resiliència d’aquestes conques davant d’incendis i riuades.

L’actuació impulsada pel Govern valencià persegueix un doble objectiu: d’una banda, augmentar la resistència davant dels incendis, que la presència de canyes agreuja pel caràcter inflamable de les seues fulles seques i tiges buides; de l’altra, augmentar la capacitat hidrològica d’aquests llits en substituir aquesta espècie invasora per vegetació autòctona de bosc de ribera, fet que millora la capacitat d’infiltració davant de futures avingudes d’aigua.

Raúl Mérida, comissionat autonòmic per a la Recuperació, ha destacat que la Generalitat durà a terme el projecte més gran de neteja de canyes i renaturalització de llits en l’àmbit estatal als barrancs de Poio i Picassent i als rius Túria i Magre “per a incrementar la capacitat hidràulica d’aquestes conques i habilitar zones verdes de passeig, oci i contacte amb la natura obertes a la ciutadania”.

Els treballs suposaran una inversió de 56,4 milions d’euros a càrrec de la Generalitat en aquesta primera fase i les tasques s’estendran al llarg de llits de rius i barrancs que travessen un total de 53 termes municipals.

Així, l’actuació beneficiarà onze municipis a la conca del Poio —Chiva, Cheste, Riba-roja, Quart de Poblet, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa—; catorze a la conca del Túria —Calles, Domeño, Loriguilla, Sot de Chera, Chulilla, Gestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant, Benaguasil, Riba-roja, Paterna, Manises i Quart de Poblet—; 23 a la conca del Magre —Alborache, Alfarb, Algemesí, Buñol, Camporrobles, Carlet, Catadau, Caudete de las Fuentes, Dos Aguas, Fuenterrobles, Guadassuar, l’Alcúdia, Llombai, Macastre, Montroi, Montserrat, Real, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Turís, Utiel i Yátova—, i tres al barranc de Picassent —Picassent, Alcàsser i Beniparrell—.

Durant la dana es van generar més d’un milió de tones de residus, incloses més de 20.000 tones de canyes que les inundacions van arrossegar. La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació va retirar i va gestionar aquestes restes en el que va representar la partida pressupostària més gran de la reconstrucció, amb 225 milions d’euros.

“L’experiència ens ha ensenyat que cal mantindre la regulació hidrològica dels llits i, per a això, és necessari retirar els arbres danyats i els obstacles per a millorar la seua coberta vegetal i dur a terme un pla integral d’erradicació de la canya invasora”, ha assenyalat Mérida.

Per això, des de la Generalitat —encara que la competència sobre els llits correspon a l’Administració General de l’Estat— s’ha decidit fer un pas endavant i es procedirà a la neteja i renaturalització de 160 quilòmetres de llits, especialment en aquelles zones on no ha actuat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). “A més de netejar els llits per a augmentar la seua capacitat hidràulica i la seua resistència al foc, també volem reconciliar la ciutadania amb els seus barrancs i riberes, que tornen a percebre’ls com espais verds segurs que, a més, ofereixen alternatives d’oci i esbarjo”, ha explicat Raúl Mérida.

Aquesta actuació s’emmarca en el Pla Endavant, que preveu 343 mesures per a impulsar la recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana i la creació de millors condicions per a afrontar futurs episodis climatològics extrems.

Barrancs T500 en una segona fase

La Generalitat preveu actuar en aquesta primera fase a les conques del Túria, Magre, Poio i Picassent que van resultar afectades per la dana, per a ampliar posteriorment l’actuació.

La perillositat d’una inundació a causa del desbordament d’un determinat barranc o llit es mesura en tres nivells de probabilitat estadística de freqüència: període de retorn de deu anys —T10, alta probabilitat—, 100 anys —T100, probabilitat mitjana— i 500 anys —T500, baixa probabilitat—, segons el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables del Miteco.

Els barrancs de Poio o del Pozalet, per exemple, se situen en un escenari entre T50 i T75, mentre que altres barrancs, com el Carraixet, se situen en T500. El terme T500 indica un escenari d’avinguda extraordinària amb un període de retorn de 500 anys, és a dir, una probabilitat d’1/500.