Tres dels cinc presidents de les Corts amb el PP han tingut problemes amb la justícia: condemnes per corrupció i agressió sexual
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana no té sort amb les persones que nomena per a la presidència de les Corts Valencianes. Tampoc per a la presidència de la Generalitat, amb l'excepció d'Alberto Fabra, que va eixir-ne indemne malgrat el tancament de Canal 9 i el rescat amb diners públics de l'empresa privada que va organitzar la Fórmula 1. Amb la condemna a un any i mig de presó per agressió sexual a una pacient imposada a Julio de España, president de la cambra valenciana entre 2003 i 2007, ja són tres dels cinc polítics conservadors que van ocupar el segon càrrec més important de la Generalitat els que s'han enfrontat a problemes seriosos amb la justícia.
La primera va ser Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts entre 2007 i 2011, que va ser condemnada a nou anys de presó per rebre regals de la trama Gürtel a canvi d'adjudicacions quan era consellera de Turisme. El Tribunal Suprem va ratificar la condemna del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana pels delictes de prevaricació, malversació i suborn. Va ingressar a la presó de Villena el maig de 2018. Milagrosa Martínez va viure un dels moments més convulsos de les Corts Valencianes, quan va esclatar el cas de corrupció Gürtel, que va esquitxar l'expresident Camps i sobre el qual finalment s'arxivaria la causa.
Juan Cotino, que havia sigut director de la Policia Nacional amb José María Aznar, va ser president de les Corts entre 2011 i 2014, quan va dimitir per motius personals. Mesos després de deixar el càrrec va ser imputat pels contractes amb la trama Gürtel per la visita del Papa a València i, el 2018, en el cas Erial contra l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball Eduardo Zaplana; en concret, per pagar comissions al polític de Benidorm a Luxemburg coincidint amb el seu càrrec al capdavant de la policia espanyola. Cotino va morir de covid-19 el 2020 i totes les seues possibles responsabilitats penals van quedar extingides.
La setmana passada, la Secció Segona de l'Audiència Provincial d'Alacant va condemnar Julio de España a un any i mig de presó. Els magistrats consideren provat que el facultatiu va incomplir la lex artis mèdica en tocar els genitals a una pacient —que, a més, era infermera— durant l'exploració a què la va sotmetre en una clínica privada d'Alacant el 7 d'agost de 2023. El mateix tribunal el va absoldre respecte de la denúncia d'una segona pacient.
Arran d'aquesta condemna, tant el PSPV-PSOE com Compromís han sol·licitat a les Corts Valencianes que retiren el quadre d'homenatge a Julio de España que penja de les parets de la Sala Daurada de la cambra valenciana i que està just al costat del buit que va deixar el quadre retirat de Milagrosa Martínez, que al seu torn compartia espai juntament amb el de Juan Cotino. Curiosament, cap dels tres va cometre els delictes que se'ls atribueixen en l'exercici del càrrec al capdavant de la segona institució de la Comunitat Valenciana.
L'estadística en el cas del PP pel que fa als problemes amb la justícia —tres de cinc presidències— contrasta amb la dels altres partits que han ocupat el càrrec i que no n'han tingut cap: PSPV-PSOE, Unió Valenciana, Compromís i Vox, actualment en l'exercici de la presidència.
En el cas dels presidents de la Generalitat, el PP no ha tingut més sort: dos, José Luis Olivas —ja mort— i Eduardo Zaplana, han sigut condemnats a penes de presó per delictes de corrupció.