LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern balear del PP ha autoritzat aquest divendres els seus serveis jurídics a interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem (TS) contra el reial decret aprovat el mes de juliol passat que regula el repartiment de menors migrants no acompanyats procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla. En principi, l'arxipèlag haurà d'acollir 49 nens i adolescents fugits de la guerra o la persecució dels països sense la companyia d'un adult.
Es tracta de la segona acció judicial impulsada per l'Executiu autonòmic per frenar aquesta mesura, després que el març passat, al mateix temps que altres comunitats governades pel PP i Castella-la Manxa (PSOE), ja impugnés davant el Tribunal Constitucional (TC) la modificació de la llei d'estrangeria que habilita la derivació dels menors.
En aquesta ocasió, el recurs va dirigit contra el Reial decret 658/2025, de 22 de juliol, que estableix les mesures que cal adoptar en situacions de contingència migratòria extraordinària per a la protecció de l'interès superior de la infància i l'adolescència migrant no acompanyada.
L'Executiu de Marga Prohens considera que aquesta norma “vulnera els principis constitucionals d'autonomia i solidaritat entre comunitats autònomes i no garanteix la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics en el repartiment de menors”. Es tracta d'una regulació que, segons ha manifestat aquest divendres la vicepresidenta segona del Govern, Maria Antònia Estarellas, “afectaria greument l'autonomia financera” de Balears, ja que “posaria en perill el sistema de protecció de menors i dificultaria la gestió dels recursos destinats a aquesta finalitat”.
La també consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, competent en aquesta matèria, ha subratllat que, amb la seva actuació, el que el Govern pretén és “defensar els drets i les competències de Balears en matèria de protecció de menors” i qüestionar una regulació que, segons la seva opinió, estableix un sistema de repartiment “forçós” de menors migrants entre les comunitats autònomes.
En aquest sentit, ha recriminat que la mesura s'apliqui “sense tenir en compte les especificitats i les capacitats pròpies de cada territori”, a més d'afegir que es tracta d'una derivació “opaca i fins i tot discriminatòria”.