Ni botzines ni pedres són un record: com el saqueig geològic arrasa la biodiversitat de Menorca

L'escena es repeteix cada any. Un grup de turistes entusiasmats amb l'illa abandona Menorca després d'unes vacances idíl·liques, convençuts del seu amor platònic pel territori insular. Abans de partir, reben l'alt del personal de seguretat de l'aeroport després de passar l'equipatge per raigs X. Una maleta de disseny s'obre en canal mostrant al món un interior fascinant: pedres, sorra, fòssils, petxines i botzines de mil colors i formes distribuïts entre els vestits de lli de l'estiu. Segons el Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca, en els últims 10 anys s'han requisat més de 15 tones de material geològic extret per turistes de les platges i cales de l'illa.

L'argument és el souvenir, el record, l'apropiació d'un tros de Menorca a tall d'obsequi. El dany ambiental, tanmateix, és molt més greu del que es podria suposar. “El problema de la retirada d'aquest tipus de sediments no té a veure solament amb les xifres de material que s'intercepten a l'aeroport i que són més o menys estables cada any. L'erosió més preocupant es produeix pel que anomenem efecte formiga, és a dir, que si cadascun dels turistes que passa per les platges de Menorca cada estiu s'emportés 100 grams de sorra, al final d'un any tenim 100 tones menys en una platja. Donada la magnitud i el volum de turistes que visiten l'illa cada any. El problema al final és la massificació”, explica Agustí Rodríguez, científic del Centre Geològic de Menorca.

L'erosió més preocupant es produeix pel que anomenem efecte formiga, és a dir, que si cadascun dels turistes que passa per les platges de Menorca cada estiu s'emportés 100 grams de sorra, al final d'un any tenim 100 tones menys en una platja. Donada la magnitud i el volum de turistes que visiten l'illa cada any. El problema al final és la massificació

Segons dades del Departament de Medi Ambient del Consell Insular, les xifres de material extret cada any voregen la tona, encara que en 2021 –el primer any d'obertura total després del tancament de la pandèmia– es van comptabilitzar 3.904 quilos retinguts a l'aeroport. En finalitzar l'última temporada d'estiu, a l'octubre de 2025, el material recollit pesava 987,55 kg. “En constatar-se la fuga de material i a causa de la massificació turística es va posar en marxa aquest programa en 2015 com un acord entre AENA i Mestral –organisme que depèn de Càritas–, a través d'un programa d'inserció laboral. Nosaltres des del Centre de Geologia col·laborem realitzant les tasques de classificació i finalment l'entreguem al Servei de Neteja de Platges que retorna el material al territori”, explica Rodríguez.

Menorca va batre un rècord –novament– el 2025. Segons les xifres de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), van passar per l'illa 1,7 milions de turistes. Mai des que existeixen xifres s'havien passejat per les seves platges tants visitants durant una temporada d'estiu. La pregunta sobre si pot una Reserva de la Biosfera suportar aquest nivell de pressió humana queda enfosquida per una altra potser més urgent: quantes temporades aguantarà la costa menorquina abans que l'impacte sigui irreversible?

“És clar que la massificació genera problemes ambientals. Amb cada extracció de material es perden quantitats de carbonat càlcic –la sorra de les Balears és essencialment bioplàstic– que serveix perquè altres éssers vius puguin reutilitzar, per protegir-se, en fi, per sobreviure. L'erosió de sorra trenca l'equilibri químic i natural de les platges de Menorca. Per a nosaltres està clar que el problema central és la qüestió de la massificació”, explica Agustí Rodríguez, qui, tanmateix, reconeix que l'erosió natural també és un factor clau en la pèrdua de sorra d'algunes platges. “És cert que les platges i litorals tenen mecanismes d'alta i baixa producció de sorra dependents de molts factors ambientals i climàtics, però quan s'incorpora el factor de la massificació humana cada any, la pèrdua té un impacte clar”, conclou.

Amb cada extracció de material es perden quantitats de carbonat càlcic que serveix perquè altres éssers vius puguin reutilitzar-lo, per protegir-se, en fi, per sobreviure. L'erosió de sorra trenca l'equilibri químic i natural de les platges de Menorca

El protocol i la devolució

El primer filtre per detectar l'extracció il·legal de material geològic es troba en els controls de seguretat de l'aeroport. Els treballadors encarregats d'aquesta tasca expliquen que, quan els escàners de raigs X revelen la presència de recipients que podrien contenir sorra, pedres o fòssils —habitualment petits flascons, ampolles de plàstic o paquets ocults entre la roba—, se sol·licita al passatger que obri el seu equipatge per comprovar-ne el contingut.

Si es confirma la presència de material geològic, s'activa el protocol de col·laboració amb el Departament de Geologia del Consell i amb Mestral per a la seva classificació i posterior devolució a la zona d'origen. Segons relaten els mateixos empleats, la reacció més habitual entre els viatgers és la sorpresa. “Quan els expliquem el motiu de la intervenció, gairebé sempre ho entenen i demanen disculpes. Alguns fan preguntes, però en general sempre col·laboren”, assenyalen i insisteixen que una campanya informativa seria clau per frenar l'erosió geològica a Menorca. “Ens estalviaríem molta feina si féssim conscienciació, tant a l'aeroport com als ports. Moltes vegades ens trobem que hi ha més desinformació que mala fe”, conclouen.

Àrees geogràfiques

Per tornar el material confiscat, els geòlegs divideixen Menorca en dues grans regions geològiques: Tramuntana, al nord, i Migjorn, al sud. La primera se subdivideix, al seu torn, en tres categories conegudes com la Menorca fosca, la vermella i la grisa, mentre que a la meitat sud predomina l'anomenada Menorca blanca, la més extensa de l'illa. A elles se sumen petites àrees disperses que els especialistes agrupen sota la denominació de Menorca groga.

“Aquesta classificació per colors és una eina didàctica que facilita la identificació de les diferents unitats geològiques de l'illa i permet retornar el material requisat a la seva zona d'origen”, expliquen des del Departament de Geologia del Consell. En els últims anys, aquest servei ha ampliat a més el mapa geològic de Menorca mitjançant un catàleg de Llocs d'Interès Geològic (LIG), que, segons indiquen els experts, coincideix en gran mesura amb les zones on es registra una extracció més gran de material geològic, fòssils i minerals. “Això té un efecte directe sobre la pèrdua de microhàbitats, ja que la retirada de pedres afecta petits invertebrats que queden exposats i exerceixen un paper clau en l'equilibri de l'ecosistema”, adverteixen.

El Consell Insular adverteix que aquest fenomen 'té un efecte directe en la pèrdua de microhàbitats, ja que la retirada de pedres afecta petits invertebrats que queden exposats i exerceixen un paper clau en l'equilibri de l'ecosistema'

Els mals hàbits

Però el costum de portar-se un record de la platja no és exclusiu de Menorca. Es tracta d'un fenomen que afecta nombrosos enclavaments costaners i espais naturals protegits tant a l'Estat espanyol com a altres països. El passat mes de maig, una parella de turistes alemanys va ser interceptada per agents de Medi Ambient del Cabildo de Tenerife acusada d'arrancar diversos exemplars de Echium wildpretii —una espècie protegida, coneguda com la “sang del Teide”, que pot assolir els tres metres d'alçada— i d'extreure pedres volcàniques del Tabonal Negro, una zona d'especial protecció ambiental dins del Parc Nacional del Teide.

Casos similars s'han registrat a Sardenya, on l'agost del 2020 dos turistes francesos van ser sorpresos quan intentaven abandonar l'illa en un ferri rumb a Toulon amb 40 quilos de sorra i fòssils procedents d'una platja de Chia. La duana italiana va interceptar el material i tots dos van ser sancionats amb una multa de 3.000 euros. No obstant això, el problema transcendeix l'àmbit del “souvenir” turístic. El 2022, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va dedicar un informe específic a aquest recurs, Sand and Sustainability, en què advertia que la sorra és el segon recurs natural més explotat del planeta després de l'aigua, amb un consum estimat de 50.000 milions de tones a l'any.

Encara que pugui semblar un gest innocent, tots els experts coincideixen que l'extracció de material geològic suposa una alteració innecessària de l'entorn i reclamen una major protecció. En el cas de Menorca, els geòlegs es lamenten. “Ens omplim la boca de dir que som Reserva de la Biosfera, però a estones no ho sembla. Necessitem una regulació específica d'aquesta activitat”, comenta Xavier Bosch. Tot i això, els especialistes insisteixen que l'objectiu no és alarmar sobre un risc imminent de degradació irreversible, sinó actuar abans que el problema assoleixi majors dimensions. “És una pràctica que cal aturar, no perquè existeixi un perill immediat de col·lapse sedimentari en cap platja o cala concreta, sinó perquè encara som a temps de prevenir-ho”, conclou.