Anatomia d’un espoli arqueològic històric: d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà
LLEGIR EN CASTELLÀ
Va ocórrer al control de seguretat de l’aeroport de Palma, però l’abast real de la troballa no es coneixeria fins mesos després. Fa més d’un any, una dona de nacionalitat alemanya va ser interceptada quan intentava treure de Mallorca un grapat de monedes antigues dins la seva maleta. Aquella intervenció rutinària va destapar un dels casos d’espoli arqueològic més grans coneguts a l’illa: més de 1.500 peces —monedes, àmfores, llànties, espases i escultures— acumulades durant anys i ocultes fins aleshores.
Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial als magatzems del Museu de Mallorca, a l’espera d’autorització per al seu estudi. El vistiplau a aquest permís va arribar fa tot just uns dies i ha permès iniciar, finalment, l’inventari tècnic que haurà de servir de base al procés judicial i posteriorment a l’organització d’una exposició per a aquest estiu.
“La història és dolorosa, però haver pogut aturar l’espoli també ens emociona”, explica Maria Gràcia Salvà, directora del museu, a elDiario.es. “Ara és el moment de fer un bon informe perquè el jutge o la jutgessa pugui prendre una decisió amb base tècnica”, afegeix la historiadora de l’art, que també s’encarrega de l’anatomia d’aquest gran saqueig patrimonial juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen.
1. El recompte: de moment, 1.574 monedes
La feina tècnica tot just acaba de començar, però els terminis ja són damunt la taula. En dos mesos, segons els seus càlculs, la catalogació podria donar-se per acabada. L’inventari preliminar confirma la magnitud del conjunt de relíquies. Només en monedes, el recompte ja ascendeix a 1.574 exemplars, amb un arc cronològic amplíssim que va des de l’època grega fins a l’edat mitjana. Predominen les monedes romanes imperials —gairebé la meitat del total—, però també hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribuïda a l’època d’Alexandre el Gran que té més de 2.300 anys d’antiguitat.
Predominen les monedes romanes imperials —gairebé la meitat del total—, però també hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribuïda a l’època d’Alexandre el Gran que té més de 2.300 anys d’antiguitat
Juntament amb les monedes han aparegut àmfores, llànties d’oli, ceràmiques, espases prehistòriques i un bust romà, a més d’altres materials encara sense classificar. Moltes de les caixes ni tan sols havien estat obertes fins ara, ja que el conjunt romania precintat per ordre judicial. “L’estat de conservació és, en general, deficient”, van assenyalar els tècnics durant la presentació pública del material. Una circumstància ben habitual en peces extretes sense criteris arqueològics ni mesures de preservació.
“Volem que la gent prengui consciència que ja n’hi ha prou. Perquè amb l’espoli pots pensar que només treus un clau, però és que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d’un jaciment i, per tant, ajudar-nos a conèixer de manera veritable la nostra història”, conclou la directora del Museu de Mallorca.
Volem que la gent prengui consciència que ja n’hi ha prou. Perquè amb l’espoli pots pensar que només treus un clau, però és que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d’un jaciment i, per tant, ajudar-nos a conèixer de manera veritable la nostra història
Davant el fet cridaner que les peces fossin interceptades a una turista alemanya, l’arqueòleg mallorquí Antoni Puig no dubta a desviar la mirada dels mals del turisme contemporani i vincular els espolis patrimonials a la “desigualtat”, ja que, en aquest cas, tot apunta que podria tractar-se d’“un col·leccionista que ha espoliat peces d’arreu del món, comprant-les i acumulant-les durant generacions, cosa que és fàcil si tens diners i pocs escrúpols”, segons l’expert.
2. El procediment: del dipòsit judicial a l’informe tècnic
“Avui tots veurem per primera vegada aquest material encara empaquetat”, es va sentir a les sales del museu. Era la veu de la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, anunciant l’obertura inèdita de les caixes amb els materials confiscats durant una roda de premsa. Va ser la primera vegada que bona part del material es mostrava davant les càmeres, en una escena a mig camí entre l’acte institucional i una performance artística.
L’objectiu, segons van explicar, ara és doble: completar l’inventari i elaborar una valoració científica del conjunt, sol·licitada expressament pel jutjat d’Instrucció de Manacor, que investiga el cas. Aquest informe serà clau per determinar les responsabilitats penals i per valorar si, a més del delicte d’espoli arqueològic, podria existir també contraban de béns culturals. En aquest sentit, el delicte d’espoli preveu penes que van dels sis mesos als tres anys de presó.
Segons va explicar en la trobada amb la premsa el capità del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil de Balears, Pedro Manuel García, en la causa hi ha “tres persones investigades”, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta. Davant l’estupor dels assistents davant tal escena, García va explicar que creu que la dona interceptada a l’aeroport “no era conscient del delicte de treure-ho, però sí de tenir-ho, tot i que això s’ha de demostrar”.
En la causa hi ha tres persones investigades, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta
Una de les grans incògnites que haurà de resoldre ara l’inventari és la procedència real de les peces. Per a l’arqueòleg mallorquí Antoni Puig, la confiscació a Mallorca pot ser “un fet circumstancial”. “Fins que no veiem l’inventari complet no sabrem si el patrimoni té un origen local”, adverteix.
3. El dany de l’espoli: allò que ja no es pot recuperar
Més enllà del nombre de peces o del seu possible valor econòmic, encara per taxar, els especialistes insisteixen que el veritable perjudici de l’espoli és un altre. “Quan una peça és extreta del seu context, es perd una part fonamental del seu valor”, va recordar durant la roda de premsa Antònia Roca.
Sense estratigrafia —estudi de les capes del terreny que permet datar i contextualitzar les troballes—, sense localització precisa i sense relació amb altres materials, els objectes perden gran part de la informació que permet reconstruir el passat. “El que és realment greu és tot el context que s’ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la història”, resumeix Puig en conversa amb elDiario.es.
El que és realment greu és tot el context que s’ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la història
Des del Museu de Mallorca subratllen que aquestes pràctiques “no només buiden jaciments”, sinó que també “empobreixen el coneixement col·lectiu sobre una illa històricament marcada pel comerç i l’intercanvi cultural a la Mediterrània”, tal com va explicar Gràcia Salvà en la seva trobada amb els mitjans de comunicació.
4. Desenllaç: una exposició pedagògica per a l’estiu
Un cop conclòs l’inventari, està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants per a aquest estiu. La directora del museu defensa la iniciativa com una oportunitat per conscienciar la ciutadania.
“Volem que la gent entengui que amb l’espoli no només es treu un objecte: s’arrenca una part de la història comuna”, assenyala la directora del Museu de Mallorca. Per la seva banda, Antoni Puig es mostra prudent —encara que no contrari— davant aquesta possibilitat. L’arqueòleg veu amb bons ulls una mostra sempre que l’enfocament sigui “pedagògic i crític” i no una celebració estètica de les peces. “El missatge hauria de ser ‘mireu fins on s’ha arribat a destrossar’, no com són de boniques les peces ni com de bé et va si tens diners per col·leccionar”, adverteix.
“L’espoli arqueològic no és només un delicte”, va concloure la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, durant la roda de premsa, “és un dany greu a la nostra història col·lectiva”. En aquest cas, un dany que va quedar al descobert en una cinta d’equipatges, escenari inesperat d’un dels espolis arqueològics més grans coneguts a les Illes Balears.
0