El CES alerta que la dificultat per accedir a un habitatge pot “tensionar” el creixement de les Balears

El Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears ha advertit que els problemes de la població per disposar d'una renda suficient per al pagament dels lloguers o les hipoteques, pot ser un dels elements que “tensin” el creixement econòmic de les illes.

Aquesta és una de les conclusions que ha tractat d'exposar aquest òrgan consultiu en la seva memòria sobre l'economia, el treball i la societat de les Balears de 2025, que han presentat aquest dimecres en roda de premsa el president del CES, Francesc Fiol, i l'economista Jaume Rosselló.

Fiol ha destacat que les Balears s'ha “reprès” de l'“obstacle” de la Covid-19, que ha qualificat de “desastre” per a l'economia i la societat balear.

Així mateix, s'ha referit al repte del creixement poblacional, ja que mentre es parla de “l'Espanya desèrtica”, les Balears serien “l'Espanya sobrepassada”, amb un augment anual de població de l'1,5%.

Aquest “optimisme” econòmic ha demanat que no impedeixi veure els “obstacles” que implica, amb “dificultats” per accedir a l'habitatge i “tensió” en els serveis públics, com la sanitat i l'educació, que tenen unes infraestructures per a una població que està “desbordada”.

Seguidament, Rosselló ha desgranat algunes de les dades recollides en la memòria com que el creixement del PIB de les illes l'any passat es va quedar en un 3%, per la qual cosa se n'ha anat “desaccelerant” després de l'“efecte rebot” viscut després de la pandèmia. Tot i això, cal assenyalar que aquesta xifra és superior a la mitjana d'Espanya i d'Europa.

També ha parlat de la reducció de la bretxa que hi havia entre les Balears i la resta d'Espanya en la distribució del PIB per càpita, ja que a principis de segle superava àmpliament els 5.000 euros i ara amb prou feines es troba 2.300 euros per sobre --més de 30.100 euros els balears, pels 27.800 dels espanyols--.

Tot això es fonamentaria en un protagonisme creixent del sector serveis en l'economia balear, pel fet que el valor afegit brut el 2014 d'aquest segment era del 85% i ara és del 87,5%. Aquests dos punts haurien anat en detriment del sector de l'energia i la indústria que abans era del 7,6% i ara ha passat al 5,5%, mentre que en el sector primari --0,4%-- i construcció --6,7%-- amb prou feines hi ha variacions d'unes dècimes, cosa que succeiria a la resta d'Europa.

Un altre dels elements analitzats és la productivitat dels treballadors balears, que en termes nominals per assalariat és la segona més alta d'Espanya amb gairebé 84.900 euros i una productivitat per assalariat per hora de 53,6. Només superada pel País Basc d'uns 86.300 euros i 55,2, respectivament.

Si es mira la mitjana dels salaris, les Balears baixaria fins a la cinquena posició amb gairebé 39.900 euros enfront dels 46.900 que es cobren a Madrid. I si es combina la participació dels salaris en el valor afegit brut, les Balears es troba a la segona per la cua amb un 47% lluny de Madrid amb un 58,1%, per la qual cosa Rosselló ha mantingut que això reflectiria que la productivitat de les Balears vindria impulsada pel rendiment del capital.

L'economista també ha alertat d'un fenomen que es dona a les Balears i és que la inflació, que ronda taxes del 2 i el 3%, hauria augmentat a un ritme més gran a les illes que a la resta d'Espanya des del 2023, cosa que ha qualificat de “preocupant”.

Venen més turistes però menys temps

El CES també ha abordat l'evolució del sector turístic i Balears el 2025 va rebre 19,1 milions de turistes, amb un increment de l'1,8%. Per altra banda, les estades turístiques s'han reduït un 0,9%. Aquesta dada assenyalaria que, malgrat que venen més persones, es queden menys temps.

El creixement del major nombre de turistes l'any passat es va produir en major nombre en la temporada mitjana i baixa, amb pujades del 6,1%, enfront de la temporada alta, que la seva expansió és del 0,8%.

Per illes, la que més percep el creixement de turistes és Menorca, amb un 5,8%; seguit de les Pitiüses, un 5,6%; i Mallorca, un 1,5%. Això contrasta amb el que succeeix amb les estades turístiques que a les Pitiüses es redueixen un 7%, a Mallorca puja un 0,2% i a Menorca creixen el 2,8%.

Els hotels de 4 i 5 estrelles són els que veuen una pujada del nombre d'estades amb un 4,1% més, mentre que a la resta d'hotels baixen un 3,7% i els apartaments i establiment rurals un 8,2%.

La despesa per turista també s'incrementa fins als més de 1.200 euros --un 2,9% més-- i per turista al dia s'acosta als 200 euros --deu més--.

“Bon lloc” per treballar

Quant al mercat laboral, les Balears són la comunitat líder d'Espanya en taxa d'activitat i una taxa d'atur que de mitjana va vorejar el 8,8% durant tot l'any, tot i que ha recalcat que és “molt alta” entre els joves de 16 a 24 anys amb un 17,1%.

Això s'hauria aconseguit amb un augment del nombre de treballadors donats d'alta a la Seguretat Social, que ha passat dels més de 480.000 empleats el 2017 a superar els 580.000 el 2025.

Rosselló ha detallat que aquest creixement s'hauria donat especialment en el sector privat, ja que els assalariats del sector públic han crescut en unes 1.000 persones des del 2021, però en el privat hi ha 80.000 més.

Quant a la investigació i desenvolupament, les Balears se situen entre els pitjors territoris d'Espanya, amb una taxa de 3,02 científics per cada 1.000 habitants i 87,1 milions d'euros d'inversió.

Així mateix, han destacat el cas del teletreball, ja que malgrat que hi hauria més empleats que podrien acollir-se a aquesta modalitat --gairebé un terç a les Balears--, cada cop hi ha menys que ho fan. “Sembla que costa instaurar el teletreball”, ha reflexionat.

Malgrat això, ha ressaltat que les Balears són un “bon lloc” per treballar, ja que en els indicadors que mesuren la qualitat de l'ocupació, únicament es veuria superada per la Comunitat de Madrid i el País Basc.

Balears va superar els preus de la bombolla tres anys abans que Espanya

Més endavant, ha al·ludit a les dades que més “escorxen” d'aquesta memòria que és l'aspecte de l'habitatge. Rosselló ha alertat que mentre a Espanya els preus de la bombolla immobiliària no s'han superat fins al 2024, a les Balears ja va succeir el 2021.

Això es reflecteix en què el preu del metre quadrat de sòl urbà a les Balears és d'una mica més de 400 euros, el més alt d'Espanya, per damunt de Madrid --360 euros/m2-- i Canàries --252 euros/m2--. Un fenomen que es repeteix en els preus del lloguer o de la compravenda per part d'estrangers --un 23% del total--.

Això es tradueix en el fet que l'esforç per a la compra d'un habitatge, si es dedica el 30% de la renda disponible, a les Balears es necessitarien 61,4 anys, mentre que a Espanya és dels 30,6 anys, per la qual cosa veu que el problema a les Balears és “generalitzat” i a la resta de l'Estat seria més “localitzat” en grans ciutats.

Quant a la qualitat de vida, el CES també elabora un test de qualitat mediambiental que inclou paràmetres com la qualitat de l'aigua, la resiliència climàtica, el consum d'aigua o la transició energètica, entre altres. Rosselló ha concretat que l'evolució d'aquests anys “no és dolenta” però ha advertit de la situació del consum hídric a Eivissa.

En l'àmbit demogràfic, les Balears s'ha apropat als 1,25 milions d'habitants amb un 51% de la població nascuda a les illes, el 29% a l'estranger i el 20% en una altra comunitat autònoma.

En indicadors de pobresa, Rosselló ha al·legat que l'índex Gini, que va a millor, apunta que a les Balears la renda està més ben distribuïda que en altres regions d'Espanya i Europa. Això faria que la taxa de risc de pobresa de les Balears es trobés com la segona més baixa d'Espanya, amb un 11,6%.

Pel que fa a la despesa sanitària per habitant, les Balears se situaria a prop de la mitjana espanyola amb gairebé 1.840 euros --50 menys que a la resta de l'Estat--, la qual cosa avalaria la percepció “satisfactòria” del sistema sanitari balear.