Edificis sencers per 13.500 euros al mes “només per a empreses”: la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears

“Aquest edifici residencial totalment reformat ofereix una oportunitat única destinada exclusivament a l'ocupació corporativa. Així s'anuncia un edifici de set habitatges a Palma ”per satisfer les necessitats empresarials modernes“. El preu: 13.500 euros al mes. Mentre els lloguers de Balears se situen entre els més cars del país i centenars de persones subsisteixen dins infravivendes, caravanes, tendes de campanya i edificis abandonats, una part creixent del mercat immobiliari ja no s'adreça a famílies ni a residents habituals, sinó a empreses que necessiten allotjar temporalment treballadors desplaçats, directius o professionals internacionals. L'oferta forma part d'una tendència cada vegada més visible en el mercat immobiliari: la transformació d'habitatges residencials en productes específicament dissenyats per a la mobilitat laboral i empresarial.

“Ideal per a empreses que cerquen allotjament de primera qualitat, llest per utilitzar, per als seus equips i executius”, resa el mateix anunci. Es tracta d'un edifici situat a la zona del carrer Aragó els habitatges del qual “compten amb espais exteriors privats, que inclouen terrasses i un solàrium a l'àtic de fins a 30 metres quadrats”. El comercialitza una de les principals plataformes immobiliàries especialitzades en habitatge de luxe i comprador internacional d'Espanya.

Paral·lelament, milers de residents competeixen per una oferta cada vegada més escassa en un dels mercats immobiliaris més tensionats de l'Estat. D'acord amb el darrer informe d'Idealista, el preu mitjà del lloguer va arribar al maig als 20,1 euros per metre quadrat a les Balears, un 2,2% més que un any abans, situant l'arxipèlag com la segona comunitat autònoma amb les rendes més elevades d'Espanya, només per darrere de Madrid. A Palma, on, segons el mateix portal, per cada pis que s'anuncia s'hi interessen 69 famílies, el preu s'ha disparat fins als 19,2 euros per metre quadrat després d'encarir-se un 8,2% en només dotze mesos, situant la capital balear com la tercera més cara del país per llogar un habitatge.

'Ideal per a empreses que busquen allotjament de primera qualitat, llest per a utilitzar, per als seus equips i executius', resa un anunci. Es tracta d'un edifici de Palma en el qual es comercialitzen set habitatges per 13.500 euros exclusivament per a empreses

L'habitatge convertit en infraestructura laboral

El contrast il·lustra la profunda transformació que travessa el mercat residencial balear. Mentre una part creixent de la població resident queda expulsada de l'accés a l'habitatge, immobiliàries especialitzades en luxe i comprador internacional comercialitzen edificis sencers per a empreses, executius i treballadors desplaçats. La coexistència entre un mercat orientat al capital internacional i uns lloguers que baten rècord rere rècord ha convertit les illes en un dels exemples més extrems de la bretxa entre l'habitatge com a actiu d'inversió i l'habitatge com a dret residencial.

Altres anuncis exemplifiquen clarament aquesta tendència. Una altra empresa comercialitza per 2.574 euros mensuals un àtic de dos dormitoris i dos banys a Palma sota una condició destacada en majúscules: “LLOGUER EXCLUSIU PER A EMPRESES”. L'habitatge, completament moblat i equipat, disposa d'una terrassa privada de 25 metres quadrats, climatització per aerotèrmia i forma part d'una finca rehabilitada íntegrament fa tot just tres anys. L'anunci s'adreça expressament a companyies que necessitin allotjar empleats o directius desplaçats i culmina amb un reclam revelador: “La teva nova llar a Palma”.

Mentre una part creixent de la població resident queda expulsada de l'accés a l'habitatge i es veu abocada a subsistir dins infrahabitatges, caravanes, tendes de campanya i edificis abandonats, immobiliàries especialitzades en luxe i comprador internacional comercialitzen edificis sencers per a empreses, executius i treballadors desplaçats

El fenomen no es limita a la capital balear. A Eivissa, un anunci a Platja d'en Bossa ofereix un apartament d'obra nova per 5.000 euros mensuals, especificant a la primera línia que es tracta d'un “lloguer de temporada” i que és “només per a empreses”. L'habitatge, que compta amb 62 metres quadrats, una terrassa de 30 metres i dues habitacions dobles, a més d'accés a piscina, gimnàs i sala gourmet, forma part de la luxosa urbanització Aguamarina, desenvolupada per la promotora Via Célere, un dels principals actors del negoci promotor espanyol.

La mercantil està controlada, al seu torn, pel fons nord-americà Värde Partners, fons internacional especialitzat en inversió immobiliària i actius financers. elDiario.es s'ha posat en contacte amb Vía Célere per conèixer la seva valoració sobre l'impacte d'aquestes fórmules en l'accés a l'habitatge de la població resident, però no ha obtingut resposta fins a la publicació d'aquest reportatge.

Mentrestant, a Santa Eulària des Riu, un dels municipis de les Balears amb el lloguer més car -1.107 euros mensuals de mitjana, segons dades recents del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears (COAPI)-, un altre anunci ofereix un habitatge per 2.100 euros orientat expressament al mercat corporatiu i temporal. La propietat, comercialitzada per un perfil particular, es presenta com una solució per a estades professionals i perfils d'alt poder adquisitiu en línia amb una tendència cada vegada més visible a les Pitiüses: habitatges que deixen d'adreçar-se a residents permanents per orientar-se a clients temporals, empreses i professionals desplaçats.

Un client “més rendible” que el resident

No es tracta de casos aïllats. Paral·lelament ha sorgit tota una indústria especialitzada en l'anomenat corporate housing o allotjament corporatiu que explica com, per a molts propietaris, resulta més atractiu llogar a una empresa que a una família: el pagador deixa de ser un particular per convertir-se en una societat considerada solvent, els contractes solen ser temporals, la rotació és més gran i els preus poden situar-se molt per damunt dels que podria suportar bona part de la població local. Les mateixes plataformes de lloguer corporatiu destaquen com a avantatges la reducció del risc d'impagament, la flexibilitat contractual i la simplificació de la gestió.

Tot i que no existeixen estadístiques oficials específiques sobre el pes del lloguer corporatiu a les Balears, diversos indicadors apunten a una creixent empresarialització de l'habitatge. Una enquesta de la Petita i Mitjana Empresa d'Eivissa i Formentera (PIMEEF) revela que el 60% de les petites i mitjanes empreses de Formentera ofereix allotjament als seus treballadors i que, entre les mercantils que lloguen habitatge per als seus empleats, la meitat destina entre 2.000 i 4.000 euros mensuals a aquest concepte i un 11% supera els 8.000 euros al mes. El 2024, la mateixa patronal denunciava que l'encariment de l'habitatge està arribant a Eivissa “a nivells que freguen el delictiu”. “Parlem d'economia submergida i d'especulació. Ja no és només una qüestió d'oferta i demanda. Sembla que tant és demanar 2.000 euros com 3.000, perquè després no es tributa per això”, afirmava.

Mentrestant, els sindicats alerten que la manca d'habitatge s'ha convertit en un dels principals obstacles per contractar personal: UGT ha arribat a proposar destinar l'impost de turisme sostenible, un gravamen destinat a les pernoctacions hoteleres, a comprar o llogar establiments per allotjar els treballadors.

Una enquesta revela que el 60% de les petites i mitjanes empreses de Formentera ofereix allotjament als seus treballadors i que, entre les que lloguen vivenda per als seus empleats, la meitat destina entre 2.000 i 4.000 euros mensuals a aquest concepte i un 11% supera els 8.000 euros al mes

Plataformes com Rentaborg destaquen com el mercat del lloguer corporatiu a Espanya ha experimentat un creixement sostingut els darrers anys, “creant una oportunitat única per als propietaris que cerquen maximitzar la rendibilitat dels seus immobles” en accedir a rendes més elevades -“entre un 20% i un 40%” més altes que les del lloguer residencial tradicional- i simplificar la gestió de l'arrendament mitjançant contractes signats per societats mercantils. Aquesta major rendibilitat, segons les mateixes empreses, compensa àmpliament la possible pèrdua d'avantatges fiscals als quals podrien acollir-se si l'arrendament es destinàs a habitatge habitual.

Palma, una ciutat “vibrant”

Algunes empreses es dediquen específicament a intermediar entre empreses i propietaris, com una que comercialitza directament “apartaments corporatius” per a professionals desplaçats. El llenguatge que utilitza és revelador: “Palma és una ciutat vibrant, agradable i eficient per a qualsevol tipus de lloguer corporatiu. Una destinació que combina oportunitats professionals, serveis de qualitat i un estil de vida que aporta equilibri a cada estada”. És a dir, ja no es parla d'habitatge habitual, veïnats o arrelament residencial, sinó de solucions habitacionals per a empreses, mobilitat laboral i allotjament temporal per a professionals. Per la seva banda, segons webs com Weguest, les companyies valoren la disponibilitat immediata, la ubicació estratègica i els serveis inclosos, factors que justifiquen les tarifes premium.

La conseqüència és que una part creixent del parc residencial deixa de competir per atreure residents per fer-ho per captar empreses. Allà on una família cerca un habitatge per viure de manera estable, els propietaris troben clients capaços de pagar més, assumir lloguers de curta o mitjana durada i acceptar preus inassumibles per a gran part de la població local. El resultat és una progressiva transformació de l'habitatge en infraestructura per a la mobilitat laboral i empresarial, especialment visible en ciutats tensionades com Palma.

Allà on una família busca un habitatge per viure de forma estable, els propietaris troben clients capaços de pagar més, assumir lloguers de curta o mitja durada i acceptar preus inassumibles per a gran part de la població local

El model connecta, a més, amb altres fenòmens que ja estan transformant el mercat residencial balear: l'auge del coliving, el lloguer flexible i la segmentació d'habitatges per habitacions, en què imperen condicions com “no menors”, “no mascotes”, “no empadronament”, “parelles i amigues, fora de casa”... Les publicacions no parlen de veïnats, lloguer estable o habitatge habitual: en el seu lloc proliferen conceptes com co-living premium, community living, hotel ambience, digital nomads, expats o remote workers, evidenciant com l'arxipèlag ha deixat progressivament de llogar cases per començar a comercialitzar experiències habitacionals temporals dirigides a població mòbil global i perfils internacionals de poder adquisitiu mitjà-alt. En molts casos, empreses especialitzades comercialitzen habitacions per a «digital nomads», treballadors remots i perfils internacionals amb preus que arriben als 1.300, 1.600 o fins i tot 2.400 euros mensuals durant la temporada alta.

Mentrestant, el Govern de Marga Prohens (PP) ha donat llum verda, a través de la seva recentment aprovada llei òmnibus, al fet que empreses, societats i altres persones jurídiques adquireixin habitatges protegits de preu taxat per destinar-los al lloguer. Mentre l'esquerra l'acusa de posar la “catifa vermella” als fons voltor i als grans capitals, l'Executiu insisteix a assegurar que la iniciativa ampliarà l'oferta residencial assequible. Per a les entitats socials, tanmateix, les mesures impulsades per l'Executiu autonòmic amb el suport de Vox no ataquen les causes reals de la crisi habitacional i es limiten a rebaixes fiscals com la supressió de l'impost de successions.