Horaris de 'check-out', dues rentadores a la setmana i sense “parelles ni amigues” a casa: l'odissea de llogar un pis a Palma

“No menors”, “no mascotes”, “no empadronament”, “parelles i amigues, fora de casa”, “màxim quatre mesos”... Mentre l'accés a un habitatge digne s'ha convertit en una ursa impossible per a milers de residents a Balears, abocats a subsistir en infrahabitatges, caravanes i edificis abandonats, els principals portals immobiliaris acumulen anuncis que reflecteixen fins a quin punt s'ha normalitzat la imposició de condicions abusives en del país. Les publicacions, a més, ja no parlen de veïns, lloguer estable o habitatge habitual: en el seu lloc proliferen conceptes com “co-living premium”, “community living”, “hotel ambience”, “digital nomads”, “expats” o “remote workers”, evidenciant com l'arxipèlag ha deixat progressivament de llogar cases per començar a comercialitzar experiències habitacionals temporals dirigides a població mòbil global i perfils internacionals de poder adquisitiu mitjà-alt.

La crisi habitacional està retornant formes de vida compartida que semblaven pròpies d'una altra època: habitacions minúscules, banys col·lectius i absència d'espai privat. Un dels anuncis localitzats a Palma, concretament a la zona de Marquès de la Fontsanta, condensa bona part de les noves dinàmiques del lloguer precari i altament restrictiu que prolifera a les illes. L'habitació, ofertada per 450 euros mensuals en un pis compartit “només per a dones”, es presenta com “ideal per a hostesses (zero soroll)” i acumula una llarga llista de condicions imposades a la futura inquilina: “No es fa empadronament”, “estades curtes”, “parelles i amigues, fora de casa”, “no es comparteix el saló” i “dos rentats a la setmana: un de blanc, un altre de fosc”. L'anunci exigeix a més contracte laboral “en vigor”, defineix el pis com “tranquil” i demana a les interessades que enviïn “una breu descripció”.

Algunes publicacions introdueixen filtres sexistes com en el cas d'una habitació a s'Arenal: l'anuncia un particular home que tot just unes hores després de donar-la d'alta a Idealista va haver de modificar el contingut, que inicialment assenyalava que busca una “dona sola” d'entre 26 i 36 anys, afegint entre exclamacions “HOMES NO”. El propietari explica, a més, que el bany és en suite i que la futura inquilina haurà de compartir-lo amb ell -“per això el preu”, assenyala, plantejant l'import, 450 euros, com una compensació per les limitacions-. Exigia a més que la jove “hagi parlat espanyol” i sigui “seriosa i amable”. L'anunciant prohibeix expressament portar convidats o mascotes i arriba fins i tot a presentar com una concessió l'accés a espais bàsics de l'habitatge com la cuina.

Després d'una denúncia particular per discriminació, el propietari va reformular parcialment l'anunci, eliminant algunes de les referències més explícites, com la de “HOMES NO” i suavitzant el llenguatge amb un “preferiblement noia”. No obstant això, conserva condicions com el criteri d'edat, l'ús compartit del bany i la prohibició de convidats i manté com un valor afegit el “dret a cuina i zones comunes”.

Algunes publicacions introdueixen filtrats sexistes com en el cas d'una habitació a s'Arenal: l'ofereix un particular home que tot just unes hores després de donar-la d'alta a Idealista va haver de modificar el contingut, que assenyalava que busca una "dona sola" d'entre 26 i 36 anys, afegint entre exclamacions "HOMES NO". El propietari assenyala que el bany és en suite i que la futura inquilina haurà de compartir-lo amb ell

En un altre anunci s'ofreix una habitació al carrer Josep Darder de Palma per 1.200 euros mensuals, als quals s'afegeixen 250 euros per subministraments i 90 euros addicionals pel lliurament de claus. L'anunci presenta l'habitatge en termes propis d'allotjament temporal o turístic: “L'habitatge disposa d'un petit balcó amb taula i cadires, ideal per relaxar-se. Els acabats en fusta, terres moderns i detalls decoratius creen un ambient càlid i agradable”. Les condicions tornen a reflectir el creixent nivell de filtratge i segmentació del mercat: l'estada mínima és de dos mesos i la màxima de sis; el llogater ha de tindre entre 20 i 40 anys, no s'accepten mascotes i l'empadronament queda “a consultar”. L'anunci fixa a més horaris concrets de “check-in” i “check-out”, reproduint dinàmiques més pròpies d'apartaments turístics o allotjament temporal que d'un lloguer residencial convencional.

Precisament, un informe elaborat per l'Observatori DESCA en col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials alerta que moltes de les pràctiques que s'estan normalitzant en el mercat del lloguer poden considerar-se clàusules abusives o fins i tot infraccions en matèria de consum, asseverant que les administracions tenen eines legals per perseguir aquestes pràctiques. El document assenyala expressament com a potencialment abusives les penalitzacions “desproporcionadament altes” per retardar-se en abandonar un habitatge, les clàusules que limiten drets bàsics del llogater, la imposició de serveis accessoris no sol·licitats o els obstacles “onerosos o desproporcionats” per exercir drets reconeguts legalment. L'informe també adverteix sobre la proliferació de contractes d'adhesió on el consumidor “no ha pogut influir sobre el seu contingut”, especialment en contextos de forta tensió residencial com Balears, on moltes persones accepten condicions cada vegada més restrictives davant la falta d'alternatives habitacionals.

L'estudi posa a més el focus en el paper de les agències immobiliàries i empreses intermediàries i menciona expressament pràctiques com el cobrament encobert de despeses de gestió al llogater mitjançant suposats “serveis integrals”, la imposició de prestacions accessòries no sol·licitades o les conductes discriminatòries en l'accés a l'habitatge.

El “no empadronament” com a exclusió

Un dels aspectes més controvertits és la normalització de clàusules com el “no empadronament”, molt freqüents en anuncis d'habitacions i lloguer temporal malgrat que el padró constitueix un dret administratiu lligat a la residència efectiva i no a la voluntat del propietari. La pràctica xoca frontalment amb la pròpia normativa estatal sobre el padró municipal. La resolució publicada el 2020 per l'Institut Nacional d'Estadística i la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local recorda expressament que “tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's al Padró del municipi en el qual resideixi habitualment”, amb independència de la situació contractual o dels drets existents sobre l'habitatge.

Un dels aspectes més controvertits és la normalització de clàusules com el "no empadronament", molt freqüents en anuncis d'habitacions i lloguer temporal malgrat que el padró constitueix un dret administratiu lligat a la residència efectiva i no a la voluntat del propietari

Col·lectius socials, advocats i sindicats d'habitatge alerten que aquesta pràctica afecta especialment la població migrant, els treballadors precaritzats i les 0persones en situació vulnerable, dificultant el seu accés a la sanitat, l'escolarització, les ajudes socials o la regularització administrativa. Joan Segura, portaveu de SOS Desnonaments Mallorca, considera que la proliferació d'anuncis on es prohibeix l'empadronament respon en gran mesura a l'auge del lloguer temporal i de contractes utilitzats de forma fraudulenta per evitar els drets del lloguer residencial.

En declaracions a elDiario.es, l'activista relata casos recents atesos pel col·lectiu en què el rebuig al padró ha derivat en situacions de pressió i coaccions sobre famílies vulnerables. Entre aquests esmenta el d'una dona embarassada que llogava una habitació i el propietari de la qual va arribar a negar davant l'inspector municipal que residís allí per impedir la seva inscripció al padró.

Segura assevera, a més, que el padró s'ha convertit en un element clau dins els conflictes relacionats amb els contractes de temporada. “La majoria d'arrendaments de temporada són un frau”, assegura, assenyalant que molts lloguers suposadament temporals encobreixen en realitat residències habituals que haurien de regir-se per la Llei d'Arrendaments Urbans i reconèixer drets com l'estabilitat contractual o l'empadronament. Al seu parer, impedir que el llogater s'empadroni dificulta posteriorment que pugui acreditar judicialment que resideix de forma permanent a l'habitatge.

La majoria d'arrendaments de temporada són un frau

Contractes temporals i penalitzacions

Per la seva banda, l'advocat Eduard Vila assenyala a aquest diari que molts propietaris lloguen habitatges “per a tot l'any” sota fórmules temporals i intenten impedir que l'inquilí s'empadroni per dificultar posteriorment que pugui acreditar que hi resideix de forma habitual. Segons Vila, el padró s'ha convertit en una prova clau en els conflictes judicials vinculats al lloguer flexible i als falsos contractes de temporada. “La no prohibició de l'empadronament ve per aquí perquè és una prova molt important per després desnonar aquesta persona”, afirma.

La pròpia normativa estatal deixa clar, a més, que els ajuntaments “no [tenen] cap competència per jutjar qüestions de propietat, d'arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada” i preveu fins i tot l'empadronament de persones en situacions precàries, infrahabitatges o sense contracte formal si pot acreditar-se la residència efectiva. Diverses sentències i estudis jurídics consultats per aquest diari alerten així mateix de la proliferació de clàusules penals en contractes de lloguer temporal que imposen indemnitzacions diàries a l'inquilí si no abandona l'habitatge en finalitzar el contracte. Un informe sobre clàusules abusives elaborat per organismes de consum recull resolucions judicials que van arribar a analitzar penalitzacions equivalents “al triple de la renda diària per dia de retard” i altres indemnitzacions superiors al preu ordinari del lloguer.

Vila adverteix que alguns propietaris utilitzen aquest tipus de clàusules per pressionar els inquilins. “Molts propietaris endollen un contracte de temporada com a contracte d'any i després reclamen la penalització com si fos un contracte de temporada”, denuncia. Segons explica, alguns contractes arriben a establir sancions de fins a 75 euros diaris si l'arrendatari no abandona l'habitatge en finalitzar el període pactat, cosa que pot traduir-se en reclamacions de desenes de milers d'euros. “Et diuen que tenen dret a reclamar-te 20.000 euros per posar-te la por al cos”, resumeix.

Molts propietaris endollen un contracte de temporada per contracte d'any i després reclamen la penalització com si fos contracte de temporada amb penalitzacions de fins a 75 euros diaris

L'auge del “coliving” i el lloguer flexible

El fenomen coincideix, a més, amb l'expansió del “coliving”, el lloguer corporatiu i noves fórmules d'allotjament flexible orientades principalment a treballadors remots, perfils internacionals i població temporal d'alt poder adquisitiu. Darrere aquest negoci emergeixen particulars, empreses i entramats societaris cada vegada més professionalitzats. Entre ells figura SOMOS Coliving, que comercialitza Palma com a destinació per a “digital nomads” i “remote workers” i ofereix habitacions des de 1.300 euros mensuals -fins a 2.400 euros a l'estiu- en un edifici amb coworking, neteja, internet, terrasses i zones comunes compartides, previ procés de selecció mitjançant videotrucades de quinze minuts per determinar si el resident “encaixa” dins la comunitat.

“Aquí no només comparteixes un edifici, sinó una forma de viure. Un lloc on pots socialitzar quan vulguis i trobar el teu racó de calma quan ho necessitis”, es pot llegir a la pròpia web de l'empresa. La societat, tanmateix, no va néixer originalment vinculada al “coliving”, sinó com a promotora immobiliària sota el nom d'Obras Son Forteza SL abans de reconvertir-se, en plena emergència habitacional, al negoci de l'allotjament flexible. Els seus administradors solidaris són Leonor Oliver Vicens i Miguel Zourab Oliver Vicens, vinculats, a més, a múltiples societats immobiliàries i patrimonials relacionades amb promoció, arrendament i explotació d'actius residencials a Mallorca, com Xebros SL, Holding Alberto 2021 SL, Son Espanyolet Gardens SL o Brastone Invest SL. elDiario.es s'ha posat en contacte amb SOMOS Coliving per conèixer la seva visió sobre l'impacte del “coliving” en la transformació del mercat residencial de Palma, però no ha obtingut resposta.

Darrere d'aquest negoci emergeixen particulars, empreses i trames societàries cada cop més professionalitzades. Entre elles hi figura SOMOS Coliving, que comercialitza Palma com a destinació per a 'digital nomads' i 'remote workers' i ofereix habitacions des de 1.300 euros mensuals i fins a 2.400 euros a l'estiu

Xarxes empresarials i rendibilitat per habitació

Un altre exemple és Almado Immoinvest, una immobiliària amb seu a Palma i constituïda el 2018, l'objecte social de la qual inclou l'arrendament d'immobles, la gestió immobiliària i l'allotjament turístic. L'empresa es presenta com una “small international living & working community in Palma” (“petita comunitat internacional per viure i treballar a Palma”) i comercialitza habitacions sota fórmules de lloguer flexible i allotjament temporal orientades a perfils internacionals i treballadors desplaçats. En alguns dels seus anuncis apareixen pisos compartits entre fins a set persones, lloguers temporals estructurats gairebé com a productes turístics i restriccions explícites com “parelles sense menors”.

Darrere d'Almado Immoinvest SL apareix a més una xarxa empresarial vinculada al negoci immobiliari, l'arrendament i l'allotjament flexible a Palma. La societat té com a administradors solidaris Antoine Werner Beinhoff i Ines Melina Hoerner i com a apoderada Sarah Persephonie Kotsobolos. Els mateixos responsables figuren vinculats a altres mercantils pràcticament idèntiques, com Calmado Immoinvest SL, registrada a la mateixa adreça de Palma i dedicada igualment a l'“arrendament de tota classe de béns immobles”, la promoció immobiliària i l'“establiment d'allotjament turístic”. Registres empresarials internacionals situen a més Beinhoff connectat a societats patrimonials i immobiliàries fora d'Espanya, especialment en l'àmbit germano-suís. Tampoc Almado ha respost a les preguntes formulades per aquest diari.

Un altre exemple és Almado Immoinvest, que es presenta com una 'petita comunitat internacional per viure i treballar a Palma' i comercialitza habitacions amb restriccions explícites com 'parelles sense menors'

En un altre anunci difós per una immobiliària es pot llegir: “Busques una habitació moderna, lluminosa i amb totes les comoditats en ple centre de la ciutat? Aquest coliving recentment reformat és just el que necessites!”. L'anunci ofereix habitacions individuals “des de 625 euros al mes” i habitacions dobles “amb bany privat en suite” per 825 euros mensuals, adreçades específicament a “joves professionals”, “treballadors en remot” i “nòmades digitals”, amb contractes flexibles “des d'1 mes fins a un màxim d'11 mesos” i prohibició expressa de mascotes.

Habitatge fragmentat, màxima rendibilitat

El negoci darrere aquests models resulta especialment lucratiu. Un pis que en lloguer residencial convencional es podria arrendar per 1.500 euros mensuals pot acabar generant més de 4.000 euros si es divideix en sis o set habitacions llogades individualment. Com més es fragmenta l'habitatge, més gran és la rendibilitat potencial. En paral·lel, proliferen a les xarxes socials i pàgines especialitzades comunitats dirigides específicament a teletreballadors internacionals, “digital nomads” i població temporal desplaçada a les Balears.

Una de les pàgines que millor exemplifica aquest fenomen és Casa Aire Mallorca, que es presenta com un espai de “coliving” orientat a perfils internacionals i temporals. El llenguatge utilitzat reflecteix perfectament la transformació del mercat residencial a Palma: ja no es parla de veïns, llars o lloguer estable, sinó d'“experiències”, “comunitat”, “flexibilitat” i estils de vida compartits vinculats al treball remot i la mobilitat global.

Un pis que en lloguer residencial convencional es podria arrendar per 1.500 euros mensuals pot acabar generant més de 4.000 euros si es divideix en sis o set habitacions llogades individualment

Les dades reflecteixen la magnitud de la crisi habitacional que travessa Palma i el conjunt de Balears. Segons el Baròmetre de l'Observatori del Lloguer, les Illes registren el preu mitjà del lloguer més elevat de tot Espanya, amb 1.676 euros mensuals, per davant fins i tot de Barcelona i Madrid. A això se suma una pressió de demanda extrema: 147 persones interessades per cada habitatge disponible en tot just deu dies, una xifra que multiplica per gairebé deu el llindar que els experts consideren compatible amb un mercat equilibrat. En aquest context, l'auge del “coliving”, el lloguer flexible i la fragmentació extrema d'habitatges reflecteix una transformació molt més profunda: l'habitatge deixa progressivament de concebre's com una llar estable per convertir-se en allotjament temporal, actiu financer i negoci de màxima rendibilitat habitació per habitació.

Les dificultats per accedir a un habitatge digne a Balears han portat milers de persones, entre elles famílies amb menors, persones grans, migrants i fins i tot treballadors exclosos del mercat immobiliari, a buscar alternatives per poder sobreviure. Viure en una autocaravana és un fenomen cada vegada més estès a l'arxipèlag, mentre a l'aeroport de Palma, per exemple, es xifrava l'any passat en unes quaranta el nombre de persones que passen la nit diàriament a l'aeroport de Palma, d'acord a un recompte realitzat per l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS). Altres illencs s'han vist expulsats de les illes i reemplaçats per estrangers d'elevat poder adquisitiu -procedents sobretot d'Alemanya i del nord d'Europa- mentre grans grups inversors -suecs, francesos i alemanys, principalment- s'expandeixen per ciutats i pobles a la recerca d'edificis dels quals extreure el màxim rendiment.