Els jutges Castro i Yllanes demanen a Moncloa suprimir la inviolabilitat del rei: “Continuarem insistint”

El grup de jutges i juristes que des de 2022 reclama que el rei Felip VI renunciï a la inviolabilitat penal que li atorga la Constitució o, si no, que el Govern d'Espanya impulsi una reforma de la Carta Magna per eliminar aquest privilegi, ha decidit fer un nou pas. Els 22 signants de la iniciativa, entre els quals es troben els exmagistrats José Castro i Juan Pedro Yllanes, han remès dos nous escrits: un adreçat al president de l'Executiu, Pedro Sánchez, i un altre al màxim responsable del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, amb l'objectiu de mantenir la pressió sobre ambdues institucions.

La iniciativa arriba després que Moncloa respongués a la seva última carta sense entrar en el fons de les seves reivindicacions. En lloc de pronunciar-se sobre una eventual reforma legal o constitucional, l'Executiu, a través d'un missatge remès per la Secretaria General de Relacions Institucionals i Ciutadania, es va limitar a recomanar-los que traslladessin la seva sol·licitud a la Casa del Rei —tot i tractar-se d'una modificació la iniciativa de la qual correspon als poders legislatiu i executiu— i que dirigissin al CIS la petició d'incloure una pregunta sobre la inviolabilitat del cap de l'Estat en els seus baròmetres.

Lluny de donar la qüestió per tancada, els juristes han optat per acceptar, de moment, una de les dues recomanacions formulades pel Govern. Així, sol·liciten a Tezanos que el CIS mesuri el suport ciutadà a una possible reforma de l'article 56.3 de la Constitució -“la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”-, mentre que, en una altra missiva, comuniquen a Pedro Sánchez que continuaran reclamant la modificació d'aquest precepte constitucional en considerar que correspon a l'Executiu i a les Corts impulsar una iniciativa d'aquesta naturalesa.

Lluny de donar per tancada la qüestió, els juristes sol·liciten a Félix Tezanos que el CIS mesuri el suport ciutadà a una reforma de l'article 56.3 de la Constitució, mentre que, en una altra missiva, comuniquen a Pedro Sánchez que continuaran reclamant la modificació d'aquest precepte

El col·lectiu sosté, a més, que el resultat de la consulta ciutadana que va promoure recentment a través d'elDiario.es sobre aquesta qüestió, i en la qual va recollir en només dos dies prop de 1.500 respostes -el 99% de les quals favorables a reformar l'article 56.3 perquè el cap de l'Estat hagi de respondre davant els tribunals quan els fets investigats siguin aliens a l'exercici de les seves funcions institucionals-, reforça la necessitat de continuar impulsant aquesta iniciativa.

Els signants de la consulta ciutadana eren els 22 juristes Juan Calatayud, José Castro, Rafael Company, Víctor Cornell, Mar de la Loma, Josep de Luis, Aina Díaz, Cristina Gómez, Ferran Gomila, Alejandro Juárez, Francisca Mas, Catalina Monserrat, Catalina Moragues, Josep Pina, Carlos Portalo, Pablo Alonso de Caso, Mariano Reaño, Ignasi Ribas, Josep Valdés, Juan Pedro Yllanes, María Durán i Juan Luis Corbacho.

Encara que els propis juristes reconeixen que aquest sondeig manca de validesa demoscòpica en no complir els criteris científics de selecció de la mostra, consideren precisament per això que correspon al CIS determinar, mitjançant una enquesta oficial, quin és el veritable grau de suport social a una reforma que posaria fi a la inviolabilitat penal del cap d'Estat per actes aliens a l'exercici de les seves funcions institucionals.

Segons els juristes, la modificació permetria suprimir “el privilegi personal que li permet cometre tota mena d'atropellaments sense retre comptes davant la Justícia”, una circumstància que -com ja assenyalaven en una carta anterior- pot provocar, “entre altres conseqüències no desitjables, la indefensió de les persones afectades”.

Segons els juristes, la modificació permetria suprimir 'el privilegi personal que li permet cometre tota classe d'atropellaments sense rendir comptes davant la Justícia', una circumstància que -com asseveraven en una carta anterior-, pot provocar, 'entre altres conseqüències no desitjables, la indefensió de persones afectades'

“Continuarem insistint davant les institucions democràtiques”

En el primer dels escrits, remès a Pedro Sánchez, els signants agraeixen la resposta enviada des de la Presidència del Govern d'Espanya, però deixen clar que no comparteixen el plantejament que conté. La Moncloa els va recomanar traslladar la seva petició directament a la Casa del Rei, tot facilitant en el seu missatge la pàgina web de la Casa Reial i l'adreça postal del Palau de la Zarzuela. Els juristes no descarten adreçar-se al monarca en el futur, tot i que consideren que la iniciativa s'ha de dirigir prioritàriament a les institucions que tenen la capacitat d'impulsar reformes legals i constitucionals.

“Si ho féssim, li enviaríem una còpia de l'escrit, però, encara que no ho descartem, en tractar-se d'una reforma legislativa, continuarem insistint davant les institucions que neixen de la voluntat popular per legislar i governar”, assenyalen en la carta adreçada al president del Govern.

Els juristes recorden que la iniciativa va néixer arran de les declaracions que l'aleshores vicepresidenta del Govern i actual presidenta del Consell d'Estat, Carmen Calvo, va fer el 2022, quan va revelar que havia mantingut converses amb la Casa Reial per explorar una possible reforma de l'article 56.3 de la Constitució. En un article publicat a El País el maig de 2022, Calvo afirmava: “Jo ho vaig plantejar, es va valorar, es va posar sobre la taula i no es va veure l'oportunitat en aquell moment, ni per part del president del Govern, ni per part del PP, ni per part de la Casa Reial”.

Pedro Sánchez li havia encomanat un any abans la tasca de posar en marxa un nou “marc d'actuació” més transparent, modern i actualitzat de la monarquia, però, finalment, els canvis van quedar limitats a una sèrie de mesures de transparència. Així mateix, en unes jornades celebrades a principis de 2022, segons recollia el mateix diari, Calvo va emfatitzar la necessitat d'establir, sense necessitat de reformar la Constitució, “en què és inviolable i en què no” el monarca.

Els juristes recorden que la iniciativa va néixer després de conèixer les declaracions realitzades en 2022 per la llavors vicepresidenta del Govern espanyol i actual presidenta del Consell d'Estat, Carmen Calvo, qui va revelar que havia mantingut converses amb la Casa Reial per a explorar una possible reforma de l'article 56.3 de la Constitució

Accepten la recomanació d'adreçar-se al CIS

D'altra banda, a l'escrit remès al CIS, els signants reclamen que l'ens demoscòpic incorpori en algun dels seus pròxims baròmetres una pregunta destinada a conèixer si la ciutadania considera que s'ha de mantenir la inviolabilitat del cap de l'Estat o si, per contra, s'hauria de limitar perquè el monarca hagi de respondre davant la Justícia pels actes privats aliens a l'exercici de les seves funcions constitucionals.

“Entenem perfectament que la Presidència del Govern ens recomani adreçar-nos al CIS, ja que la Llei 39/1995 [d'organització del Centre d'Investigacions Sociològiques] inclou, entre altres funcions, la de dur a terme estudis que 'serveixin d'orientació als poders públics en les seves iniciatives normatives i executives'”, assenyalen.

Tot seguit, informen l'organisme de la recent recollida de prop de 1.500 opinions i, tot i reconèixer que el sondeig no compleix els requisits metodològics exigibles a una enquesta científica, consideren imprescindible que sigui el CIS qui determini quin és el grau real d'acceptació social d'una reforma que permeti que el cap de l'Estat respongui davant la Justícia “en cas d'infraccions legals produïdes al marge del paper polític institucional que exerceix”.

En la seva missiva, els juristes confien que el CIS atengui la petició i “investigui l'opinió existent a la societat” sobre el text vigent de l'article 56.3 de la Constitució, “si pot ser” -precisen- en els termes de la proposta de reforma que van plantejar en aquell primer sondeig.

És compatible la inviolabilitat amb la igualtat?

Els signants introdueixen, a més, un argument que ja figurava en els seus escrits anteriors, però que ara adquireix un protagonisme més gran: la possible contradicció entre la inviolabilitat del cap de l'Estat i el principi constitucional d'igualtat. Al seu parer, “seria del màxim interès” conèixer si la ciutadania considera compatible aquesta prerrogativa amb la igualtat de tots els espanyols davant la llei proclamada a l'article 14 de la Constitució.

Els promotors de la iniciativa confien que el Govern espanyol impulsi finalment la reforma d'un precepte que, sostenen, introdueix una excepció difícilment conciliable amb aquest principi d'igualtat. En la seva opinió, mantenir una prerrogativa que impedeix exigir responsabilitat penal al cap de l'Estat durant l'exercici del seu càrrec posa en qüestió un dels pilars bàsics de l'Estat de dret.

Els signants confien que el Govern impulsi finalment la reforma de 'un text que, potser per a la immensa majoria, qüestiona en la pròpia Constitució la igualtat davant la llei que figura en l'article 14 del seu Títol Primer'

Una campanya iniciada el 2022

Els nous escrits constitueixen un nou capítol d'una campanya iniciada el 2022. Des d'aleshores, el mateix grup de jutges i juristes remet cada any una carta al president del Govern reclamant que Felip VI anunciï públicament la seva renúncia a la inviolabilitat prevista a l'article 56.3 de la Constitució i que l'Executiu promogui la corresponent reforma constitucional.

La inviolabilitat del monarca és un dels aspectes més controvertits de l'arquitectura constitucional espanyola. Tradicionalment s'ha interpretat com una prerrogativa que blinda el cap de l'Estat davant qualsevol exigència de responsabilitat pels actes realitzats durant l'exercici de la Corona, una concepció que enfonsa les seves arrels en l'antiga màxima llatina Rex non potest peccare (“el rei no pot pecar”) i que va ser incorporada al constitucionalisme modern per preservar la institució d'interferències judicials.

En els últims anys, ha cobrat força el debat sobre l'abast d'aquesta prerrogativa i la impossibilitat d'exigir responsabilitats més enllà dels actes comesos pel rei com a cap de l'Estat. La controvèrsia es va intensificar a partir de l'esclat del cas Nóos, en el qual, per primera vegada en la història judicial espanyola, un membre de la família reial, la infanta Cristina, es va asseure en el banc dels acusats. La causa va obrir seriosos interrogants sobre la suposada intervenció que Joan Carles I hauria tingut en els fets investigats i va posar en qüestionament fins a quin punt el seu blindatge hauria pogut emparar decisions o comportaments que, en el cas d'altres ciutadans, haurien estat objecte de responsabilitat penal.

Precisament sobre aquesta qüestió, el jutge que va instruir la causa, José Castro, assegurava en aquesta entrevista concedida a elDiario.es que hauria investigat el rei emèrit si no hagués existit l'article 56.3 de la Constitució, el precepte que blinda la immunitat legal del cap de l'Estat.

Les investigacions al voltant de Joan Carles I

Els signants sostenen, a més, que l'experiència acumulada arran de les investigacions arxivades sobre Joan Carles I i la interpretació que tant la Fiscalia com, posteriorment, el Tribunal Suprem han fet de l'article 56.3 han posat de manifest la necessitat de revisar una prerrogativa que, a la pràctica, ha impedit exigir responsabilitats penals a l'anterior cap de l'Estat per actuacions alienes a l'exercici de les seves funcions institucionals.

Es referien, en concret, a la decisió adoptada aquell any per la Fiscalia del Tribunal Suprem, que va arxivar les investigacions destinades a seguir el rastre dels 100 milions de dòlars que Joan Carles I va percebre del seu homòleg de l'Aràbia Saudita, Abdullah bin Abdul Aziz Al Saud, així com dels diners que els seus benefactors van utilitzar per pagar-li centenars de milers d'euros en despeses personals i que mai no van passar per les mans de l'Agència Tributària. Les claus de la seva exoneració residien, principalment, en la seva inviolabilitat.

Tal com ha informat aquest diari, l'anterior rei d'Espanya va custodiar la seva fortuna en un banc suís i a nom d'una fundació domiciliada a Panamà. Si hagués ingressat aquests diners en un banc espanyol i hagués declarat aquella donació davant Hisenda, Joan Carles hauria abonat 51 milions d'euros a l'Agència Tributària.

El maig de 2025, a més, el Tribunal Suprem va blindar el rei emèrit davant els tribunals en rebutjar la querella amb què intel·lectuals i juristes pretenien imputar-lo per frau fiscal i blanqueig de capitals. Els magistrats van utilitzar uns arguments que barraven el pas a qualsevol iniciativa legal present o futura contra ell en emparar-se en les resolucions d'arxivament signades per la Fiscalia el 2022, les quals, segons afirmaven, “tanquen la porta a l'obertura d'una investigació judicial” sobre els seus diners. Es tracta d'un desenllaç que, a la pràctica, situa el monarca fora de l'abast del dret penal en qualsevol circumstància, fins i tot per actes estrictament privats.