LLEGIR EN CASTELLÀ
A Eivissa proliferen els contractes d'arrendament de temporada, que s'han convertit en el parany per esquivar la Llei d'habitatge estatal. És el cas de Sonia i la seva família, el contracte de la qual ha expirat el 30 d'abril. Segons la propietat, no és un contracte com a habitatge habitual, sinó de temporada. “He deixat d'agafar-los el telèfon. Ja no aguanto més”. Així es manifesta la dona, inquilina d'un diminut habitatge a l'illa, a la qual, segons explica a elDiario.es, la propietat “l'assetja” perquè abandoni la casa quan compleixi el contracte temporal de 2 anys que estava en vigor, l'últim que ha signat.
L'assetjament és continu, assegura la dona. El mateix dia que parla amb aquest diari troba un paper enganxat al seu porter automàtic indicant-li que ha de passar pel jutjat a recollir una citació. No és el primer contracte fraudulent que signa en aquest habitatge. “No és una persona a qui he llogat la casa, és una empresa que té una immobiliària i una constructora”, concreta Sonia. Com ella, molts altres llogaters es veuen afectats per aquests contractes que, segons el Sindicat d'Inquilines de l'illa, són “totalment il·legals” perquè el període mínim de lloguer, segons estipula la Llei d'habitatge estatal, és de 5 anys en els casos on l'arrendador és un particular i de 7 anys quan és una empresa.
“Jo vaig entrar a la casa fa 4 anys amb un contracte d'11 mesos on posava que era un contracte de temporada. En aquell mateix moment, vaig preguntar si m'ho podran renovar. Als 11 mesos em van renovar per un any, a l'any em renoven una altra vegada i, com diuen que em porto molt bé perquè no protesto, signem un altre contracte de dos anys. Fa mesos que els parlo per WhatsApp, però mai em responen si em renovaran o no, encara que sí que ho fan si parlem d'altres qüestions. I, de sobte, em diuen que volen vendre la casa perquè es jubilen”, explica l'arrendatària, que viu amb el marit i el fill i que assegura que aquesta raó és una excusa perquè abandoni la casa. “Sé que són propietaris de més cases al costat de la meva. A alguns també els han dit que se n'han d'anar, segurament per llogar-les a turistes o per cobrar el doble del que paguem ara. És mentida, no es jubilen, és una empresa super gran”, aclareix.
Sé que són propietaris de més cases al costat de la meva. A alguns també els han dit que se n'han d'anar, segurament per llogar-les a turistes o per cobrar el doble del que paguem ara. És mentida, no es jubilen, és una empresa super gran
“Els únics contractes temporals que es poden fer són els turístics i per això cal tenir una llicència expedida pel Consell Insular d'Eivissa com a habitatge turístic”, puntualitza Daniel Granda, portaveu del Sindicat d'Inquilines, entitat a què la dona va acudir per informar-se dels seus drets. “Em van dir que havien de vendre i els havia de donar accés per a visites i fotos”, especifica. Sonia va començar a rebre visites constants. “Cada setmana em trucaven. Era una molèstia contínua. Aleshores me'n vaig anar al Sindicat i em vaig adonar que el meu contracte és totalment il·legal i que si volen vendre s'han d'esperar que compleixin els terminis”, exclama.
Els serveis jurídics del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera van informar a Sonia que el darrer contracte signat es podia prorrogar per 5 anys més pel fet que l'arrendador és una empresa i que, ben al contrari del que li sol·licita la propietat, té dret a romandre a l'habitatge fins que el període legal finalitzi. “Jo quan vaig entrar vaig haver de donar un aval de 2.000 euros que va aportar ma mare i que hem hagut de renovar cada any. A més, 2 mesos de lloguer, el mes de fiança i pagar una altra mensualitat a la immobiliària. Vam haver de demanar ajuda als serveis socials perquè ens ajudessin a pagar la immobiliària, perquè no arribàvem”, relata.
“Han muntat una jugada per fer-me fora”
El pis de Sonia ja s'ofereix a Idealista per 320.000 euros: “Aquest encantador apartament en venda està ubicat a la quarta planta d'un edifici a la zona d'Es Canar, Santa Eulària. Amb una superfície total de 45m2, aquesta acollidora llar ofereix una distribució intel·ligent que aprofita al màxim cada metre quadrat. Amb la seva excel·lent ubicació, comoditats modernes i vistes impressionants, aquest apartament és una oportunitat única per a aquells que busquen gaudir de la vida a la bonica illa d'Eivissa”. Consta d'una habitació i d'un garatge.
El pis de Sonia, de 45 metres quadrats, s'ofereix en Idealista per 320.000 euros. L'anunci destaca que és un apartament 'encantador' i suposa una 'oportunitat única per a aquells que busquen gaudir de la vida a la bella illa d'Eivissa
El mes de febrer passat, l'apartament patia una inundació d'aigües fecals. “Se'ns va inundar tota la casa, una cosa raríssima perquè és un quart. Vam estar un mes sencer sense aigua, vam anar a un bungalou al càmping. Les fecals sortien per la banyera, pel lavabo, l'aigüera, s'abocaven al carrer a través dels tubs de l'aire condicionat. En aquell moment, la meva arrendadora em diu que no pagui aquests mesos en compensació per les molèsties i vam quedar que a canvi jo posava de part meva un moble que havia instal·lat al bany”, explica.
“Tot va ser alhora. Primer van intentar pujar-me el lloguer i, com que no hi vam accedir, ens van comunicar que havíem de deixar la casa; i enmig de tot això va passar això dels abocaments”, especifica. “Ara, m'ha enviat un escrit dient-me que he de pagar aquests mesos, i m'ha enviat una carta a través d'un advocat com que no vaig pagar. Ja tinc tots els diners preparats, però crec que tot ha estat una jugada per tal que deixés de pagar uns mesos i em puguin fer fora per impagament. Una cosa que no ha passat mai. No me n'aniré, lluitaré per la casa, no me n'aniré amb el meu fill i el meu marit al carrer”, puntualitza.
Qui ho vigila?
“Comparat amb el que passa a la gent sembla que la meva història és normal, però no és gens normal”, diu la dona pensant en veu alta. Les seves experiències amb lloguer d'habitatge a Eivissa han estat un periple de desgràcies. “Abans d'arribar-hi ja havia passat per altres experiències. Havia viscut en diversos habitatges, fins i tot en una caravana, sense cap contracte. Una caravana a canvi de 7 hores de feina sense cobrar, i després havia de sortir a treballar, és clar. Després, el lloguer d'un altre cap de la feina que em feia pagar 1.300 euros per la casa i em pagava 5 euros l'hora. Hi ha molta gent que està sent manipulada pels seus propietaris, caps de la feina o per les persones que li donen llit”, afirma.
Abans d'arribar aquí ja havia passat per altres experiències. Havia viscut en diversos habitatges, fins i tot en una caravana, sense cap contracte. Una caravana a canvi de 7 hores de treball sense cobrar, i després havia de sortir a treballar, és clar
Des de l'entitat d'inquilines de les Pitiüses insisteixen que aquest tipus de contractes són totalment il·legals: “Els únics que es poden fer de menor durada són els turístics amb llicència. Els contractes de temporada, que abans se'n feien molts i se segueixen fent, no obliguen l'inquilí a abandonar l'habitatge quan el període signat s'acaba, perquè la llei estipula un mínim d'anys d'arrendament. A més, si cap de les parts no comunica la finalització del mateix, s'entén que es prorroga per un any més i així fins als 5 o els 7 anys de durada. En aquest sentit, encara que el propietari vulgui finalitzar el contracte a la data prevista al document d'arrendament, l'inquilí té dret a quedar-se”. El Sindicat afirma que l'única figura que es pot contemplar com a contracte temporal és la de l'arrendament turístic, el control i les competències del qual estan en mans del Consell d'Eivissa a través del seu departament d'Intrusisme.
La màxima institució insular, per la seva banda, explica a elDiario.es que aquest assumpte no és de la seva competència. “No cal confondre l'arrendament de temporada amb els lloguers turístics, ja que als lloguers turístics s'aplica el Decret 79/2014, del 10 de juliol, pel qual es regulen els apartaments turístics i els habitatges d'ús turístic. Nosaltres el que sancionem és l'activitat il·legal de comercialitzar, publicitar i llogar pisos turístics il·legals. El de temporada és un contracte basat en el Codi Civil i no hi entrem”, concreten fonts del Consell. Aquest mitjà també s'ha dirigit a la Conselleria d'Habitatge del Govern balear, que assegura que així mateix no és la seva competència: “És un assumpte privat entre el propietari i l'inquilí”.
“Em volien fer un contracte d'un mes”
José Antonio també és víctima d'aquest fenomen. Viu amb la dona i la filla de 13 anys en un edifici on la majoria dels veïns, excepte ell i un altre, són treballadors de temporada, “per als quals la seva empresa lloga els pisos”. “El bloc on visc a l'hivern és completament buit, només es lloga la temporada d'estiu, d'abril a setembre, a treballadors de dues discoteques d'aquí de l'illa. A cada pis de dues habitacions hi ha 4 treballadors. Els descompten de la nòmina 650 euros a part de les despeses de llum, aigua…”, explica l'home a aquest diari. “Nosaltres i un altre veí de baix som els únics del bloc que vivim tot l'any i ens volen fer fora”, explica.
La família de José Antonio fa 4 anys que viu en aquesta casa. “Quan vam entrar aquest edifici era d'una empresa que llogava els pisos per temporades o turísticament. Aquesta companyia els va vendre a una altra empresa de València, que és la que ara els lloga a altres empreses per als treballadors”, especifica. Tot i això, en tot aquest període, només ha tingut un únic contracte, amb una durada de 6 mesos, que òbviament ja està caducat. Es va passar sense notícies de l'empresa propietària uns quants anys, fins al mes d'agost passat. “L'estiu de l'any passat van venir amb un contracte nou, amb unes 8 pàgines amb tota mena de clàusules, que deia que es renovava fins al setembre. Venien constantment per obligar-nos a signar-ho, però no ho signem i aquí seguim”, afegeix.
Després d'aquest intent per part de la propietat, una empresa gran tenidora, per signar un contracte que duraria un mes, la família va rebre una carta en què se'ls informava que es començaria amb un procés judicial. “Però ja han passat 6 mesos i no sabem res. Fins ara no tenim notícies del procés”, aclareixen. Els llogaters i la propietat no han signat res des del darrer contracte, però els primers asseguren que constantment els estan comunicant de paraula que se n'han d'anar.
En aquest sentit, el Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera explica que aquestes pràctiques il·legals per part de les empreses arrendatàries i aquesta inseguretat de les persones llogateres es podria solucionar si es complís la Llei d'Habitatge del 2023: “Si el Govern defensés com diuen els petits propietaris, acataria la Llei d'Habitatge estatal que permet crear zones tensionades i actuar en la limitació de preus, per una banda. D'altra banda, obligaria aquest tipus d'empreses que fan negoci amb l'habitatge a pagar més impostos i estar dins de la legalitat. I una cosa molt important, es posarien els habitatges buits al mercat de lloguer”.
La realitat, ara com ara, és que els grans tenidors i alguns petits propietaris estan començant a llogar els seus habitatges, en el cas dels primers edificis sencers, a les empreses per allotjar els seus treballadors en temporada alta. El motiu? Cobren als treballadors molt més que a una família que hi viu tot l'any i, a més, els empleats de temporada no es queixaran pel risc de perdre les feines. Si la situació continua així, hi haurà multitud d'edificis que seran llogats per les empreses per al lloguer temporal dels treballadors, però que estaran buits durant la resta de l'any. Mentrestant, continua l'èxode de la població resident, incapaç de pagar els preus que exigeixen empreses i particulars.