LLEGIR EN CASTELLÀ
Un pescador es troba amb una sirena. Ella canta, ell desitja. Però el poema no avança cap a la conquesta ni cap a l’encanteri romàntic: avança cap a la renúncia d’ella. En una versió primerenca de La sirena, el poeta mallorquí Joan Alcover (1854–1926) va arribar a anomenar el personatge que encarnava el pescador com a “violador”, abans d’atenuar el terme en el text finalment publicat a Cap al tard (1909), el poemari que va consagrar la seva obra. En aquell moment, el poeta dels paisatges mallorquins va escriure sobre els límits del desig, un fet poc habitual en el seu temps.
Aquella primera versió del poema, molt menys coneguda i datada el 1907, va aparèixer al número 11 del segon any de la Revista Empori, publicat el maig de 1908. Segons el filòleg català Ignasi Moreta, aquest fet exemplifica com Alcover va ser un escriptor que es va avançar al seu temps. “És un text que va més enllà del romanticisme, on parla del consentiment sexual, i que ens demostra que Alcover va ser un autor que va formar part dels debats del seu temps, de vegades fins i tot en contra del consens general de l’època”, explica a elDiario.es.
‘La sirena’ és un text que va més enllà del romanticisme, on parla del consentiment sexual, i que ens demostra que Alcover va ser un autor que va formar part dels debats del seu temps, de vegades fins i tot en contra del consens general de l’època
Aquesta actitud també es reafirma en el seu al·legat contra la pena de mort a El vianant, un poema que parla d’una persona que es perd a la muntanya i que, després de passar una nit d’acollida en una ermita, es troba, en tornar a la ciutat, amb una execució pública en una plaça envoltada de gent i aldarull. Tal com aclareix Moreta, a partir d’aquesta imatge Alcover “construeix un al·legat molt contundent contra la pena de mort i acusa l’ésser humà d’usurpar el lloc de Déu, un fet que considera il·lícit i profundament horrorós”.
Tanmateix, la mirada contemporània de Moreta cap a un clàssic de la poesia en llengua catalana com Joan Alcover forma part d’una constel·lació més àmplia: l’Any Alcover, una celebració en què, al llarg del 2026, la seva obra i el seu llegat seran revisitats amb diferents activitats amb motiu del centenari de la mort del poeta i assagista mallorquí.
En el marc d’aquesta efemèride, el filòleg i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona presentarà al març Poesies (Edicions 62), la primera edició crítica de l’obra poètica que portarà al present l’obra de l’escriptor. A això s’hi suma una nova edició de les obres completes en dos volums, que recolliran la poesia i la prosa, a càrrec de la investigadora i biògrafa del poeta Maria Antònia Perelló, i que es publicarà al febrer.
Ignasi Moreta presentarà al març Poesies, la primera edició crítica de l’obra poètica que portarà al present l’obra d’Alcover, a la qual se sumarà al febrer una nova edició de les seves obres completes en dos volums, que recolliran la poesia i la prosa, a càrrec de la investigadora i biògrafa del poeta Maria Antònia Perelló
Aquest volum inclourà, a més, conferències, articles, pròlegs, presentacions i discursos, perquè el poeta i magistrat de professió també es va dedicar temporalment a la política durant la Restauració borbònica a Espanya, primer en l’àmbit local a l’Ajuntament de Palma i després a l’estatal com a diputat a les Corts, després de llicenciar-se en Dret el 1878. Després de vint anys dedicats a l’estudi de la seva obra, Perelló explica que la prosa d’Alcover és “un veritable tresor literari” que pot servir-nos per conèixer el “testimoni d’un moment històric i cultural”.
La Balanguera, un himne d’infinites veus
Molts dels poemes d’Alcover han estat traduïts a diverses llengües i han convertit la seva veu en un clàssic irrenunciable de la literatura catalana. Un dels més destacats és La Balanguera, on l’autor utilitza la imatge d’una filadora per representar el pas del temps i el destí col·lectiu del seu poble. Convertit en l’himne oficial de Mallorca des de fa trenta anys i amb música d’Amadeu Vives, ha estat interpretat, entre d’altres, per músics de la talla de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Chenoa.
“Alcover creia que la poesia ho devia tot al poble i que mai no se’n podia divorciar”, comenta Maria Antònia Perelló. Aquest poema, que transmet la idea que el futur només pot construir-se sense trencar amb les arrels, és interpretat per l’estudiosa del poeta mallorquí com “un retorn al que és popular i una reivindicació que aspira a recuperar l’essència més pura de les arrels, les tradicions i, per descomptat, la llengua catalana, tot encoratjant el poble”.
Un dels grans fets de l’Any Alcover serà, de fet, un acte coral multitudinari i simultani d’aquest himne a les places de tots els pobles i ciutats de Mallorca el pròxim 29 de maig. Segons Antoni Llabrés, president de l’entitat organitzadora Obra Cultural Balear (OCB), “volem que es canti a tota l’illa a la mateixa hora i, per això, ens hem adreçat als 53 ajuntaments perquè les corals dels pobles, les bandes municipals, els veïns i els xeremiers participin en aquest acte popular de la manera més massiva possible”.
Un dels grans fets de l’Any Alcover serà un acte coral multitudinari i simultani de l’himne de La Balanguera a les places de tots els pobles i ciutats de Mallorca el pròxim 29 de maig. “Volem que es canti a tota l’illa a la mateixa hora i que els ajuntaments participin en aquest acte popular de la manera més massiva possible”, subratlla Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear
L’OCB, explica el seu president, també està organitzant una sèrie de reivindicacions estrictament literàries, com la inauguració de la Casa Museu Joan Alcover el pròxim 25 de febrer, coincidint amb el dia de la mort del poeta; visites guiades a la casa de l’autor —on té la seu l’entitat—; conferències i presentacions, com les de les obres que presentaran Maria Antònia Perelló i Ignasi Moreta; així com rutes literàries, lectures dramatitzades i un espectacle poètic-musical. El Govern de les Illes Balears, que va declarar l’Any Alcover a finals de l’any passat, també formarà part de la celebració.
Les tertúlies que van connectar les lletres catalanes
Més enllà del seu valor patrimonial, aquella casa, que aviat també serà museu, va ser el punt d’ebullició d’una xarxa intel·lectual de primer ordre en la transició del segle XIX al XX. Hi van passar escriptors, poetes, artistes i pensadors tan destacats com Rubén Darío, Santiago Rusiñol, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Rosselló de Son Forteza o Antoni Maura.
Les tertúlies a Ca n’Alcover, situada al carrer Sant Alonso de Palma, es van convertir així en un espai de trobada i diàleg que va permetre connectar la cultura illenca amb els grans moviments literaris catalans del moment, com la Renaixença, el modernisme i el noucentisme, a més de tenir un paper clau en la normalització i el prestigi de la llengua catalana a Mallorca.
Les tertúlies a Ca n’Alcover es van convertir en un espai de trobada i diàleg que va permetre connectar la cultura illenca amb els grans moviments literaris catalans del moment, a més de tenir un paper clau en la normalització i el prestigi de la llengua catalana a Mallorca
“L’origen d’aquestes trobades va començar a casa de Josep Maria Quadrado i s’hi van desenvolupar fins que va emmalaltir i morir. Aleshores les van traslladar a casa d’Alcover. En aquells moments, tots llegien les seves obres davant la resta com una primera mostra entre ells”, relata Perelló, recordant que el grup estava format per “deixebles de Josep Lluís Pons i Gallarza, que els va guiar cap a la poesia i l’humanisme, cosa que es veu clarament en la conferència extraordinària Humanització de l’art d’Alcover, de 1904”.
Una defensa literària i literal del català
Segons els especialistes en la seva obra, Alcover va començar escrivint en castellà sense gaire èxit fins que la mort dels seus éssers més estimats —entre ells, quatre dels seus cinc fills i la seva primera esposa— el va empènyer a escriure en la seva “llengua viscuda”, tal com ell mateix la definia: la llengua de la seva vida quotidiana, en la qual va ser capaç d’expressar de manera més autèntica els seus sentiments i el seu dolor. A partir d’aleshores, la seva vida i la seva obra van adquirir una densitat emocional i literària definitiva.
Poeta de la intimitat i de la pèrdua, figura clau del trànsit cap a la modernitat literària en català, Alcover retorna cent anys després no només com a objecte d’homenatge, sinó com a símbol d’una llengua i una tradició que tornen a necessitar ser defensades. No per nostàlgia, sinó per supervivència. En un context polític advers per al català, marcat per les polítiques lingüístiques impulsades pel PP amb el suport de Vox a les illes, la seva veu recupera una vigència inesperada.
Poeta de la intimitat i de la pèrdua, figura clau del trànsit cap a la modernitat literària en català, Alcover retorna cent anys després no només com a objecte d’homenatge, sinó com a símbol d’una llengua i una tradició que tornen a necessitar ser defensades. No per nostàlgia, sinó per supervivència
Aquesta fragilitat no és només una percepció cultural, sinó una realitat mesurable. Segons dades recents de la Primera Enquesta de la Joventut del Govern, només un 21% dels joves d’entre 15 i 34 anys a les Illes Balears té la llengua pròpia com a llengua inicial, davant del 47% que té el castellà. Unes dades que dibuixen, en paraules del president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, un estat de salut “precari” per al català.
Davant d’aquest escenari, Llabrés reclama un “gir copernicà” basat en un doble eix: d’una banda, una major presa de consciència social; de l’altra, polítiques lingüístiques “valentes i decidides” i el compliment del mandat de l’Estatut d’Autonomia en matèria lingüística. Una defensa que, com en temps d’Alcover, torna a situar la llengua al centre del debat cultural i polític.
L’únic fill de Joan Alcover que va aconseguir sobreviure a la tragèdia familiar, Pau Alcover, va ser precisament qui va garantir que aquella veu no s’apagués del tot. A la seva mort, va donar Ca n’Alcover a l’Obra Cultural Balear, convertint l’espai domèstic del poeta en un refugi col·lectiu per a la llengua i la cultura de les illes. Un segle després, quan el català torna a sentir-se amenaçat, la casa heretada recorda que l’obra d’Alcover —com la llengua que va triar per escriure el seu dolor i el seu món— només pot sobreviure si continua sent habitada.