L'ultra Le Senne esquiva un pacte i anirà a judici per trencar la foto de diverses víctimes del franquisme

El president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), serà jutjat del 25 al 29 d'octubre de 2027 per haver romput, el 18 de juny de 2024, una fotografia de tres víctimes del franquisme, exposada a la tapa de l'ordinador de la vicepresidenta segona de la Mesa, mentre es debatia la proposta del PP i de la formació d'extrema dreta de derogar la llei autonòmica de memòria democràtica. Els fets varen provocar una onada d'indignació dins i fora de les Balears, amb peticions de dimissió que Le Senne mai no ha atès. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc no l'ha forçat a abandonar el càrrec.

L'acusat ha comparegut aquest dimecres davant l'Audiència Provincial de les Balears en una vista preliminar en què la seva defensa ha negat que hagués comès cap delicte -se l'acusa d'un delicte d'odi-, cosa que ha frustrat la possibilitat d'arribar a un acord amb les acusacions per evitar el judici. Els tribunals hauran de determinar durant el judici si el també president de Vox a les Balears va actuar deliberadament o si, com sosté, la ruptura de la fotografia va ser accidental. Diversos familiars de víctimes de la repressió franquista s'han congregat a les portes de l'òrgan judicial per protestar pels fets.

Fins ara, Le Senne ha defensat que es va limitar a aplicar el reglament parlamentari, mentre que les acusacions sostenen que l'episodi va constituir un atac a la dignitat de les dones assassinades pel franquisme. La Fiscalia, per la seva banda, manté que no hi ha elements suficients per acreditar un delicte d'odi.

Entre altres qüestions, la Sala ha rebutjat citar com a pèrit testimoni l'historiador David Ginard, autor de la biografia d'Aurora Picornell, coneguda popularment com la Pasionaria de Mallorca, en considerar que la importància de la seva figura no és un fet controvertit. Sobre aquesta qüestió, l'advocat del col·lectiu Estimada Aurora, Sebastià Frau, ha explicat que l'objectiu era contraposar la ideologia de Picornell i de la resta de víctimes amb “la ideologia de l'acusat”.

Fins a quatre anys de presó i onze d'inhabilitació

En concret, Memòria de Mallorca, juntament amb els descendents d'Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual, que apareixien a la fotografia, sol·licita per a Le Senne una pena de vint mesos de presó. El Col·lectiu Aurora reclama un any i quatre mesos de presó, onze anys d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros, mentre que el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) demana fins a quatre anys de presó, quatre anys més d'inhabilitació i una multa de 13.000 euros. Aquest darrer partit també havia sol·licitat que Vox fos jutjat com a responsable civil subsidiari, una petició que el jutge instructor va rebutjar.

Le Senne, en canvi, en demana l'absolució perquè considera que no ha quedat acreditada la intenció d'humiliar les víctimes ni cap motivació discriminatòria. Durant la declaració que va prestar com a investigat el setembre de 2024, Le Senne es va aferrar als mateixos arguments que fins aleshores havia esgrimit públicament: que l'episodi va ser “accidental” i que es va produir després que Garrido es negàs a retirar el retrat, fet que, segons el president, contradeia la neutralitat exigida a la Mesa del Parlament.

Quan la Fiscalia li va demanar si hauria fet el mateix amb una fotografia de Franco, el màxim representant de la cambra autonòmica va respondre afirmativament. El parlamentari es va negar a respondre a les acusacions particulars, però sí que va contestar les preguntes del Ministeri Fiscal, del seu advocat i del jutge.

Per la seva banda, el Ministeri Fiscal, que s'ha pronunciat en diverses ocasions a favor de l'arxivament de la causa, sosté que, tot i que la conducta de Le Senne va constituir un acte que qualifica de “colèric” -i n'ha censurat les formes-, no ha quedat acreditat, amb les exigències pròpies del dret penal, el dol necessari per considerar que s'ha comès un delicte d'odi. En aquest cas, aquest delicte s'hauria concretat en la voluntat de lesionar la dignitat i la memòria de les dones víctimes de la repressió franquista. La Fiscalia tampoc no aprecia cap motivació discriminatòria en els fets.

El jutge va apreciar indicis d'una actuació intencionada

En la interlocutòria que va posar fi a la instrucció del cas i va deixar el dirigent d'extrema dreta a les portes del judici, el jutge va considerar que el seu gest havia lesionat “la dignitat d'aquestes persones i dels seus familiars i dels partits polítics dels quals eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”. La resolució es basava en les diligències practicades fins aleshores, entre les quals hi havia les imatges aportades al procediment. En aquestes, segons el magistrat, “es pot apreciar com el senyor Le Senne, després d'arrabassar la fotografia, no la tira immediatament a terra, sinó que la manté a la mà esquerra, la deixa un moment a la zona situada damunt les cames, on podria semblar que l'estigui manipulant d'alguna manera, i després la tira amb la mà dreta”.

La Sala de l'Audiència Provincial que va confirmar l'obertura del judici oral també va considerar que les imatges aportaven indicis compatibles amb la possible existència de dol, és a dir, d'una actuació conscient i intencionada. Els magistrats varen assenyalar que corresponia al judici determinar si la ruptura havia estat deliberada o accidental, una qüestió central per esclarir la responsabilitat penal de l'acusat. Tant la defensa com la Fiscalia rebutgen aquesta interpretació.