LLEGIR EN CASTELLÀ
La democràcia envelleix. Hi ha pocs joves asseguts als escons dels parlaments on es tria amb llibertat els seus representants. És freqüent que menys del 5% dels diputats d'una cambra tinguin menys de trenta anys. El politòleg mallorquí Domingo Sanz, juntament amb els seus néts, els estudiants Júlia i Mario Martí, segueix rascant dades que evidencien “que el fenomen és un problema global perquè l'actitud còmoda i discriminatòria dels que decideixen les llistes electorals”: “Igual que s'ha blindat en diversos països la presència de dones en les institucions, hauria de fer-se el mateix amb els joves. Per llei”.
L'estudi, que es va presentar a l'últim Anuari de la Joventut que edita la Universitat de les Illes Balears, va començar analitzant les xifres del Congrés dels Diputats i del Parlament autonòmic de l'arxipèlag, i ara s'amplia a disset països més. “Democràcies consolidades, i més o menys transparents, és clar”, precisa Domingo Sanz, d'Europa –dins i fora de la UE– i d'Amèrica –de nord a sud del continent. Tot i que hi ha diferències entre països, els resultats són homogenis: la quantitat de persones menors de trenta anys que es poden presentar a unes eleccions nacionals supera el 10% de la població, però el nombre de diputats per sota d'aquesta edat sol ser ínfim.
L'opacitat també és una constant, es queixa Sanz: “L'únic web que ens ha posat les coses una mica fàcils és el del Parlament italià. A la resta, hi ha moltes dades que no són públiques, i que hem hagut de sol·licitar expressament. Crec que l'edat dels parlamentaris és molt important perquè influeix en les lleis que es voten i en les polítiques que s'hi apliquen. S'hauria d'exigir transparència i fàcil accés d'aquesta informació als ciutadans”.
L'exemple paradigmàtic és Ucraïna, òbviament, condicionat per la guerra que va desencadenar la invasió russa el febrer del 2022. En declarar-se llavors la llei marcial, els ucraïnesos no van a les urnes des del 2019, quan es van celebrar per darrera vegada eleccions presidencials i legislatives. Les legislatures ucraïneses són quinquennals, així que fa mesos que està caducada. Els parlamentaris que, en ser elegits, eren a la vintena, ja han canviat de dècada. “Un altre dels casos més flagrants que hem trobat”, explica Sanz, “és el de Mèxic: allà, amb un 23 per cent de població jove elegible, hi ha una mica menys d'un 1% de diputats menors de trenta”.
EUA: presidents ancians i només un noi de vint anys
Els gegants llatinoamericans (Argentina i Brasil tampoc no presenten dades molt diferents) segueixen el camí dels Estats Units: la democràcia més antiga del planeta només vol parlamentaris madurs o ancians. Per començar, juntament amb Itàlia, és el país que recull a la seva Constitució una edat més elevada per poder presentar-se a les eleccions: vint-i-cinc anys.
Malgrat la restricció, un 10% dels nord-americans estan actualment a la segona meitat de la vintena. 82 anys li ha donat el relleu a un president de 78, només hi ha un congressista de vint anys: Maxwell Alejandro Frost, nascut a Orlando, Florida, el 17 de gener de 1997, i membre del Partit Demòcrata.
Als Estats Units, només hi ha un congressista veinteañero. A més, la Constitució estableix que només els majors de 25 anys poden presentar-se a les eleccions
A les eleccions presidencials del novembre passat, Kamala Harris va vèncer Donald Trump entre els menors de trenta (amb un 54% dels vots), però els demòcrates van a la baixa entre la joventut (van treure més d'un 60 per cent de vots en aquesta franja en la primera victòria de Barack Obama). Bernie Sanders, que va néixer a la mateixa dècada, els 40, que els dos últims presidents, va dir aquestes paraules en un dels últims discursos pronunciats durant la gira que està realitzant pels Estats Units juntament amb Alexandra Ocasio-Cortez (que té trenta-cinc anys, és d'octubre del 89) per ressuscitar l'ànim del Partit Demòcrata i plantar cara a la Administración Trump: “Necessitem que us aixequeu per lluitar per la justícia econòmica, social i racial. Aquest país s'enfronta a desafiaments molt complicats, i el que passi en el futur depèn de la vostra generació. Podeu donar-vos la volta i ignorar el que està passant, però, si ho feu, serà en el vostre perjudici”.
Canadà també mereix capítol a part, malgrat haver presumit d'un primer ministre, Justin Trudeu, que va tenir el càrrec dels quaranta-quatre als cinquanta-quatre. Com a la majoria dels estats membres de la Unió Europea, els més grans de divuit, gairebé el 20% de la població nacional, es poden presentar a les eleccions. Tot i això, només dos diputats en la vintena s'enfilen fins al turó d'Ottawa on hi ha el parlament d'aquesta democràcia federal que és, alhora, una monarquia: el cap d'Estat és el britànic Carles III. “Valdria la pena que organismes amb més recursos es dediquessin a observar i analitzar aquesta realitat, que és mundial”, lamenta Sanz. Segons el politòleg, “la desafecció dels joves cap a la política que coneixen, un fenomen que condueix al populisme”és perquè estan orfes“de referents polítics en què puguin sentir-se reconeguts”.
Valdria la pena que organismes amb més recursos es dediquessin a observar i analitzar aquesta realitat, que és mundial. La desafecció dels joves cap a la política que coneixen és un fenomen que condueix al populisme
Sanz, en bussejar en aquest mar de dades en companyia dels seus dos néts, que van estrenar fa poc la majoria d'edat, té per mà aquesta sensació de “desafecció que tenen molts joves per la democràcia”: “Quan estem al final de l'adolescència, com funcionem? En tribu. Formem grups. Si un jove té gent propera que està ficada en política, s'hi interessa. Si no és així, com veiem que està passant, es distancia de les decisions polítiques i veu el sistema que el governa com una cosa aliena. Aleshores arriba la temptació de voler canviar aquest sistema per un altre. Com que el sistema és la democràcia, ja sabem quin és l'altre. Just al revés que quan la meva generació, en un país com Espanya, era jove. Això em sembla molt perillós. Hem escrit els Ministeris de Joventut i de Presidència, sense resposta, ia associacions i col·lectius que se suposa que fomenten el lideratge juvenil, a veure si ens fan cas”.
Si un jove té gent pròxima que està ficada en política, s'interessa per ella. Si no és així, com veiem que està ocorrent, es distancia de les decisions polítiques i veu el sistema que li governa com una cosa aliena. Llavors arriba la temptació de voler canviar aquest sistema per un altre. Com el sistema és la democràcia, ja sabem quin és l'altre
Dinamarca i Bèlgica, les excepcions
Estan trobant Júlia i Mario Martín i Domingo Sanz alguna bretxa al mur? Sí: Dinamarca i, sobretot, Bèlgica. Per entendre el context danès, és fàcil trobar a internet literatura universitària que explica com des de l'educació pública hi ha hores destinades a fomentar el debat i l'associacionisme polític entre els adolescents que estudien secundàries. Aquí en queden després les dades: Dinamarca, amb un 18% de joves entre els divuit i els trenta (1 punt més que Espanya), té gairebé un 8% de diputats nacionals en aquesta franja d'edat (5 punts més que Espanya). No és un fenomen regional: Suècia, el país nòrdic més poblat, es queda en un 2% de joves diputats.
Dinamarca té gairebé un 8% de diputats nacionals menors de 30 anys
“El cas belga”, amplia Sanz, “és l'únic on els menors de trenta són més del 10% dels diputats”. “Ens resulta molt interessant i ho volem estudiar en profunditat: a priori, em donen la sensació que, en els territoris on hi ha tensió per temes identitaris (i a Bèlgica, la divisió entre flamencs i valons és claríssima), els joves se senten més interpel·lats a participar en política, s'organitzen i reclamen les quotes de representació i poder. Estaria molt bé comparar-ho amb els parlaments autonòmics de Catalunya i el País Basc, on també hi ha un conflicte històric amb l'Estat”.
Els darrers comicis catalans i bascos –tots dos el 2024– deixen el percentatge de parlamentaris joves en un 5 i un 4%, respectivament. Més a prop del 2,57% del Congrés dels Diputats que del 10,67% del Parlament Federal Belga. A Barcelona, tres dels 70 anys que van prendre possessió d'un escó al Parc de la Ciutadella es van presentar a les llistes de VOX.