LLEGIR EN CASTELLÀ
Malgrat l'escassetat d'aigua i de les intencions manifestades per les autoritats d'implementar mesures per a una illa sostenible, la deficient infraestructura, la falta de mesures punitives suficients sobre el malbaratament als jardins i piscines de les grans viles i les lleis d'amnistia urbanística i la possibilitat de construir edificis en rústic auguren un futur molt incert per a Eivissa. La impossibilitat, fins al moment, de reutilització de les aigües resultants de la depuració, les pujades de temperatures i la falta de pluges, a causa del canvi climàtic, tornen a posar a l'illa en una situació límit.
Eivissa està en prealerta hídrica des de fa 30 mesos i els nivells de reserva d'aigües subterrànies es troben per sota de l'habitual respecte a anys anteriors, malgrat les abundants pluges de la passada primavera, després de dos anys de sequera extrema. Segons les últimes dades, corresponents al mes de juny, les reserves a l'illa es troben en el 34% de la seva capacitat, incloent-hi el cabal infiltrat des de les dessaladores a les reserves d'aigua dolça subterrània.
En el mes passat les precipitacions han estat nul·les a les Pitiüses, sent el mes de juny més sec des de 1961, primer any en què existeixen registres, segons dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). A aquestes condicions s'ha unit la calor. Les temperatures han estat 3,3° centígrads per sobre del normal el mes de juny, amb una temperatura mitjana de 25,3 °C, la qual cosa contribueix a la major evaporació de les aigües.
Malgrat aquestes dades preocupants, ja que els nivells hídrics no paren de baixar i s'acosten cada vegada més al 28%, on es declararia oficialment l'alerta, el Govern balear no té prevista cap restricció de l'ús de l'aigua. A l'illa d'Eivissa, les empreses concessionàries opten per baixar la pressió, la qual cosa està creant dificultats per als veïns de la localitat de Sant Antoni que viuen en pisos alts d'edificis residencials.
El conseller balear de la Mar i Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, admetia dimecres passat que el context és complex i explicava que és fonamental que la ciutadania extremi les precaucions per a no fer un ús inadequat del líquid element. No va dir res respecte als abusos turístics de l'aigua, tant en viles particulars com en hotels i centres d'oci.
“Pot ser que en el futur hàgim d'aplicar mesures més dràstiques. Esperem que no sigui necessari”, va dir el conseller. Lafuente va posar de manifest les inversions per valor de 34 milions d'euros en l'anomenat Cicle de l'Aigua a Eivissa, destinades a la modernització de les dessaladores, a la millora de la xarxa de sanejament i a actuacions necessàries en les depuradores, així com el suport als municipis de l'illa per als sistemes de distribució d'aigua procedents de les dessaladores, segons publica El Periódico de Ibiza y Formentera.
Malgrat aquests esforços de la Conselleria, des d'Aliança per l'Aigua –associació que aglutina a entitats de l'ecologisme, la societat i la petita empresa de l'illa–, que des de 2017 analitza l'estat de les reserves hídriques de les Pitiüses i advoca per l'ús sostenible del recurs, asseguren que la situació és molt preocupant. Així ho afirma a elDiario.es la coordinadora tècnica de l'entitat, Marina Moheno. El president del Consell Insular eivissenc, Vicent Marí, ho advertia també després de reunir-se el passat hivern amb Lafuente i els alcaldes dels cinc municipis eivissencs, que han monitorat des del Consell d'Alcaldes la situació en diferents reunions, segons va publicar el Diario de Ibiza.
“Nosaltres pensem que aquests estats de prealerta haurien de canviar els paràmetres quan es mantenen per tant temps. Fa ja 30 mesos que estem en estat de prealerta i les dades no fan més que empitjorar”, assegura la coordinadora de l'Aliança. L'any passat ja es va perdre tot el farratge plantat destinat al bestiar a causa de la falta de pluges i l'escassetat d'aigua subterrània, tal com va informar elDiario.es. Hem estat només un mes, al juliol de 2024, en situació d'alerta per sequera, però no es va declarar perquè s'ha de mantenir el mateix escenari tres mesos i al setembre va tornar a pujar el nivell de les capes freàtiques.
Nosaltres pensem que aquests estats de prealerta haurien de canviar els paràmetres quan es mantenen per tant temps. Fa ja 30 mesos que estem en estat de prealerta i les dades no fan més que empitjorar
Per a Aliança per l'Aigua estem davant una emergència hídrica i no sols pel que fa al tema ambiental. “L'aigua és un dret universal i estem en risc de quedar-nos sense ell. Tots hem d'assumir les responsabilitats des de la nostra trinxera”, indica Moheno. “L'Administració Pública ha de revisar els paràmetres d'alerta. No pot ser que després de tant de temps de prealerta no es faci un pas més i es comenci, des d'ara mateix, a prendre mesures emmarcades en el que es consideraria un nivell d'alerta, no de prealerta”, insisteix.
Una de les mesures que es prenen quan està activada la prealerta és la posada a punt progressiva de les dessaladores fins a aconseguir la seva màxima capacitat. No obstant això, aquestes infraestructures ja estan funcionant a Eivissa per sobre de les seves possibilitats, tal com ho feien també en 2024, segons va informar aquest diari. També preveu el nivell de prealerta l'actuació quant a mesures d'explotació de pous i regadius.
Les empreses hoteleres i d'oci haurien de disposar, a més, de les infraestructures necessàries per a captar i reutilitzar l'aigua amb sistemes de depuració eficients, que els permetés usar les aigües resultants del procés. “Per exemple, en els banys o en el reg de jardins, a més de tenir sistemes de manteniment de piscines eficients i mesures d'estalvi en els serveis d'aquests establiments”, comenta Moheno. S'emmarcarien en aquest segment les grans viles que es lloguen a l'estiu a turistes d'alt standing en les quals gaudeixen de jardins tropicals amb amplíssimes zones de gespa i piscines que alimenten a esquena de la normativa i de la realitat ambiental d'Eivissa. Des del Consell d'Eivissa s'assegura que el compliment de les normatives sobre aquest tema no es realitza “per la falta de zeladors que els controlin”, segons asseguren des de l'Aliança.
Un altre dels fronts són els consumidors, que han d'optar per sistemes d'estalvi d'aigua en les seves llars com a cisternes amb poc flux d'aigua o fins i tot reutilització d'aigües en els vàters, entre altres mesures.
Per part seva, la Conselleria de la Mar, des de la qual s'encarreguen de les reserves hídriques, assegura a elDiario.es que el Govern haurà d'aplicar les mesures del Pla Hidrològic Nacional, sense que hagin concretat quines mesures es prenen en aquests moments o quines mesures es podrien prendre en cas d'alerta o prealerta. Des de l'Aliança han assegurat que el mateix Govern disposa d'un Pla Especial d'Actuació en Situacions d'Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears, en el qual s'analitza, es planifica i es preveuen aquestes situacions, d'acord també amb el Pla Hidrològic de Balears.
“El mar és una catifa on s'hi amaga tot”
Tant Aliança per l'Aigua com els ecologistes del GEN-GOB o Amics de la Terra sol·liciten mesures urgents “i no preventives per a canviar el paradigma de la gestió de l'aigua i fer-lo més sostenible”. Es dona la circumstància que l'aigua de les depuradores no es reutilitza perquè la seva salinitat és molt alta i no és apta per a agricultura, per exemple. “Ja es va utilitzar i va cremar els cultius dels regants”. A més, la bassa de sa Rota, prevista per a aquests usos, no ha estat operativa fins al 2025, després de 30 anys de construcció.
La depuració continua sent l'aneguet lleig de la gestió de l'aigua, explica Marina Moheno. “La mar s'ha convertit en una catifa sota la qual s'amaga tot. A l'estiu les depuradores no són suficients per a l'illa i els nivells de depuració de les aigües tractades no arriben als paràmetres establerts per llei. Fins i tot hem rebut multes de la Comunitat Europea per aquest tema”, concreta. Per a mostra, una dada: es continuen abocant 18.000 metres cúbics d'aigua de les depuradores a la mar que no es reutilitzen perquè no tenen qualitat per a això, la qual cosa afecta molt negativament la salut marina, inclosa la Posidònia oceànica.
Es continuen abocant a la mar 18.000 metres cúbics de les depuradores a la mar que no es reutilitzen perquè no tenen qualitat per a això, la qual cosa afecta molt negativament la salut marina, inclosa la Posidònia oceanica
“Quan només funcionava la depuradora d'Eivissa, el 99% de les aigües resultants del seu procés incomplien els paràmetres legals per a abocar-les a la mar i, a poc a poc, han anat carregant-se el litoral. A més, aquesta instal·lació no era suficient per a depurar les aigües del creixement de població a l'estiu”, argumenten des de l'Aliança. En aquests moments, amb la posada en funcionament de la nova depuradora de sa Coma, que funciona ara en prova pilot, la instal·lació d'Eivissa serà una estació de bombament que dirigirà el producte resultant a sa Coma, que sí que disposa de la capacitat necessària de depuració durant tot l'any.
Un altre dels fronts en la gestió de l'aigua són les fugides que existeixen en el clavegueram, sobretot a la ciutat d'Eivissa, i les depuradores privades que llancen els seus abocaments a la xarxa pública. “Hauríem d'aixecar gairebé la ciutat sencera i tornar-la a construir. Hi ha fugides en el clavegueram on s'infiltra aigua de mar. Això, unit a les dessaladores privades que aboquen l'aigua residual al clavegueram amb alta concentració salina, com els hotels o les viles que disposen dels seus propis equips, augmenta la pressió sobre el medi marí”, especifica Moheno.
Hauríem d'aixecar gairebé la ciutat sencera i tornar-la a construir. Hi ha fugides en el clavegueram on s'infiltra aigua de mar. Això, unit a les dessaladores privades que aboquen l'aigua residual al clavegueram amb alta concentració salina, com els hotels o les viles que disposen dels seus propis equips, augmenta la pressió sobre el medi marí
El problema ve des de lluny, quan els aqüífers ja estaven salinitzats per l'extracció massiva d'aigües subterrànies. “És quan es van començar a prendre mesures quant a la necessitat de disposar d'aigua dessalada per al consum davant la por que Eivissa es quedarà sense aigua subterrània de qualitat. Es va deixar d'extreure tanta aigua dels aqüífers quan ja estaven salinitzats i després va venir la sequera dels anys 2014, 2025 i 2016, en els quals es va declarar l'alerta”, expliquen des d'Aliança.
Per a l'entitat, les dessaladores són una solució temporal per a la recuperació dels aqüífers, però no hauria de ser una cosa permanent. “Ara tenim mapes de consum de les dessaladores –les tres que funcionen a l'illa– perquè no hem tornat a sofrir aquell estat de sequera, però on cal incidir és en el costat de la depuració”, insisteixen. Segons el seu criteri, la seva reutilització i el tancament, per tant, de l'anomenat Cicle de l'Aigua, és la clau en aquests moments.
El Govern balear assegura que alguns ajuntaments d'Eivissa tenen més capacitat per a augmentar el consum d'aigua dessalada en els mesos d'hivern. En principi, la Conselleria del Cicle de l'Aigua s'ha proposat que s'aconsegueixi entre el 75 i 80% del total, però alguns municipis encara no arriben. Així mateix, el conseller Lafuente adverteix que les dessaladores no poden funcionar al 100% a l'hivern perquè en aquest període s'aprofita per a escometre treballs de manteniment.
“L'únic avanç que hi ha hagut és la posada en marxa de sa Coma. L'administració va lenta, ja van anunciar sa Coma l'any passat i s'ha posat en marxa, després de 25 anys de procés. Ara està en prova pilot, però podem constatar que ja hi ha un cabal que està funcionant”, explica la coordinadora tècnica de l'ens. Només falta que el cabal resultant d'aquesta gran depuradora disposi de la qualitat suficient per a poder ser reutilitzat en diferents usos que rebaixin la pressió en les reserves hídriques i les permetin regenerar-se.
Injecció d'aigua dessalada al subsòl
Mentre s'aconsegueix el tancament el Cicle de l'Aigua per a pal·liar la falta de reserves hídriques en el subsol fruit de la falta de pluges, del malbaratament i de les deficiències en la gestió i la inspecció, el Govern balear ha tirat pel carrer del mig i ha injectat en les capes freàtiques subterrànies, algunes ja inundades per infiltracions salines, aigua provinent de les dessaladores.
“Des de l'Aliança veiem que és un despropòsit que s'injecti aigua dessalada als aqüífers perquè tenen una composició química diferent. Es podria comptar amb un cabal ecològic que alimenti alguna llacuna construïda prop de la depuradora que s'infiltri a poc a poc a l'aqüífer i no fent una perforació i injectant aigua directament a través d'aquests pous com s'està fent en aquests moments. Hi ha altres mètodes”, argumenten.
En aquests moments, tots els centres urbans de les localitats de l'illa d'Eivissa disposen d'aigua dessalada per al consum en els municipis, però diverses zones turístiques en expansió encara s'assorteixen d'aigua de pou. També ho fan les milers de cases rústiques de llarg a llarg de l'illa, on resideixen una gran majoria dels una mica més de 161.000 habitants censats a Eivissa i part dels tres milions de turistes que van acudir a l'illa pitiüsa l'any passat.
La solució, tornen a insistir des d'Aliança, és deixar descansar els pous i tancar el Cicle de l'Aigua amb la reutilització de l'aigua resultant de les depuradores per a tots els usos possibles. “Les dessaladores haurien d'estar treballant també de gom a gom a l'hivern per a deixar que es regenerin els aqüífers”, argumenten des de l'entitat.
La solució, tornen a insistir des d'Aliança, és deixar descansar els pous i tancar el Cicle de l'Aigua amb la reutilització de l'aigua resultant de les depuradores per a tots els usos possibles
Moheno assegura que és “el sector turístic el primer que hauria de complir les mesures d'estalvi d'aigua amb un objectiu comú de disminució de consum”. “Aquest sector hauria de ser autosuficient en el seu proveïment per captació o reutilització. Així mateix, l'Administració ha de començar a accelerar els seus processos, perquè, malgrat les demandes, des de fa 10 anys, per part de l'Aliança, encara estem així”, constata.
“No anem pel bon camí ”
A tota aquesta problemàtica se li uneixen les polítiques del Govern balear i el Consell d'Eivissa quant al territori, que amb diferents actuacions en els últims mesos han donat llum verda a amnisties urbanístiques i la construcció d'habitatge en rústic, mesures que estan sent molt criticades des d'entitats socials i ecologistes. “Estem advocant per una gestió sostenible i si els plans urbanístics van en creixement és tot el contrari del que caldria fer. No anem en el bon camí”, assegura Moheno.
Per exemple, tal com va publicar aquest diari el maig passat, l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia acaba d'aprovar l'avanç del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que substituirà les Normes Subsidiàries (NNSS) de 1986 i preveu un sostre poblacional de 40.324 habitants. És a dir, un augment de més del 50% respecte a la població actual. “La documentació presentada no justifica (ni pot fer-ho) la suficiència de recursos hídrics, no sols pel pla presentat, és que ni tan sols per a la població actual”, denunciava Joan Carles Parlem, president del grup ecologista GEN–GOB. “Nous creixements, com els que pugui plantejar Sant Josep, aguditzaran la situació actual en un context de sequera i escassetat”, afirma a elDiario.es Juan Calvo, director de l'Aliança per l'Aigua.
De la mateixa opinió és Hazel Morgan, de Amics de la Terra. “El Consell no té competències en aquest assumpte. Però la màxima institució insular i els ajuntaments han d'aplicar mesures de contenció. No construir més. I l'aigua ha de ser un factor límit que justifiqui aquesta prohibició. La solució no és construir, a més, una altra dessaladora que no tindrem fins a 2027 i que ens fa terriblement dependents del subministrament elèctric que augmenta les emissions d'efecte d'hivernacle”, argumenta.
La situació en la resta de l'arxipèlag no és millor, amb una clara tendència descendent quant a les reserves hídriques. El 98,4% de tot el territori balear ja es troba en prealerta. El mes de juny va acabar en Balears amb el 48% de les seves reserves, tres punts per sota del registre del mes anterior (51%) i dos menys que fa un any (50%). Mallorca ha passat del 52% al 50%, Menorca del 48% al 42% i Eivissa del 36% al 34%.
L'índex global de la Demarcació Hidrogràfica se situa en 0,400, el mateix que en 2024, però clarament inferior al valor de fa dos anys (0,503), evidenciant una tendència a la baixa en els indicadors de sequera. L'única illa que resisteix a l'embat del canvi climàtic és Formentera, encara que si persisteix la falta de precipitacions trigarà poc a entrar també en estat de prealerta respecte a la seva Unitat de Demanda. S'espera que les reserves hídriques continuïn disminuint.