El nou DAO, José Luis Santafé: el comissari que va combatre els lladres del luxe i va viure el terratrèmol del cas Cursach

Durant els estius d'Eivissa, quan la festa deixa de distingir entre nit i dia i els iots omplen el port esportiu, una part de la delinqüència europea també aterra a l'illa. Bandes itinerants que viatgen seguint el calendari de l'oci nocturn -la Costa Azul, Mónaco, Saint-Tropez...- observen durant hores turistes adinerats i esperen el moment precís per actuar: una estrebada de rellotge a la sortida d'una discoteca, un assalt ràpid a la terrassa d'un restaurant de luxe, un cotxe preparat per abandonar l'illa abans que albiri el dia. Perseguir aquests grups va ser durant anys part de la feina quotidiana de la Policia Nacional a l'illa. I el comandament que coordinava aquests operatius era el comissari José Luis Santafé, a qui el Ministeri de l'Interior ha recorregut per substituir José Ángel González, denunciat per agressió sexual per part d'una subordinada, com a nou director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional.

Allunyat de les grans unitats centrals i curtit als carrers, Santafé Arnedo (Madrid, 1965) va néixer i va créixer al barri de Malasaña, un escenari on, als anys vuitanta, la droga i la conflictivitat formaven part del paisatge quotidià. D'aquest context va emergir una vocació primerenca que el situaria a l'escola clàssica de la seguretat ciutadana i a una generació de comandaments que van accedir al cos per la via acadèmica. El 1990 va ingressar a l'escala executiva de la Policia Nacional i va començar la seva carrera a la Divisió de Formació i Perfeccionament. Molt aviat va fer el salt al terreny operatiu. El 2005 va ascendir a inspector cap, el 2012 a comissari i el 2020 va assolir el rang de comissari principal, la categoria més alta dins l'escalafó policial.

La seva carrera s'ha desenvolupat sobretot en destinacions territorials. Des dels anys noranta ha alternat llocs a Madrid, Canàries i Balears. Va ser en aquest últim arxipèlag, marcat per la pressió turística, la delinqüència vinculada a l'oci nocturn i la necessitat de coordinar grans dispositius de seguretat durant la temporada alta, on va començar a especialitzar-se en seguretat ciutadana i policia judicial. Abans de ser nomenat cap superior, va dirigir la Comissaria d'Eivissa, un dels territoris més exigents i complexos per a la Policia Nacional, travessat per la presència de milers de turistes cada estiu i la delinqüència itinerant.

Durant aquesta etapa, Santafé va coordinar diversos operatius contra grups criminals que es desplaçaven a la major de les Pitiüses per robar a turistes d'alt poder adquisitiu. Un dels més coneguts va ser la desarticulació de l'anomenada banda del Rolex, dedicada a assaltar visitants a la sortida de discoteques i restaurants de luxe. A l'estiu del 2014, les investigacions van permetre detenir diversos membres de grups itinerants -alguns procedents d'Itàlia i del nord d'Àfrica— i recuperar rellotges valorats en centenars de milers d'euros. Aquest tipus de delinqüència era habitual a la Ibiza dels grans clubs i els iots: robatoris ràpids, víctimes amb objectes de luxe i delinqüents que intentaven abandonar l'illa abans de ser identificats. L'operació es va convertir en un dels cops policials més visibles d'aquella etapa.

Un altre dels fronts oberts durant el seu pas per Eivissa van ser les bandes especialitzades en robatoris amb força, perpetrats per grups que entraven a botigues i joieries perforant parets des de locals contigus. Sota el comandament de Santafé, la Policia Nacional va desarticular dos grups organitzats que operaven a l'illa i que actuaven de forma molt planificada: estudiaven els locals durant setmanes, llogaven pisos o magatzems propers i executaven el cop de matinada. Les investigacions van culminar amb diverses detencions i amb la recuperació de part del material robat. En un territori amb una economia molt dependent del turisme i del comerç de luxe, aquests cops tenien un considerable impacte mediàtic i econòmic.

Un fosc magnat i una infanta al banc dels acusats

Des d'Eivissa, Santafé va recalar el 2016 a la Prefectura de la Brigada Provincial de Seguretat Ciutadana a Palma. Des d'allí va participar en la coordinació d'un dels dispositius de seguretat més sensibles que s'han desplegat a les illes: el del judici del cas Nóos, que per primera vegada va asseure al banc dels acusats un membre de la família reial, la infanta Cristina. La seva presència va acaparar una enorme atenció internacional i va requerir el desplegament d'un ampli dispositiu policial: calia garantir la seguretat al voltant de les dependències on durant sis mesos es va celebrar la vista oral, controlar l'accés dels mitjans de comunicació i coordinar l'arribada dels principals acusats.

El seu nom també va quedar associat a una altra de les grans causes judicials instruïdes a les illes: el cas Cursach, les investigacions del qual van situar el magnat Bartolomé Cursach a l'epicentre d'una trama politico-policial dirigida a perpetuar la seva autoritat a la nit mallorquina. Durant mesos, la instrucció va avançar entre detencions, registres i un degoteig constant de policies locals imputats i empresonats de forma preventiva en el marc d'unes perquisicions que van arribar a sacsejar bona part de la Policia Local de Palma.

En aquell context, Santafé va mantenir una posició molt crítica amb l'actuació del jutge instructor del cas, Manuel Penalva, i del fiscal, Miguel Ángel Subirán, als quals va retreure haver-se excedit en la conducció de la instrucció. Anys després, la causa acabaria dinamitada i Cursach seria absolt per falta de proves. Per la seva banda, Penalva i Subirán acabarien condemnats a nou anys de presó per delictes d'obstrucció a la Justícia, coaccions i omissió del deure de perseguir filtracions mentre la causa es trobava sota secret de sumari.

Quan el 2022 va ser nomenat cap superior de Policia a Balears, Santafé va passar a dirigir tot el dispositiu policial de l'arxipèlag, amb prop de 1.700 agents repartits entre Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. El principal desafiament era l'estacionalitat extrema: cada estiu la població efectiva de les illes es multiplica i, amb ella, els reptes en matèria de seguretat: la delinqüència vinculada al turisme i a l'oci nocturn, les xarxes de narcotràfic marítim i els grans dispositius per a esdeveniments i temporada alta. També la pressió migratòria a les costes, l'increment de la qual, en paraules de Santafé, s'ha convertit en un dels reptes creixents per a la policia a les illes. Gestionar aquest escenari implica desplegar cada temporada macrooperatius de reforç policial, coordinació amb Guàrdia Civil i Policia Local i dispositius específics en aeroports, ports i zones d'oci.

Al final del 2025, en una trobada amb periodistes per explicar el balanç de l'any, Santafé va advertir dels canvis produïts en la delinqüència lligats a l'augment de població i al rècord de visitants a Balears, i va manifestar que alguns delinqüents “han tornat al passat” amb pràctiques com els robatoris a l'interior de vehicles, un delicte que “pràcticament havia desaparegut” a les illes. En molts de casos, va afegir, ni tan sols aconsegueixen emportar-se res perquè els cotxes no contenen objectes de valor, però, així i tot, obliguen la policia a redoblar esforços per combatre'ls.

Amb més de tres dècades de carrera a les esquenes, Santafé aterra ara al cor operatiu de la Policia Nacional, des del qual s'encarregarà de coordinar les principals comissaries generals així com de supervisar les operacions i la planificació estratègica del cos. Interior ha optat per un perfil tècnic i relativament aliè a les lluites internes que històricament han marcat la cúpula policial. El repte que té al davant no és menor: refer la moral del cos després de l'escàndol que va provocar la caiguda del seu antecessor i retornar estabilitat a una de les institucions clau del sistema de seguretat de l'Estat.