LLEGIR EN CASTELLÀ
El president i conseller delegat de la cadena hotelera Meliá, Gabriel Escarrer, ha carregat amb duresa contra les noves mesures plantejades pel Govern balear del PP per contenir la saturació turística a les Balears. Ho ha fet a través d'una carta difosa a la premsa en què recrimina el desbloqueig previst de 90.000 places de lloguer de vacances que, segons la seva opinió, provocarà que les illes s'omplin “de turistes low-cost amb maletes rodant pel centre de les nostres poblacions i caixetins amb clauers als portals, serveis públics saturats i infraestructures -carreteres, platges, transports- col·lapsades”.
“Unes illes insostenibles a les quals els turistes rendibles, respectuosos, d'alt valor afegit, aniran deixant, progressivament, de venir, perquè Balears no serà un destí de qualitat, rendible, ni sostenible, i en les quals els nostres fills i nets no podran accedir a un habitatge. La pregunta als nostres legisladors és: 'Haurà valgut la pena el grapat de vots que hagin aconseguit a canvi?'”, es pregunta en la seva columna Escarrer, l'empresa de la qual va obtenir en 2024 uns ingressos de 2.056 milions d'euros.
Les seves paraules han tingut lloc enmig del debat decret de mesures de contenció turística que aquest divendres preveu aprovar el Govern de Marga Prohens (PP). Tot i que finalment l'Executiu ha cedit a les pressions de la patronal -i de Vox- respecte a diverses de les propostes que s'hi inclouen, entre elles la relacionada amb l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) -que inicialment els conservadors planejaven incrementar en contra de la posició d'hotelers i extrema dreta-, els empresaris no han trigat a titllar “d'aberrant” i “escandalós” l'esborrany de les noves mides.
Sota el pretext de l'actual crisi de l'habitatge, travessada per l'especulació immobiliària i la voracitat dels fons d'inversió, Escarrer atribueix al lloguer vacacional les dificultats a l'hora d'accedir a una llar: “A qui interessa aquesta deriva? Les decisions es basen realment en l'interès general i en l'anàlisi de les necessitats socials? Pot entendre algú que davant una emergència residencial no es prioritzi, entre altres mesures que puguin impulsar-se, la possibilitat d'accedir a un habitatge als treballadors i ciutadans de les illes?”. En el seu text, augura, a més, una segona “balearización”, terme amb el qual es coneix el creixement sense cap mena de control que es va produir en els anys seixanta i setanta en Balears i que va promoure un urbanisme desenfrenat, desordenat i sense planificació a l'abric de l'auge del turisme a Espanya.
Meliá i el desenfrenat model dels 70
Paradigmàticament, Meliá va ser una de les grans empreses que va contribuir a aquest fenomen en exportar al Carib, juntament amb altres grans cadenes de l'imperi hoteler balear, un model turístico-immobiliari associat amb el model de sol i platja i la construcció d'infraestructures turístiques a gran escala en detriment de la sostenibilitat ambiental i la diversitat cultural. En paraules dels investigadors Iván Murray i Macià Blàzquez, les Balears s'han erigit des d'aleshores en “paradigma de tensions depredadores de territori per a l'acumulació de capitals i de poder”.
Les manifestacions de Escarrer s'han trobat immediatament amb la resposta frontal de l'Associació d'Habitatges de Lloguer Turístic de Balears (Habtur), que ha criticat que qui ha heretat i expandit un dels majors imperis hotelers espanyols, “construït a base d'una 'balearización' que va devorar litoral, territori i recursos públics”, ara “es presenti com un defensor de la sostenibilitat i la convivència”. Des de Habtur ironitzen que la “balearización” de la qual parla Escarrer és, al seu judici, una “Escarrernización”. “El 100% dels beneficis dels hotelers es queden en les seves úniques mans”, asseveren, assegurant que els del col·lectiu del lloguer turístic es reparteixen entre comerç de proximitat i les milers de famílies que formen aquest col·lectiu.
Sota el seu criteri, el model hoteler que representa Escarrer “és responsable directe del col·lapse infraestructural i de l'inici de la crisi d'habitatge” que, critiquen, “ara vol atribuir-ne d'altres”. “Que no ens venguin lliçons de planificació urbanística aquells que durant dècades han pogut construir a primera línia de mar, han rebut ajudes públiques, han modificat lleis a mida i han aconseguit requalificacions a cop de decret”, incideix l'associació en un comunicat.
El paper dels lloguers turístics
En aquest sentit, retreu que parlin de legalitat “aquells que han explotat treballadors, han tingut hotels funcionant sense llicència definitiva i han aplicat pràctiques fiscalment més que discutibles”. Habtur assenyala que el sector del lloguer de vacances no arriba al 2% del parc total d'habitatges de Balears i considera “especialment ofensiu” que el president de Meliá “acusi els residents que intenten llogar una casa per complementar la seva renda de ser responsables de tots els mals”.
Amb tot, el lloguer de vacances no s'ha lliurat de les crítiques de les entitats socials perquè consideren que l'auge d'aquest fenomen, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i avidesa dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge i ha provocat que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar turistes a curt termini per obtenir més rendibilitat, cosa que ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat de les barriades.
Així mateix, les associacions veïnals, els sindicats i les plataformes pel dret a l'habitatge a Balears centren les seves denúncies sobre els lloguers turístics il·legals en recriminar que aquests alimenten una espiral d'exclusió residencial i degradació del teixit social mentre centenars de famílies no es poden permetre un lloguer digne. Un informe de The Airbnb 'movement' for desregulation(el 'moviment' d'Airbnb per la desregulació) apunta com la plataforma Airbnb s'encarrega de “seleccionar, reclutar i construir relacions de confiança amb els propietaris adequats” per sabotejar la regulació dels pisos turístics, tal com va difondre l'abril de 2021 l'Associació per la Tributació de les Transaccions Financeres i l'AcC.
Altres polèmiques d'Escarrer
Entre altres polèmiques declaracions, al juliol de 2024 el president de Meliá va advocar per erradicar el turisme d'excessos, en el qual va incloure els viatges d'estudis en asseverar que “no aporten res” i que “comporten un malestar per als ciutadans”.
A més, el pare de Escarrer, Gabriel Escarrer Julià, fundador de Melià, va ser un dels grans hotelers que va lliurar una acarnissada batalla contra “l'ecotaxa” aprovada per la primera coalició d'esquerres que va governar Balears, el Pacte de Progrés. L'objectiu d'aquesta mesura passava per compensar l'elevat consum de recursos i la deterioració del territori a conseqüència de l'activitat turística. Malgrat seguir l'exemple de països com França o Suïssa, el nou impost, que va aconseguir una recaptació de 160 milions d'euros durant els dos anys en què va estar vigent (2002–2003), es va topar amb la furibunda resistència de gran part de l'imperi hoteler, alçat en bloc contra el tribut.
L'enfrontament entre Escarrer i el llavors conseller de Turisme, Celestí Alomar, artífex de l'ecotaxa, es va inserir en un complex debat -que dura fins avui- sobre el futur del model turístic de Balears: mentre l'Executiu liderat per Francesc Antich se centrava en la necessitat de regular i moderar l'impacte del turisme massiu, els hotelers veien a l'ecotaxa una amenaça a la competitivitat i a la rendibilitat del sector. Tot i les crítiques en contra, l''ecotaxa' -avui Impost de Turisme Sostenible (ITS)- es va convertir en una de les principals fonts de finançament a les illes.