LLEGIR EN CASTELLÀ
Si a l'inici de legislatura els hotelers celebraven amb eufòria el retorn del PP al Govern balear, i malgrat haver caminat històricament de la mà, les tensions entre empresaris i l'Executiu autonòmic no han deixat de succeir-se al llarg d'aquest mandat. I aquesta setmana s'han recrudit a compte del decret de mesures de contenció turística que aquest divendres preveu aprovar el gabinet de Marga Prohens. Tot i que finalment el Govern ha cedit a les pressions de la patronal -i de Vox- respecte a diverses de les propostes, entre elles la relacionada amb l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) -que els conservadors planejaven inicialment incrementar en contra de la posició dels hotelers i de la formació d'extrema dreta-, els empresaris no han trigat a titllar d'“aberrant” i “escandalós” l'esborrany del nou decret.
Les crítiques llançades pels hotelers se centren, principalment, en el desbloqueig de les 90.000 places de lloguer turístic en edificis plurifamiliars, que es podran tornar a comercialitzar. Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) consideren, en aquest sentit, que el Govern ha perdut una “oportunitat d'or” per treure de la circulació les places de lloguer turístic per les quals al seu dia no es va pagar, so pretext que aquests habitatges podrien recuperar-ne l'ús residencial amb l'objectiu de destensionar el mercat de l'habitatge.
Aquest dijous, el PSIB-PSOE s'ha sumat a les crítiques per a acusar l'Executiu de mobilitzar fins a 145.000 places de lloguer vacacional. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha assegurat, no obstant això, que el decret de contenció turística no contempla la creació de noves places turístiques, com ja va avançar aquest dimecres Prohens.
Més enllà de la 'preocupació' del sector per l'actual crisi en matèria d'habitatge, els hotelers recriminen la manca de mesures restrictives en aquest àmbit en interpretar-lo com una concessió a la “competència deslleial” que, asseguren, representa el lloguer de vacances en zones residencials. “Hi ha moltes propostes dels hotelers que també estan recollides en aquest decret, però després el Govern té una negociació parlamentària i pren les seves decisions”, assenyalava contundent Prohens aquest dimecres davant de les manifestacions de la FEHM. “Els sectors econòmics han de defensar els seus interessos particulars i la meva obligació com a presidenta del Govern és defensar l'interès general. I amb això estic molt tranquil·la”, sentenciava.
Increment de l''ecotaxa' en temporada alta
No ha estat aquesta, però, la primera topada entre els hotelers i l'Executiu del PP, formació que governa en minoria a Balears amb el suport extern de Vox. L'octubre de l'any passat, Prohens anunciava l'increment en temporada alta de l'ITS, que grava les pernoctacions hoteleres als establiments reglats per llei. El Govern pretenia incloure aquesta mesura al decret de contenció turística, però, segons el parer dels empresaris, aquesta proposta suposava un càstig a l'oferta legal davant de la passivitat davant la proliferació de l'oferta turística il·legal. Tot i que Prohens va justificar la iniciativa com una forma de compensar els impactes de la saturació turística i destinar més recursos als residents, les discrepàncies entre patronal i Executiu van deixar una primera esquerda en la fins aleshores sòlida relació entre ambdues parts.
En aquest aspecte, el president i conseller delegat de Meliá Hotels International, Gabriel Escarrer, s'alineava el mes de març passat amb la FEHM en considerar “rotundament fals” que Mallorca sigui una destinació massificada. “Mallorca és un paradís i una destinació líder que, davant l'increment de la demanda, hem de gestionar millor per aconseguir un turisme de més qualitat, més sostenible i rendible socialment i econòmicament”, asseverava Escarrer. La patronal va acusar Prohens de penalitzar l'oferta reglada i va advertir que els que se'n veurien beneficiats per la mesura serien els allotjaments il·legals.
En la mateixa línia, la presidenta de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), Carmen Planas, assenyalava que hi pot haver saturació en “algun moment”, malgrat que els residents acusen una massificació que cada any frega límits extrems, sumada, a més, a una lenta agonia: un imparable creixement poblacional amb repercussions serioses en matèria sanitària, educativa i d'habitatge així com sobre el consum d'energia i d'aigua. L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes, constantment amenaçades per l'asfalt, ha causat, a més, un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en els propers anys fruit de l'impacte del canvi climàtic.
Finalment, el decret de contenció turística no inclourà l'increment de l'ITS inicialment proposat, un augment marcat a més per Vox com una de les seves línies vermelles en mostrar-se contrari a la pujada de qualsevol tipus d'impost.
Habitatges en sòl rústic
Cal recordar que l'ITS va ser impulsat el 2016 per l'Executiu de la socialista Francina Armengol amb l'esperit de minimitzar l'impacte del turisme massiu a la natura i al medi ambient, a més de desenvolupar projectes dirigits a compensar l'empremta turística sobre el territori. El tribut, que grava les pernoctacions hoteleres als establiments reglats per llei –des d'hotels cinc estrelles plus, on s'aplica una taxa de 4 euros diaris per estada, a pensions, albergs i càmpings, gravats amb 1 euro diari, a més dels creuers–, va permetre recaptar fins a 409 milions d'euros entre 2016 i 2021.
A aquestes desavinences també es va sumar la polèmica esmena presentada pel mateix PP al decret de simplificació administrativa que obria la porta a la legalització d'habitatges turístics construïts en sòl rústic. Les federacions hoteleres van interpretar aquesta mesura com una amnistia urbanística encoberta i van acusar el Govern de contradir el seu propi discurs sobre contenció del creixement turístic. Davant la creixent pressió, Prohens es va esforçar per rebaixar el to de la confrontació. Va defensar que la pujada de l'ITS “no anava contra ningú”, va assegurar que el Govern manté obertes les vies de diàleg amb els sectors afectats i va subratllar que les mesures que s'inclouran al decret busquen garantir un turisme sostenible i un equilibri més gran amb la vida dels residents.