“La teva escapada somiada” al mar per 34.000 euros: l'‘Airbnb nàutic’ s'apodera de les cales de Balears malgrat el reforç de les inspeccions

“La teva escapada somiada comença a bord del Catamarà Helia 44. Descobreix Eivissa i Formentera des de Santa Pola, explora cales inaccessibles per terra i conquista la màgia de les nostres illes”, descriu un anunci a Airbnb. Hi apareix un iot de luxe amb tres dormitoris i tripulació inclosa per fondejar en cales inaccessibles per més de 34.000 euros al mes. No té ressenyes. Tampoc llicència turística. És només un exemple d’un negoci en expansió que el Govern balear intenta frenar sense èxit.

“Balears arrossega des de fa anys una sobre demanda de xàrter nàutic i un elevat nivell d’intrusisme”. Són paraules d’Eva Cokes, propietària d’una empresa familiar de xàrter a Sant Antoni de Portmany (Eivissa). La professional de la indústria nàutica assegura que abunden els anuncis a les pàgines web d’embarcacions que operen sense llicència “per actuar amb finalitats lucratives o amb bandera estrangera”. L’Executiu balear ha obert dues diligències prèvies contra Lista Séptima (unió d’un grup d’empreses dels sectors nàutic, legal, digital i turístic) i una altra contra Airbnb per lloguer irregular de iots i vaixells, com va avançar UH i han confirmat a elDiario.es fonts del Govern.

Per entendre el conflicte, cal anar a 2025, quan el Govern central va modificar, a instàncies de la Marina Mercant, el Reglament d’Ordenació de la Navegació Marítima per permetre que embarcacions d’ús privat operin amb finalitats lucratives fins a tres mesos a l’any. La mesura es va pensar per a zones amb poca activitat de xàrter, com Galícia, on no resulta viable crear empreses específiques per a poques sortides.

Tot just unes setmanes després, l’Executiu balear va aprovar un decret que, a la pràctica, impedeix que el ‘Airbnb nàutic’ operi a les Balears. La norma prohibeix que els amarraments concedits per a ús particular als ports de gestió autonòmica puguin dedicar-se al lloguer turístic mitjançant el canvi temporal d’ús, activitat per a la qual exigeix expressament la seva inscripció a l’anomenada Lista Sexta –categoria del Registre de Vaixells i Empreses Navilieres reservada a les embarcacions d’esbarjo amb finalitats lucratives–.

El 2025, el Govern va modificar el Reglament d’Ordenació de la Navegació Marítima per permetre que embarcacions d’ús privat operin amb finalitats lucratives fins a tres mesos a l’any. Tot just unes setmanes després, l’Executiu balear va aprovar un decret que, a la pràctica, impedeix que el ‘Airbnb nàutic’ operi a les illes

“Locals de moda i restaurants”

Mentre el conflicte regulador s’enquista, el viatge a bord del Helia 44 promet visites a “locals de moda, restaurants i zones històriques”, juntament amb una “tripulació experimentada”. “A més, podràs gaudir de les nostres àrees comunes, incloent-hi un ampli saló i una cuina completament equipada”, assenyala el servei. L’exterior compta amb “tres terrasses amb còmodes llits per prendre el sol i relaxar-te tant a proa com a popa i a la coberta superior”. El preu per llogar-lo un mes sencer al juliol o agost costa 34.024 euros. El iot té tres dormitoris, sis llits i tres banys, barbacoa i zones de descans. Però no disposa de ressenyes a la plataforma digital.

Mentre el conflicte regulatori s’enquista, el viatge a bord del Helia 44 promet visites a “locals de moda, restaurants i zones històriques”, juntament amb una “tripulació experimentada”. “A més, podràs gaudir de les nostres àrees comunes, incloent-hi un saló espaiós i una cuina completament equipada”

Un anunci similar a la mateixa plataforma ofereix una cabina doble en un iot amb bany privat. Juliol i agost ja tenen les reserves gairebé completes. El preu supera els 5.000 euros al mes, que és el temps mínim pel qual es pot llogar aquest vaixell, ancorat al municipi menorquí de Ferreries, a Cala Galdana (Menorca). “Per pujar i baixar del vaixell, et portem en la nostra llanxa a la platja o al moll de bots prop del Passatge Riu. Pots saltar del vaixell per nedar en qualsevol moment i gaudir de les postes de sol des de la coberta d’Arrow”, detalla el servei. El iot compta amb quatre cabines amb dutxa i bany en suite, mentre que la cabina i el saló es comparteixen amb la tripulació i altres clients, igual que els espais de coberta. Tanmateix, el servei ofereix espai tant als armaris com a la nevera per a cada client, segons l’anunci. Aquest diari no ha trobat anuncis similars a la web de Lista Séptima.

L'embolic legal

El reglament aprovat l’any passat per la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua –Decret 44/2025, d’1 d’agost, pel qual es regula l’activitat de lloguer d’embarcacions i vaixells d’esbarjo– va ser recorregut mitjançant un recurs contenciós administratiu per l’Associació de Propietaris d’Embarcacions de Lista Séptima. L’objectiu és mantenir la possibilitat d’operar durant uns mesos a l’any sense canviar definitivament de llista, emparant-se en la reforma estatal que permet a les embarcacions d’esbarjo dur a terme activitats comercials durant un màxim de tres mesos. La Lista Séptima agrupa propietaris d’embarcacions d’esbarjo d’ús privat, és a dir, vaixells pensats per a ús particular i no per a ús comercial.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), però, ha desestimat –en forma, no en fons– el recurs mitjançant una interlocutòria en què recorda que la Sala, a l’octubre, ja havia rebutjat una petició similar per part d’una altra associació. En la seva resolució, a la qual ha tingut accés aquest diari, el tribunal torna a posar el focus en el “potent interès públic” de la normativa autonòmica i rebutja suspendre-la provisionalment: d’una banda, perquè per concedir la mesura cautelar caldria apreciar prèviament la nul·litat del decret, i de l’altra, perquè els actes impugnats “són idèntics a altres que ja van ser jurisdiccionalment anul·lats”.

El reglament aprovat l’any passat pel Govern va ser recorregut per l’Associació de Propietaris d’Embarcacions de Lista Séptima. El seu objectiu és mantenir la possibilitat d’operar durant uns mesos a l’any sense canviar definitivament de llista, emparant-se en la reforma estatal

El tribunal superior autonòmic argumenta que els possibles perjudicis derivats de l’aplicació del decret balear serien únicament econòmics i, per tant, “rescatables”, a més d’“insuficients” per contrarestar l’interès general “lligat a l’execució immediata de qualsevol disposició de caràcter general”. En aquest context, les ofertes consultades a través de la plataforma global amb seu a San Francisco se situen al centre d’un conflicte normatiu encara no resolt.

El resultat és un escenari d’inseguretat jurídica: mentre el Govern intenta tancar la porta a l’anomenat “Airbnb nàutic”, la normativa estatal continua obrint aquesta possibilitat. Al mig, les ofertes actives en plataformes digitals continuen operant en una zona grisa encara sense resoldre.

La versió de Lista Séptima

Fonts de Lista Séptima —la unió del grup d’empreses dels sectors nàutic, legal, digital i turístic contra la qual el Govern ha obert dues diligències basant-se en el decret autonòmic— defensen que la Direcció General de la Marina Mercant (DGMM), que és l’autoritat competent en matèria marítima a tot el territori espanyol, autoritza explícitament el lloguer d’embarcacions particulars a tota la costa espanyola.

En resposta a la consulta d’aquest diari, assenyalen que és “important precisar que el decret del Govern balear ja compta amb cinc recursos contenciosos administratius en contra, en entrar en conflicte directe amb la normativa estatal aprovada i en vigor”. L’associació d’empreses del sector nàutic afirma que la Direcció General de la Marina Mercant (DGMM) és “l’autoritat competent en matèria marítima a tot el territori espanyol” i que és aquest l’organisme que “autoritza explícitament el lloguer d’embarcacions particulars a tota la costa espanyola”.

Per tant, si bé Lista Séptima reconeix que el Govern ha obert dues diligències en contra seva basant-se en el Decret 44/2025, sosté que l’Executiu balear “no té competències per invalidar una norma de rang estatal”. De fet, després de més d’un any intentant restringir aquesta activitat a les illes sense èxit, la mateixa DGMM “ha declinat avalar la posició del Govern balear, confirmant que es tracta d’una invasió de competències estatals”.

La unió d’empreses del sector nàutic opina que la normativa estatal és “molt beneficiosa per a tots els interessos implicats” perquè eliminarà per complet “el lloguer irregular d’embarcacions de Lista 7a, molt estès actualment i des de fa molts anys a totes les illes de l’arxipèlag balear”. D’altra banda, assenyalen que obre una via “als propietaris de petites embarcacions privades per obtenir recursos de manera legítima que ajudin a la sostenibilitat, manteniment i millora de les seves embarcacions”. És un negoci que, així mateix, generarà “ingressos públics addicionals en forma de taxes, autonòmiques i estatals, que es podran destinar a polítiques mediambientals de conservació del litoral”, argumenta Lista Séptima.

La unió d'empreses del sector nàutic assenyala que la normativa estatal és “molt beneficiosa per a tots els interessos implicats” perquè eliminarà per complet "el lloguer irregular d'embarcacions de Llista 7ª"

En aquest sentit, afirmen que, després d’una “fase inicial d’ajustos”, actualment funcionen “amb absoluta normalitat a tot el litoral”. Així, sostenen que compleixen rigorosament la legislació nacional, la qual empara l’arrendament “sense excepcions per comunitat autònoma”. Tanmateix, amb la finalitat d’evitar conflictes administratius, aclareixen que han optat per “no publicar anuncis en ports de titularitat autonòmica a les Balears”. “No obstant això, continuem operant amb total legalitat i sota l’empara de la DGMM als ports d’interès general (estatals), com Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i el Port de la Savina, i als ports privats que permeten l’activitat”, asseguren.

El xoc entre la normativa estatal i l’autonòmica manté, de moment, en una zona grisa un negoci en expansió al litoral balear. Mentre el Govern intenta limitar la seva activitat, part del sector sosté que no té competències per fer-ho. El conflicte es produeix en un context en què la turistificació també s’estén al mar.