Els patrons de xàrter celebren el veto judicial -momentani- al 'Airbnb nàutic' a Balears: “Era obrir la porta a la pirateria”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Ni tan sols ho he intentat, per si de cas”. El patró d'un catamarà que fa temporada a Eivissa i fondeja sovint en Porroig o Cala Jondal ho té clar: encara que té el vaixell al seu nom i amb llicència per a operar, el passat estiu va preferir no publicitar-lo com a lloguer turístic. Una prudència que encaixa amb l'escenari que es dibuixa, almenys ara com ara, a Balears: els propietaris d'embarcacions recreatives no podran llogar les seves barques durant els mesos més forts de la temporada alta. El Tribunal Superior de Justícia de les illes ha recolzat -cautelarment- la prohibició del Govern balear en aquesta matèria, frenant ara com ara la via que permetia als patrons explotar comercialment les seves embarcacions privades durant un període limitat, per a això deuen estan inscrits a la categoria que així ho permet.
L'any passat, el Govern central va modificar el Reglament d'Ordenació de la Navegació Marítima, a instàncies de la Marina Mercant, per a permetre a aquestes embarcacions fer un canvi d'ús i operar amb finalitats lucratius durant tres mesos a l'any, un canvi temporal d'activitat creada pensant en zones amb una activitat de xàrter molt limitada, com Galícia, on resulta econòmicament inviable exigir la creació d'una empresa de charter per a realitzar a penes unes poques sortides a l'any.
A penes unes setmanes després, l'Executiu balear va aprovar un decret que, en la pràctica, impedeix que el ‘Airbnb nàutic’ operi a Balears: la norma prohibeix el lloguer d'embarcacions privades mitjançant el canvi temporal d'ús, activitat per a la qual exigeix expressament la seva inscripció en la denominada Llista Sisena -categoria del Registre de Vaixells i Empreses Navilieres reservada a les embarcacions d'esbarjo amb finalitats lucratius-. “Balears arrossega des de fa anys una sobredemanda de xàrter nàutic i un elevat nivell d'intrusisme”, assevera Eva Cokes, propietària d'una empresa familiar de xàrter a Sant Antoni, en declaracions a elDiario.es.
Balears arrossega des de fa anys una sobredemanda de xàrter nàutic i un elevat nivell d'intrusisme
El reglament aprovat pel Govern -publicat com a decret 44/2025, d'1 d'agost, que regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo- va ser recorregut via contenciosa-administrativa per l'Associació de Propietaris d'Embarcacions de Llista Setena -la relativa a les embarcacions d'esbarjo d'ús privat, és a dir, vaixells que estan pensats per a ús particular i no per a ús comercial- amb l'objectiu de mantenir la possibilitat d'operar durant uns mesos a l'any sense canviar definitivament de llista, emparant-se en la reforma estatal que permet a les embarcacions d'esbarjo dur a terme activitats comercials durant un màxim de tres mesos.
El reglament aprovat pel Govern va ser recorregut per l'Associació de Propietaris d'Embarcacions de Llista Setena -la categoria relativa a les embarcacions d'esbarjo d'ús privat, és a dir, vaixells que estan pensats per a ús particular i no per a ús comercial- amb l'objectiu de mantenir la possibilitat d'operar durant uns mesos a l'any sense canviar a la llista expressa per a això
El Tribunal Superior de Justícia de Balears, no obstant això, ha desestimat -en forma, no en fons- el recurs mitjançant un acte en el que recorda que la Sala, a l'octubre, ja havia rebutjat una petició similar per part d'una altra associació. En la seva resolució, a la qual ha tingut accés elDiario.es, el tribunal torna a posar el focus en el “potent interès públic” de la normativa autonòmica i rebutja suspendre-la de manera provisional: d'una banda, perquè per a concedir la cautelar hauria d'apreciar-se prèviament la nul·litat del decret, i per un altre, perquè els actes impugnats “són idèntics a uns altres que ja van ser jurisdiccionalment anul·lats”.
A més, la màxima instància judicial de les illes subratlla que els possibles perjudicis derivats d'aplicar el decret balear serien únicament econòmics i, per tant, “indemnitzables”, a més de “insuficients” per a contrarestar l'interès general “lligat a la immediata execució de qualsevol disposició de caràcter general”.
Més pirateria i oferta deslleial
El patró amb qui s'ha posat en contacte aquest periòdic recorda que tenia el vaixell de la seva propietat publicat en Airbnb quan vivia a Cartagena (Múrcia), però es va veure obligat a retirar-lo. Ara, a Balears, malgrat tenir llicència per a exercir una activitat comercial, ni tan sols ha intentat posar-ho en lloguer “per si de cas”. La plataforma, en realitat, no sol·licita cap mena de llicència per a publicitar els serveis, que poden reservar-se a través d'aquesta. El Consell d'Eivissa persegueix, igual que ho fa amb l'allotjament turístic il·legal, els anuncis que ofereixen una experiència nàutica sense tenir autorització per a això.
Airbnb no sol·licita cap mena de llicència per a publicitar els serveis de xàrter, que poden reservar-se a través de la mateixa plataforma. El Consell d'Eivissa persegueix, igual que ho fa amb l'allotjament turístic il·legal, els anuncis que ofereixen una experiència nàutica sense tenir autorització per a això
Amb Airbnb, en concret, la institució manté un acord per a perseguir l'intrusisme i agilitzar la retirada de les ofertes i les sancions, tal com informa el Consell a aquest diari. Amb la diferència, en el cas de les embarcacions, que l'agent sancionador és la Capitania Marítima.
Actualment, la plataforma només mostra dos anuncis (molt similars) amb experiències nàutiques. El que es promociona és una excursió marítima per la costa de Sant Antoni, en el sud-oest de l'illa, per uns 110 euros per persona. Les travessies inclouen una parada a Platjes de Comte -un enclavament turístic fonamental-, banys en aigües turqueses, cava a bord i esmorzars amb l'etiqueta gourmet. L'anunci destaca els 25 anys d'experiència del patró del vaixell i acumula centenars de valoracions positives.
Encara que es tracta de dos anuncis distints, el que s'ofereix és molt similar: sortida des del port, amb trasllat previ en embarcació auxiliar fins al veler, recorreguts al costat de penya-segats i un brindis amb xampany durant la posta de sol, en espanyol o en anglès. En altres pàgines web com TripAdvisor abunden també aquestes experiències en aigües d'Eivissa i Formentera i en moltes ocasions, es tracta d'embarcacions sense llicència per a actuar amb fins lucratius o amb bandera estrangera, adverteix Cokes.
“Només cal anar al moll de Es Pins a l'estiu i veure totes les persones que embarquen a clients des d'allí…”, apunta. En el cas d'aquestes últimes -les que no tenen distintiu espanyol-, sí que poden llogar a Espanya l'embarcació amb tripulació o sense ella complint una sèrie de requisits: comptar amb una autorització de la Marina Mercant, seguir rigorosament la normativa estatal i autonòmica i obeir els requisits fiscals específics.
Només cal anar al moll de Es Pins a l'estiu i veure totes les persones que embarquen a clients des d'allà
La via judicial, encara oberta
La suspensió de la mesura cautelar no implica, ara com ara, el tancament de la via judicial, ja que el tribunal balear no ha entrat encara a valorar el recurs a fons. Des de la Direcció General de Ports i Transport Marítim aclareixen que l'acte del TSJIB es limita a resoldre la petició de mesures cautelars i no entra ni en el fons de l'assumpte ni en la legalitat del decret impugnat. Es tracta, insisteixen, d'una decisió de caràcter estrictament processal que no anticipa el criteri que haurà d'adoptar el tribunal quan es pronunciï sobre l'assumpte principal.
A l'espera d'aquesta anàlisi, la Conselleria de la Mar assegura a elDiario.es que manté una posició de “cautela i respecte” cap al procediment judicial en marxa. El Govern ja ha advertit als propietaris d'embarcacions de la llista setena que siguin titulars d'amarraments als ports públics de Balears que perdran el seu dret sobre el servei si comercialitzen les seves barques temporalment amb finalitats turístiques. Però, al marge d'això, l'Executiu autonòmic evita avançar escenaris respecte a l'activitat del xàrter nàutic i remarca que seran els tribunals els que hagin d'aclarir les qüestions que segueixen pendents de resolució.
Per part seva, el Govern central ha portat la norma autonòmica davant el Tribunal Constitucional (TC) en considerar que envaeix competències estatals en matèria de navegació marítima. A aquest recurs se suma la denúncia presentada per listaseptima.com, una de les principals plataformes de comercialització del ‘Airbnb nàutic’. No obstant això, el Govern balear té assumides les competències sobre la regulació del xàrter marítim.
La principal perjudicada, la patronal del xàrter nàutic a Balears, ha defensat públicament la prohibició autonòmica per l'impacte que el canvi d'ús podria suposar sobre la seguretat marítima a les illes, així com el seu impacte mediambiental. Des del sector indiquen a elDiario.es que a Balears, per a exercir legalment l'activitat de xàrter és obligatori disposar d'un port basi autoritzat.
Es tracta de requisit “indispensable” perquè permet ordenar l'activitat, limitar el nombre d'embarcacions, facilitar inspeccions i evitar la saturació de determinades zones, entre altres. El que significa que en cas de permetre's el canvi temporal d'ús, moltes embarcacions podrien operar sense un port basi real, la qual cosa agreujaria el problema de sobreexplotació del litoral, amb un major nombre de fondejos -és a dir, més pressió sobre les cales- i més dificultats per a portar un control administratiu. Els patrons intueixen que, en un escenari de pirateria i intrusisme, el que faria l'aplicació del reial decret seria agreujar encara més la situació. “La resolució -del Govern- només obriria la porta a que hi hagués més pirateria nàutica i a un augment de la competència deslleial”, conclou Cokes.
0