eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Gustau Muñoz

Economista, assagista i traductor valencià. Activista cultural i cívic. És codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a Publicacions de la Universitat de València. Autor, entre altres, dels llibres 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'. 

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 14

Els llibres d’Arcàdia

A poc a poc Montse Ingla i Antoni Munné han construït un projecte editorial i un catàleg excepcionals en el nostre panorama cultural. Els llibres de l’editorial Arcàdia són austers però magnífics, amb coberta tipogràfica de vegades i un aire de la tradició editorial alemanya, que com bé sabem és una de les millors. Interlineat i cos de lletra equilibrats i generosos, que conviden a una lectura còmoda. Però sobretot una selecció d’autors i de títols extraordinàriament ben orientada. El seu terreny és l’assaig accessible i el pensament contemporani, centrat en general en traduccions d’autors d’aquells que cal llegir, perquè se situen al cor dels veritables problemes i de les cruïlles del món actual.

Es tracta d’una editorial que progressa, que avança. Darrerament ha publicat obres tan significatives com Retrotopia de Zygmunt Bauman i, acabat d’arribar a les llibreries, De la traïció, d’Avishai Margalit. Llibres majors, després d’un seguit d’edicions de textos molt ben triats però de format i extensió menor.

Seguir leyendo »

El món dels llibres

“Incipit vita nuova”

En aquesta nova secció que avui encetem apareixeran ressenyes, lectures i consideracions sobre llibres, sobre l’ampli món del llibre en la nostra llengua i en altres llengües, des de la convicció que el llibre és un vehicle privilegiat de transmissió de saber i una font de plaer intel·lectual, d’eixamplament d’horitzons mentals, sense parió, per una sèrie de raons que s’aniran desgranant. O que hi apareixeran de manera implícita, comptant amb la complicitat del lector intel·ligent, al qual no caldrà insistir-li massa sobre la importància del llibre i la lectura, perquè n’és del tot conscient, sobretot si per ventura es sent atret i s’acosta als continguts que anirem desplegant. Sí que recordarem, arribat el moment, opinions molt fonamentades sobre aquestes qüestions, com les de George Steiner, Jorge Luís Borges o Joan Fuster, per exemple. Però tot al seu temps.

Seguir leyendo »

Nuevos y viejos rostros del fascismo

“Prietas las filas”, “banderas enhiestas”, “nuestras escuadras van…”.  Aquello hedía a tropel, a manada, a fratría agresiva y demoledora… Durante décadas se ensalzó como heroica esta narrativa de semántica inequívoca que se infiltró en el subconsciente de sucesivas generaciones, en el imaginario social. Un escenario lejano, remoto, que la sociedad europea, horrorizada, descartó hace décadas (en España, sintomáticamente, se mantuvo mucho tiempo más), que no goza de crédito alguno… pero que reaparece esporádicamente. En forma de “casos aislados”, pero con ímpetu y como casos no tan aislados en momentos de crisis social o política.

Un grupo de individuos imbuidos del culto a la fuerza se estimulan unos a otros, se amparan en la sorpresa y en la impunidad momentánea y golpean, derriban, violentan. Dan rienda suelta a instintos de destrucción y sadismo largo tiempo reprimidos. Es uno de los componentes del fascismo. Muy ligado a mecanismos patológicos, pero presentes en individuos por lo demás normales y corrientes, sobradamente conocidos y que la psicología social ha analizado de manera convincente. Es el comportamiento brutal de la horda que describiera también, hace ya mucho, EliasCanetti en Masa y poder.

Seguir leyendo »

La poesia completa de Marc Granell, un esdeveniment cultural

Una gran, excel·lent, notícia per a la nostra cultura és l’aparició del volum Poesia completa, 1976-2016 (Institució Alfons el Magnànim, 2017, 470 pàgs.) de Marc Granell. Per molts motius: de primer, perquè la poesia de Marc Granell (València, 1953) bé mereixia una edició rigorosa i treballada, i exhaustiva, com aquesta. Després perquè és el senyal inicial, l’auguri, d’una nova singladura de la col·lecció d’Obres Completes de la IAM en el ram de la poesia a cura de Vicent Berenguer. I en tercer lloc, perquè aquesta edició tan ben feta, amb el tipus de coberta i format d’edicions que evoquen el gran temps de la col·lecció, després d’un parèntesi infaust, precedida pel magnífic dibuix de Marc que li va fer el seu germà Manel el 1993, és un veritable goig per al lector. Acrescut amb el pròleg competent de Francesc Calafat, que traça una semblança ajustada de Marc Granell com a poeta de trajectòria ja llarga i reconeguda.

La IAM ha promogut així un autèntic esdeveniment cultural, refermat pel Premi Trajectòria que va oferir fa pocs dies a Marc Granell l’Ajuntament de Gandia, i la presentació del llibre dimarts 28 de novembre en un lloc emblemàtic per a la cultura amb majúscula, seu de tantes ocasions memorables, com és la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

Seguir leyendo »

Intel·lectuals

La reflexió sobre els intel·lectuals i la seua funció social sempre és profitosa. Espècie a extingir o no, les metamorfosis d’aquesta figura prototípica de les societats modernes ens diuen molt sobre la substància moral de l’entorn en què es desenvolupen les nostres vides, sobre l’abast de les transformacions en curs i sobre l’horitzó d’expectatives que podem albirar. Una societat que nega, proscriu, amaga o menysté els seus intel·lectuals, en el sentit ampli del terme, serà sens dubte una societat mesquina, insuficient, subordinada i d’escassa entitat. La darrera novel·la de Martí Domínguez, L’assassí que estimava els llibres , aporta moltes elements per a reflexionar seriosament sobre aquesta qüestió en un context molt proper. Però el fenomen és general, connecta amb altres experiències contemporànies. No amb totes, alerta! Els canvis generals, la transformació de les societats occidentals, afecta com un corrent de fons el conjunt, però en uns llocs més que no en altres. Entre nosaltres, se superposa a un sediment inquietant de contingut barbàric i d’un antiintel·lectualisme que fa feredat, després de la deserció o la destrucció de les hipotètiques elits civils que podrien haver configurat una societat més acollidora, tolerant i habitable.

Seguir leyendo »

Els llibres a la Plaça

Al començament de novembre (del dia 1 al 5 enguany) els llibres ocupen la plaça de l’Ajuntament, a València. És la festa major del llibre en valencià. Els llibres escrits, editats i llegits són com el termòmetre d’una cultura. La Plaça del Llibre és una gran iniciativa dels professionals del sector, els editors, els llibreters, amb la participació activa dels autors i del públic lector. Amb el concurs de les institucions, com és normal i lògic. Els llibres són un gran invent, una eina de difusió del coneixement i una font de plaer (el plaer de llegir) sense parió. Tenen mala peça al teler en l’era d’Internet? Amenaçats pel llibre electrònic i els nous formats? Potser sí, qui ho sap. Però una cosa és clara: la Fira del Llibre de Frankfurt, el gran aparador mundial de la indústria del llibre, funciona a tot gas. El llibre en paper és un invent tan arrodonit com l’ampolla de vidre o la cadira per asseure’s. Té molts problemes, és cert, però la seua simplicitat i utilitat comprovada li asseguren molt anys de vida.

Més enllà d’això, ens hauríem de preguntar per la salut del llibre valencià. Una assignatura pendent de la nostra cultura és la potenciació de la lectura. I concretament de la lectura en valencià. En aquest camp, com sap tothom, resta molt per fer. La pèrdua dels mitjans audiovisuals ha estat dramàtica, justament ara quan podrien haver fet tant en el terreny estrictament cultural. Caldrà confiar que aviat es recuperaran, perquè -incomprensiblement- ja tarden massa. Però avui, malgrat tot, es pot parlar d’un sector del llibre organitzat, amb associacions, fundacions i agents actius. Una indústria incipient, amb una vessant econòmica que mereix tots els suports, perquè genera activitat i crea llocs de treball qualificats. La incúria dels darrers governs en aquest aspecte, com en tants altres, fou escandalosa.

Seguir leyendo »

Carmen Alborch

La Universitat de València ha atorgat dilluns 23 d’octubre la seua Medalla a Carmen Alborch, en un acte acadèmic solemne –com correspon-, amb la intervenció del rector Esteban Morcillo, de Javier de Lucas –que en va fer la laudatio- i de la mateixa Carmen Alborch. Ha estat una ocasió especial, enmig d’un ambient enrarit i del neguit ciutadà al voltant -evidentment- de la iniciativa brutal del govern del PP d’aplicar l’article 155 més dur possible a Catalunya. I no podem fer abstracció d’aquest entorn que ens condiciona, entre altre coses perquè a l’acte hi havia representants molt qualificats del PSOE, com ara el senador Lerma i diverses exministres. El PSOE té una greu responsabilitat en aquesta matèria.

Però els valencians tenim la nostra agenda pròpia. Com ha dit Enric Morera, tot aquest greu conflicte, en el qual tenim molt clar amb qui estem, no ha d’afectar la dinàmica política valenciana. No ha d’afectar l’estabilitat del Consell del Botànic. Tampoc la bona relació amb amics que no pensen com nosaltres, però amb els qui compartim moltes, moltes coses.

Seguir leyendo »

Reconèixer l'altre

Convé entendre la resistència i fins i tot l'aversió profunda que provoca en la cultura política dels castellans-espanyols el possible reconeixement de la pluralitat nacional de l'Estat espanyol. Convé entendre les raons de l'altre, en tots els casos. Tancar-se en la pròpia raó no és aconsellable, com tampoc no ho és dimitir-ne. Cal aproximar-se, doncs, a les raons i els sentiments dels altres, si més no per a entendre millor el terreny que trepitgem.

Una cosa, certament, és la reacció repressiva de l'Estat a què assistim avui davant la situació a Catalunya. I una altra és l'actitud del gruix de la població de les regions castellanes o castellano-espanyoles. Amb epicentre a Madrid, sens dubte, però amb extensions pertot, a Castella la Manxa, a Castella-Lleó, a Andalusia, Múrcia, Extremadura, etc. Sense arribar als extrems excitats dels qui posen banderes espanyoles als balcons o acudeixen a manifestacions al costat de l'extrema dreta, l'actitud de reticència, incomprensió, fàstic, cansament i perplexitat predomina entre allò que Dionisio Ridruejo anomenava "el macizo de la raza" i que no necessita del concurs d'una premsa monolítica i salvatge com la que es fabrica a hores d'ara a Madrid per a mostrar-se ultratjada. Per la simple hipòtesi que els catalans puguen votar si se'n van o no d'Espanya.

Seguir leyendo »

La burgesia valenciana

Martí Domínguez ha traçat un retrat demolidor de la burgesia de l'Eixample al seu darrer llibre, L'assassí que estimava els llibres (Proa, 2017). Instal·lats en el típic pis allargassat amb un gran saló i habitacions que donen al pati de llums, d'on sempre venen olors infectes, el marit viu obsedit per augmentar el patrimoni i els diners. La dona, resignada i molt preocupada pels fills, porta un monyo de perruqueria en forma de campana. Tot són convencionalismes. Són d'extrema dreta. Tenen mobles de noguera antiquats i un gran quadre de llauradores i barraques presideix el menjador. No llegeixen llibres. Els vaivens amorosos -tenen mala sort amb la descendència- del fill gran els obliguen a conèixer dues famílies amb les quals podrien emparentar com a consogres. Una de poble, de Torís, que els esgarrifa només de pensar-ho: quina gent més vulgar! Una altra de rojos lliurepensadors amants de l'art i d'idees esquerranes. Quin horror.

Seguir leyendo »

Una novel·la que no us podeu perdre: 'L'assassí que estimava els llibres', de Martí Domínguez

La nova novel·la de Martí Domínguez marca una inflexió en la seua trajectòria com a narrador. No és la primera vegada, però. Si Martí s'havia caracteritzat durant prou temps per l'escriptura de novel·les d'idees al voltant de personatges històrics com el comte de Buffon, Goethe, Voltaire o Cézanne, recentment s'havia endinsat -amb La sega- en un altre terreny, lligat a la memòria històrica de la postguerra a les muntanyes del Maestrat i L'Alcalatén. Una novel·la de formació enmig de la repressió i la cruesa d'una realitat desolada.

Cal dir que el primer cicle narratiu havia aconseguit una cosa molt difícil, la versemblança lligada a la densitat d'idees i la temptativa de reconstruir l'esperit d'una època. Són novel·les gens impostades, àgils i llegívoles, que plantegen, d'altra banda, els temes de sempre -les passions humanes- en termes originals i amb un bagatge de suggestions vertaderament remarcable. Un exercici molt difícil -fer parlar personatges històrics i no caure en el cartró-pedra!- que havia situat Martí Domínguez en un lloc destacat de la nostra literatura.

Seguir leyendo »