eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Jordi Campabadal Graus

Jurista. Membre de Tanquem els CIE i d'IRÍDIA – Centre per la Defensa dels Drets Humans

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

Quan la Llei d'Estrangeria desprotegeix les víctimes de violència de gènere

La Fàtima és una supervivent de la violència masclista. Durant anys va conviure amb la seva exparella, que la va sotmetre a un tracte degradant. Compartien pis amb els amics d'ell, que també participaven d'aquest escarni. Un dia en el marc d'una discussió la Fàtima va respondre a tant temps d'agressions amb un sol cop sobre un dels amics de la seva exparella i va ser condemnada per lesions. De tot el procés de violència masclista és l'única causa penal que hi va haver.

Ella va decidir no denunciar mai. Però va trencar amb aquella relació i va passar a viure durant un any en un pis d'acollida per dones víctimes de violència de gènere. A poc a poc va poder deixar enrere tot el procés de violència que va viure. Va sortir del pis, va trobar feina estable i va poder anar refent la seva vida. Estava reunint la documentació per poder reagrupar el seu fill, ja que després de deu anys vivint a l'estat espanyol complia amb tots els requisits que exigeix la Llei d'estrangeria i podien planejar viure junts a Barcelona.

Seguir leyendo »

Cuando la Ley de Extranjería desprotege las víctimas de violencia de género

Fátima es una superviviente de la violencia machista. Durante años convivió con su ex pareja, que la sometió a un trato degradante. Compartían piso con los amigos de él, que también participaban de este escarnio. Un día, en el marco de una discusión, Fátima respondió a tanto tiempo de agresiones con un solo golpe sobre uno de los amigos de su ex pareja y fue condenada por lesiones. De todo el proceso de violencia machista es la única causa penal que hubo.

Ella decidió no denunciar nunca. Pero rompió con aquella relación y pasó a vivir durante un año en un piso de acogida para mujeres víctimas de violencia de género. Poco a poco pudo dejar atrás todo el proceso de violencia que vivió. Salió del piso, encontró trabajo estable y pudo ir rehaciendo su vida. Estaba reuniendo la documentación para poder reagrupar a su hijo, ya que después de diez años viviendo en España cumplía con todos los requisitos que exige la Ley de extranjería y podían planear vivir juntos en Barcelona.

Seguir leyendo »

De les presons al CIE: la doble punició per a les persones estrangeres

Un dels arguments més utilitzats pels partidaris dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), i que des de la campanya Tanquem els CIE més hem de rebatre, és que actualment la majoria d’interns compten amb antecedents, donant a entendre en l’imaginari social que són persones que poden representar un perill. Això no és cert: d’una banda, es parla d’antecedents de forma genèrica posant en el mateix sac penals i policials, i de l’altra, es llança un missatge criminalitzador sobre tota la població migrant en general i sobre les persones tancades al CIE en concret que no respon a la realitat.

Dit això, cal reconèixer que sí que hi ha interns que compten amb antecedents penals. De fet, n’hi ha que són conduïts directament des dels centres penitenciaris, on han complert condemna per fets ja jutjats, directament al CIE. Aquesta no és la realitat de la majoria d’interns, però sí d’una part. Tot i això, aquest no pot justificar l’existència d’aquests centres. No ens podem moure exclusivament en les lògiques que ens venen prèviament establertes si pretenem qüestionar la realitat. Als centres d’internament no s’hi tanca les persones estrangeres per haver comès delictes, sinó per la seva situació administrativa irregular.

Seguir leyendo »

De las cárceles a los CIE: la doble punición para las personas extranjeras

Uno de los argumentos más utilizados por los partidarios de los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE), y que desde la campaña Tanquem els CIE más debemos rebatir, es que actualmente la mayoría de internos cuentan con antecedentes, dando a entender en el imaginario social que son personas que pueden representar un peligro. Esto no es cierto: por un lado, se habla de antecedentes de forma genérica poniendo en el mismo saco penales y policiales, y por otro, se lanza un mensaje criminalizador sobre toda la población migrante en general y sobre las personas encerradas en el CIE en concreto que no responde a la realidad.

Dicho esto, hay que reconocer que sí hay internos que cuentan con antecedentes penales. De hecho, hay que son conducidos directamente desde los centros penitenciarios, donde han cumplido condena por hechos ya juzgados, directamente al CIE. Esta no es la realidad de la mayoría de internos, pero sí de una parte. Sin embargo, esto no puede justificar la existencia de estos centros. No nos podemos mover exclusivamente en las lógicas que nos venden previamente establecidas si pretendemos cuestionar la realidad. En los centros de internamiento no se encierra a las personas extranjeras por haber cometido delitos, sino por su situación administrativa irregular.

Seguir leyendo »

De Sharpeville a l'Europa fortalesa

El 21 de març de 1960 es va produir, a Sud-àfrica, la massacre de Sharpeville. El règim de l'apartheid sud-africà havia imposat la Llei de Passis, que consistia en el control dels desplaçaments de la població negra dins del país mitjançant un document que havien de portar amb ells. Aquests passis determinaven a quines zones podien accedir i quines eren les àrees només per a blancs. Incomplir aquesta Llei podia suposar penes de presó. En una manifestació a Sharpeville la policia va obrir foc contra els assistents, deixant un balanç de 68 persones assassinades i 180 ferides. Aquesta massacre li va donar nom al Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.

Avui és el dia mundial contra el racisme, i encara avui "racisme" tendeix a ser reduït a prejudici o a actituds i accions individuals i puntuals. Però el racisme és més que això. El racisme és estructural: el racisme està sostingut per les institucions i per les lleis, és un sistema polític, econòmic, social i cultural. El racisme és prejudici més poder. I cinquanta-set anys després de la massacre de Sharpeville, és inevitable que la Llei de Passis no ens faci pensar en moltes de les mesures implantades en la construcció de l'Europa fortalesa.

Seguir leyendo »

De Sharpeville a la Europa fortaleza

El 21 de marzo de 1960 se produjo, en Sudáfrica, la masacre de Sharpeville. El régimen del apartheid sudafricano había impuesto la Ley de Pases, que consistía en el control de los desplazamientos de la población negra dentro del país mediante un documento que tenían que llevar consigo. Estos pases determinaban a qué zonas podían acceder y cuáles eran las áreas sólo para blancos. Incumplir esta Ley podía suponer penas de cárcel. En una manifestación en Sharpeville la policía abrió fuego contra los asistentes, dejando un balance de 68 personas asesinadas y 180 heridas. Esa masacre dio nombre al Día Internacional de la Eliminación de la Discriminación Racial.

Hoy es el día mundial contra el racismo, y aún hoy racismo tiende a ser reducido a prejuicio o a actitudes y acciones individuales y puntuales. Pero el racismo es más que eso. El racismo es estructural: el racismo está apoyado por las instituciones y por las leyes, es un sistema político, económico, social y cultural. El racismo es prejuicio más poder. Y cincuenta y siete años después de la masacre de Sharpeville, es inevitable que la Ley de Pases no nos haga pensar en muchas de las medidas implantadas en la construcción de la Europa fortaleza.

Seguir leyendo »