Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“Caldrà molta pedagogia, i no només a les escoles, perquè ara a Ripoll no hagi un daltabaix”

Familiars i amics dels presumptes terroristes de Ripoll rebutgen els atemptats

Pau Rodríguez

A Ripoll, se’n van anar a dormir divendres sabent que diversos dels seus veïns, molt joves i d'origen magrebí, havien perpetrat una massacre terrorista a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Aquest dissabte, han anat al llit amb la constatació que en aquesta petita localitat prepirinaica de poc més de 10.000 habitants es va gestar una autèntica cèl·lula extremista.

No compleix el perfil d'una banlieu, sinó d’una modesta capital de l'interior de la comarca, bressol de la Catalunya Vella, que ara tracta d'assumir com en pocs mesos diversos joves als quals tothom veia com a gentils i cordials, es van radicalitzar fins al punt d'orquestrar una matança de 14 persones, que, tot apunta, va poder ser molt més gran.

“Jo vaig anar a l'institut amb Younes, el que diuen que està fugat. Anava amb Mohamed Hichami, el Moha, i eren tots nois molt normals ”, expliquen Guillem i Martí. Inevitablement, la paraula normal està en boca de qualsevol veí que hi va tenir tracte. “Fins i tot diria que mai van estar entre els conflictius de l'institut”, afegeix Martí. Encara que des de llavors, tampoc sabien molt d'ells.

Ambos s'han acostat fins a la concentració espontània que familiars i amics dels terroristes van convocar aquest dissabte a les 19.00 davant de l'Ajuntament. Les mares, les germanes, les cosines dels germans Hichami o dels Aboyaaqoub ploren sense consol mentre esgrimeixen missatges contra el terrorisme. Els ripollesos observen la dura escena assumint que al poble hi haurà un abans i un després de l’atemptat.

“Ripoll és un municipi on la integració ha estat relativament bona, amb conflictes puntuals, però res fora del normal”, valora la cambrera d'un bar proper a carrer Progrés. Aquí hi ha la mesquita del centre islàmic Annour, on va treballar fins al juny l’imam sospitós de liderar la cèl·lula, Abdelbaki Essati, i a la qual assistien –tot i que asseguren que no massa- alguns dels terroristes, com Moussa Oukabir, de 17 anys, o els propis Hichami i Aboyaaqoub. La cambrera coincideix en la seva opinió amb la tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Maria Dolors Vilalta (Convergència), “en estat de xoc” per uns fets que -va dir- han saccejat la “pacífica convivència” de Ripoll.

L’única explicació que molts troben a la ràpida radicalització d'aquests joves és la que contemplen els Mossos en les seves investigacions, i que va explicar a Catalunya Ràdio la cosina de Younes Aboyaaqoub després de la concentració de la tarda de divendres. “Ha estat l’imam qui els ha radicalitzat. Anteriorment, no resaven gaire, però ara feia un temps que sí, el que passa és que pensàvem que era cosa de l'edat ”, va explicar.

Sembla que als joves que la matinada de divendres volien perpetrar una matança a Cambrils els coneixien tot el poble. Qualsevol recorda haver-los vist a l'escola o a alguna entitat esportiva. Tot el contrari passa amb el imam, a qui pocs coneixien fora del col·lectiu islàmic local.

“Era introspectiu i parlava poc”, assegura Hamoun, secretari del centre islàmic Annour, que insisteix què no sap quines eren les activitats de l’imam fora de la mesquita, on treballava sis dies a la setmana. Tampoc el que va ser el seu company de pis els últims quatre mesos, Nordine El Hagi. Aquest explica que va tenir amb el imam poques converses més enllà de les quotidianes, tampoc el va veure portar ningú a casa. “Aquest dimarts va dir que se n’anava de vacances a Marroc”, assegura a aquest mitjà en un castellà precari.

No se’n va endur maletes, només llibres i una estufa. Aquest és l’últim que El Hagi ha sabut d'ell. En la mesquita, el secretari Hamoun explica que no l’han vist des què el juny passat va rescindir el seu contracte perquè volia anar tres mesos de vacances al seu país d'origen.

A preguntes de les dotzenes de periodistes que van prendre la mesquita del carrer Progrés aquest dissabte buscant de respostes sobre l’imam, el president de l'associació, Ali Yassine, proclama que “mai a la mesquita van entrar discursos radicals” i informa que els joves terroristes només hi anaven, sobretot, en dies d'oració com divendres passat. Tot i això, els nom de Younes Aboyaaqoub, per exemple, apareix encara entre els més les més de cent persones que es comptabilitzen al panell de pagaments de quotes mensuals –voluntàries, segons l'associació- que es troba a la paret de la sala de l’oració. Al costat del seu nom, no hi ha marcat cap pagament.

Temor al conflicte a Ripoll

Al migdia, mentre els membres de la mesquita atenien els periodistes “des de les vuit del matí i sense menjar”, segons Hamoun, una dona entrava a l’escala del costat amb les seves dues filles, el seu marit i una bossa de comprar penjant del braç. Batoul Attou, de 44 anys, es va quedar a la porta per explicar què bé s'ha sentit a Ripoll des què va arribar el 2008, després de marxar, deia dos anys, de Nador, a Marroc. “Aquí, sempre he tingut feina netejant cases i bona relació amb la gent, mai problemes de convivència”, apunta.

Batoul és una més de les més de 500 persones que composen la comunitat musulmana de Ripoll, un col·lectiu que suposa prop del 5% de la població local. Al afirmar que mai no li ha faltat feina, aquesta dona d'origen marroquí il·lustra unes xifres d’atur que s'allunyen, en aquesta capital de comarca, de les metròpolis urbanes a les quals s'associa les bosses de radicalització islàmica. A la comarca del Ripollès, només el 8% de la població activa no té feina. Una indústria sòlida i el creixent turisme de muntanya –2.361 places d'hotel i 4.809 places de càmping– han permès a aquesta regió sobreviure millor a la crisi.

Tampoc el discurs xenòfob, si més no, en l'espai públic, havia penetrat a Ripoll tant com en ciutats com Badalona o Vic, o altres localitats franceses i de la resta d'Europa. El partit racista Plataforma per Catalunya (PxC) va perdre el 2015 l'únic regidor que havia aconseguit el 2011. “Ara, farà falta molta pedagogia, i no només a les escoles, perquè això no provoqui un daltabaix”, lamenta la propietària d’un establiment propet a la mesquita. Aquests dies, Ripoll s’ha despertat amb adhesius a llums i escombraries que diuen: “Prou d'islamització, Catalunya catalana”. També, assegura aquesta dona, que entre els que van increpar als detinguts divendres a Ripoll hi havia diversos membres de PxC.

“Por no tic, però sí vergonya”, confessa El Batoul mentre les seves filles li demanen obri la porta de casa. “Vergonya perquè sóc marroquina, igual que ells, i alguns m’assenyalen pel carrer només per això”. El secretari de la mesquita d'Annour, Hamoun, es mostra més optimista al afirmar que “la gent que no és racista entendrà que aquests no han fet res en nom de l'islam”.

No obstant això, davant d'aquest mateix local, unes hores més tard, una parella de jubilats xerrava a la porta “Amb tot el que els donem, subsidis, hospitals, no sé com s'han atrevit”, diuen.

Hores després, els propis familiars i la comunitat islàmica local es van concentrar a la plaça de l'Ajuntament amb cartells que deien “no en el meu nom”.

Una escissió i diversos dubtes

Ripoll va ser presa per la policia divendres, pels periodistes de mig món dissabte, i a les terrasses i bars, la majoria plens, van continuar les converses sobre el succeït. El recompte parla per ell mateix: els cinc terroristes morts a Cambrils vivien a Ripoll i un, veí de Ribes de Freser; el fugit Younes, l’imam -també en cerca i captura- i els quatre detinguts també són de la localitat. Encara que el que coincidia en les converses eren, sobre tot, els dubtes. Com es van radicalitzar els joves? ¿Va ser a la mesquita? ¿On, si no? Com ha pogut succeir sense que ningú se n’adoni? Què ha fallat?

No ajuda a resoldre els dubtes la poca concordança entre la versió amb què treballa la policia i la que va difondre l'associació islàmica sobre la relació de l'imam amb la seva mesquita i amb l'altra que hi ha a Ripoll, on va treballar abans. Mentre fonts de la investigació plantejaven que un enfrontament entre dos grups de la mesquita va propiciar l'arribada d'Abdelbaki Es Satty, aquests ho neguen.

Rebutgen també discrepàncies ideològiques amb l'altra mesquita, de la que diuen que es van escindir simplement perquè necessitaven més espai per acollir a tota la seva comunitat. Catalunya Plural ha intentat contactar amb membres d'aquest altre centre durant aquests dies, però el seu local estava dissabte.

Etiquetas
stats