eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

La banalitat de les tertúlies

És una fórmula ben consolidada en un procés de canvi imparable. Les tertúlies són un gran èxit comunicatiu, però un producte periodístic més que discutible.

- PUBLICIDAD -

A hores d’ara, qüestionar l’existència de les tertúlies és del tot inútil, malgrat que no en faltin motius. La realitat és tossuda. Fa anys que són un negoci rendible per a les emissores de ràdio i televisió, que en fan un ús desmesurat

Cada setmana hi ha exemples nous que provocarien hilaritat, si no fos indignació i pura vergonya d’altri, per la banalitat que traspuen. Fa unes setmanes, els comentaris gratuïts, incontinents i irresponsables d’uns tertulians de televisió davant les imatges en directe de la barbàrie dels crims islamistes de París mostraven el descrèdit insondable al que algunes tertúlies poden arribar a enfonsar els mitjans.

La tertúlia com a format no s’avé gaire amb les regles clàssiques del periodisme. El registre col·loquial inspirat en les velles tertúlies de cafè dissol alguns dels requisits bàsics dels gèneres informatius: la identificació dels autors, l’expressió ordenada i clara de dades i idees, la distinció entre fets comprovats i opinions subjectives, el llenguatge adequat, el respecte per l’interès públic i l’atenció per l’interès del públic, que són coses diferents. La distancia i la serenitat, fins i tot, a l’abordar els temes.

La informalitat, el tuteig, la broma, els crits, les interrupcions, la promiscuïtat de perfils, el domini aparent de tots els temes, les sentències categòriques... són un reclam d’eficàcia comprovada, accentuats en les tertúlies més frívoles, però no evitables del tot en les serioses.

Fins i tot en les tertúlies que vetllen més per la qualitat i el rigor, hi ha aspectes irresolts. El més important té que veure amb la identitat i els perfils dels tertulians, altrament difícils de seguir en l’estricta sonoritat de la ràdio.

Polítics, experts, periodistes, professors, ex polítics i altres personatges de més difícil tipificacióperdenels atributs propis de cada condició, en la barreja dinàmica del col·loqui i el fragor de la discussió,igualats en la condició única de tertulians de la taula de cafè sense límits que és el plató electrònic.

Aquesta dissolució dels perfils personals i professionals produeix confusió i pèrdua de qualitat en el contrast de l’anàlisi i de les opinions, que són el reclam de l’interès de l’espectador.Un periodista expert pot acabar discutint acaloradament amb un polític –en actiu o retirat-, posant en el mateix nivell dues posicions que haurien d’estar ben diferenciades.

Però no hi ha gaire res a fer-hi. És una fórmula ben consolidada en un procés de canvi imparable. Les tertúlies són un gran èxit comunicatiu, però un producte periodístic més que discutible.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha