eldiario.es

Menú

Enderrocament del quart pilar del benestar social. Les reformes de la LAPAD i del règim local

Són retallades conjunturals degudes a la crisi o és que el govern de l’Estat ho aprofita per fer un canvi radical cap a polítiques socials que ens recorden temps passats?

- PUBLICIDAD -
Salud, pensiones, educación y servicios sociales. Cuatro pilares del Estado Social (autor: Jaume Badosa).

Salut, pensions, educació i serveis socials. Quatre pilars de l'Estat Social (autor: Jaume Badosa).

Aquests dies estem assistint a una nova ofensiva contra l’Estat Social. Després de la salut, les pensions i l’educació ara toca el torn als serveis socials. Algunes de les mesures de “racionalització” i “reforma” -nous eufemismes per denominar les retallades de drets socials- que inclou el “Programa Nacional de Reformas del Reino de España 2013”, afecten allò que als polítics els agrada anomenar quart pilar de l’Estat del benestar; és a dir, els serveis socials, construïts en els darrers quaranta anys i que tant han contribuït a evitar situacions de pobresa i desigualtat i a aconseguir cohesió i pau social.

En primer lloc, hem de referir-nos a la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les situacions de dependència (LAPAD), mal coneguda com la Llei de la dependència. Aquesta norma va ser modificada a partir de les primeres mesures legislatives adoptades per fer front a la crisi, com si es referís a un luxe superflu i no a la protecció social d’un col.lectiu de persones molt vulnerables i a les seves famílies. Fins a l’esmentat “Programa Nacional” la llei ja havia sofert cinc retallades (veure taula 1) que afectaven el seu nucli essencial: dret a l’autonomia (si els beneficiaris volen rebre prestació econòmica d’atenció a l’entorn familiar ara ho decideix l’Administració i al cuidador ja no se li paga la seguretat social), reducció de la intensitat dels serveis i de les quanties de les prestacions, augment de les aportacions dels usuaris i reducció del finançament públic estatal, endarreriments en l’aplicació de la llei i en la percepció las quantitats degudes, entre d’altres.

Taula 1. Reformes al text de la LAPAD

Tabla LAPAD

Tabla LAPAD

 

Després de la reforma de l’estiu passat, poca cosa quedava d’aquella llei solidària i de les enormes expectatives creades pels polítics, però les retallades del “Programa Nacional” pel 2013 (reducció addicional de 1.108 milions d’euros) donen el cop de gràcia a una norma que, cal recordar-ho, en el seu moment va rebre el suport del partit que ara governa. D’altra banda, aquestes retallades s’han fet d’amagat, enmig d’altres lleis, i la majoria per procediments d’urgència, per evitat el necessari debat social. Realment semblen molt desproporcionats els sacrificis que s’exigeixen a aquest col.lectiu, que ja pateix tantes necessitats i sofriments, fet que contrasta amb les actituds passives davant el frau fiscal i la corrupció o la tolerància amb les entitats bancàries, a les quals no s’apressa el retorn de les immenses ajudes rebudes per fer front a la crisi que han generat.

El segon front per malmetre el model dels serveis socials es fa també pel camí de la “racionalització”: La “Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración local” que mostra, a més d’una invasió de les competències de les Comunitats Autònomes -ja que totes tenen competències exclusives en serveis socials i algunes en règim local-, un marcat biaix economicista, una enorme ambigüitat competencial i financera i una disminució de l’autonomia local. Tot plegat assenyala el punt i final del model de serveis socials sustentat en la proximitat, els drets i la responsabilitat pública i el canvi cap a l’assistencialisme, la recentralització i la privatització. En concret, la nova llei redueix les competències municipals en matèria de serveis socials a “ l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació de risc o exclusió social”, que a més sotmet a l’avaluació econòmica i a un “ cost dels estàndards dels serveis” que es fixarà des de l’Estat (veure taula 2). Si amb aquesta reforma pretenen aconseguir un estalvi global de 8.000 milions euros pel període 2014-15, podem fer-nos una idea de la dimensió que poden tenir les reduccions de recursos humans i econòmics i, consegüentment, de serveis.

Taula 2. Principals reformes proposades a la Llei de Bases del Règim Local relacionades amb els serveis socials

Taula LAPAD Avantprojecte

Taula LAPAD Avantprojecte

 

Pel que fa a la privatització, l’avantprojecte assenyala clarament que l’objectiu és “ afavorir la iniciativa privada evitant intervencions administratives desproporcionades”. Aquest procés de regressió es completa amb una altre objectiu explícit, “ potenciar l’acció del voluntariat dirigida a millorar la situació de les persones en situació d’exclusió social o pobresa, mitjançant la col.laboració entre l’Administració, ONG i empreses” que mostra clarament el reton a l’assistencialisme.

Tot plegat genera una pregunta: Són retallades conjunturals degudes a la crisi o és que el govern de l’Estat ho aprofita per fer un canvi radical cap a polítiques socials que ens recorden temps passats?

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha