Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

Pista urbana quiere ser un espacio destinado a recoger debates, propuestas y análisis vinculados a los temas urbanos en un sentido muy amplio, aquí y en todo el mundo. En las ciudades los cambios y las transformaciones se hacen muy evidentes, y por lo tanto son lugares especialmente sensibles para seguir las nuevas dinámicas sociales.

Aunque la coordinación del blog corresponde al IGOP, las opiniones que en él aparecen sólo expresan el punto de vista del autor/a o autores/as que firman cada post.

Llegir Pista Urbana en català aquí.

L’urbanisme no té nom de dona

Helena Cruz (@hel_cruz) i Mireia Boya (@yeyaboya)

0

Sobre este blog

Pista urbana quiere ser un espacio destinado a recoger debates, propuestas y análisis vinculados a los temas urbanos en un sentido muy amplio, aquí y en todo el mundo. En las ciudades los cambios y las transformaciones se hacen muy evidentes, y por lo tanto son lugares especialmente sensibles para seguir las nuevas dinámicas sociales.

Aunque la coordinación del blog corresponde al IGOP, las opiniones que en él aparecen sólo expresan el punto de vista del autor/a o autores/as que firman cada post.

Llegir Pista Urbana en català aquí.

Dissabte es conformaran els nous consistoris i els nous alcaldes i alcaldesses seran elegits i elegides. Els resultats de les eleccions municipals del 24M passat deixen intuir que la presència de dones al capdavant dels nous Ajuntaments serà més significativa, almenys és probable que Barcelona i Madrid tinguin alcaldesses. Veurem però si aquests canvis són exclusius d'aquestes ciutats o bé són representatius d'una nova època. El cert és que des de 1979, la presència de dones als consistoris ha progressat a pas de puça. De les primeres eleccions municipals democràtiques només l’1,8% de les alcaldies de tot l’Estat van anar a parar a mans de dones. Quatre anys més tard, es va avançar unes poques dècimes, només 164 consistoris estaven presidits per alcaldesses, un 2,04% del total. El ritme dels anys posteriors, no va accelerar gens, no vam aconseguir superar el 10% fins entrat el segle XXI: l'any 2003 un 12,56% dels municipis tenien alcaldesses (entremig 1995, 6,53%; 1999, 9,61%) i el 2007 tant sols augmentà fins el 14,8%.

Si aquestes mitjanes espanyoles ja són de per si lamentables, a Catalunya les coses no van pas millor. En l’últim mandat (2011-2015), a Catalunya, hi han hagut 143 alcaldesses (el 15,2%), per sota de la mitjana estatal (el 17%) i 849 regidores (el 34,3%), també per sota de la mitjana estatal (35,2%). La llei d'igualtat de Zapatero va obligar a la confecció de llistes electorals paritàries en els municipis més poblats, però sembla ser que tot i augmentar la presència de dones als plens municipals, sols unes poques acaben sent elegides com alcaldesses. Millor no parlar dels municipis de menys de 1.000 habitants, on no hi ha cap obligació de paritat a les llistes.

Els nous alcaldes i alcaldesses dilluns signaran el seu primer decret d'alcaldia amb el repartiment de les regidories. Si el lideratge dels consistoris és molt poc femení, quina és la situació si ens fixem en les regidories? Hi haurà paritat en les tinences d'alcaldia? Veurem si hi ha canvis significatius o si continuem amb els mateixos deixos antiquats.

21 de mayo de 2015

20 de mayo de 2015

7 de mayo de 2015

6 de mayo de 2015

11 de abril de 2015

31 de marzo de 2015

30 de marzo de 2015

26 de marzo de 2015

25 de marzo de 2015

Descubre nuestras apps