Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

Pista urbana quiere ser un espacio destinado a recoger debates, propuestas y análisis vinculados a los temas urbanos en un sentido muy amplio, aquí y en todo el mundo. En las ciudades los cambios y las transformaciones se hacen muy evidentes, y por lo tanto son lugares especialmente sensibles para seguir las nuevas dinámicas sociales.

Aunque la coordinación del blog corresponde al IGOP, las opiniones que en él aparecen sólo expresan el punto de vista del autor/a o autores/as que firman cada post.

Llegir Pista Urbana en català aquí.

Feminismes, ciutat i radicalitat democràtica

Patriarcat urbà? (autor: Jaume Badosa)

En aquests temps de removiment polític, social i econòmic, moltes persones esperem o, millor, promovem, transformacions radicals per aprofundir en les nostres democràcies, entenent que un dels eixos que ha marcat l'actual desenvolupament de les polítiques públiques i el sistema democràtic és el patriarcal. Moviments socials i candidatures aposten per introduir continguts feministes en les seves propostes i en les seves pràctiques, cosa que fa uns pocs anys era impensable. S'està produint realment aquest canvi radical?

Montse, una de les signants de la campanya Alerta Feminista explicava en una trobada de Feminismes i Radicalitat Democràtica que Barcelona en Comú (equivalent de Guanyem) ha presentat a primàries 60 propostes treballades entre els seus activistes, d'entre les quals s'han escollit les 40 prioritats de la candidatura. Entre les 60 propostes hi ha algunes que tenen a veure amb dones i feminismes, i precisament només unes poques d'elles han sortit escollides en les primàries.

Mesos enrere, a Per la Ruptura, procés assembleari dels Països Catalans que busca la ruptura amb l'Estat Espanyol (que no amb el poble) i amb el règim del 78, se'ns van oblidar en un esborrany de manifest, fins que el van veure unes feministes i van afegir un molt bon paràgraf sobre el patriarcat.

Aquests dos exemples, entre molts altres, coexisteixen amb el reconeixement que Barcelona Comú o Per la Ruptura, com tants altres moviments socials o candidatures més i menys rupturistes tenen moltes feministes entre els seus activistes, bona part d'elles, referents, i han assumit l'eix de gènere o antipatriarcal com un dels seus continguts substantius. Perquè, com diu l'Alerta, "la nova política continuarà sent vella política si és patriarcal".

Però llavors, ¿podem confiar en les primàries o en les assemblees com a mecanismes per decidir programes que no només incorporin, sinó que donin autoritat a les pràctiques i sabers acumulats des dels feminismes? Sembla que encara no, per ara. Significa això que sovint les dones i / o els feminismes no estem si no és en paràgrafs i propostes concretes, o mitjançant dones concretes? Lamentablement, sovint és així.

O sobretot: ¿és possible trencar amb el patriarcat, a través d'aquestes propostes o de l'activisme de persones concretes? Més aviat es tracta, com va recordar en la citada trobada una altra amiga d'aquests processos, Carolina, de despatriarcalizar(nos), dia a dia, poc a poc.

Per a això és necessari que passem de ser mesures concretes a ser mesura de totes les concrecions. No l'única mesura, però una d'elles, i central. Els feminismes o, al meu entendre, també l'ecologia, no poden ser, mai, propostes que poden estar, o no estar. Perquè de fet no són propostes concretes per desenvolupar un o altre aspecte de les polítiques (o de les nostres vides). Són perspectives, mirades, maneres de fer, criteris que donen llum a polítiques, vides i relacions. Van del global al particular i de la quotidianitat al global, contaminant tots els aspectes de la comunitat i les persones.

Significa això que no podem confiar en l'opinió de totes les persones? ¿Que no hem de sotmetre a votació els programes, o discussió en grans assemblees? Que han de fer gent escollida i experta en cada tema? Rotundament, no. Quina democràcia construïm, des de la radicalitat feminista? La democràcia consisteix en molt més que en assemblees i primàries. És una cosa, per sort, més complexa.

Per exemple, democràcia radical és donar autoritat i confiança a les persones que són protagonistes (que no destinatàries ni beneficiàries) de les accions, així com als col·lectius que porten anys, dècades, segles treballant, alhora que reconeixem que totes les persones tenim un saber i una experiència pròpia, intransferible, absolutament valuosa per construir comunitat. Cal relacionar els nostres sabers per treballar el bé comú des de les diferents mirades, reconeixent i autoritzant mútuament coneixements i experiències. I això és molt diferent de pretendre que totes opinem i decidim sobre tot.

Ja que el patriarcat està dins de totes i cadascun/a de nosaltres, busquem les aliances per treure'ns-ho de sobre. Per això, els processos de construcció democràtica que s'estan donant en tantes ciutats, de la mà de moviments socials i candidatures diverses com les aquí nomenades o tantes altres, tenen una potencialitat enorme per contribuir a un canvi radical en les nostres vides ... o no.

Sobre este blog

Pista urbana quiere ser un espacio destinado a recoger debates, propuestas y análisis vinculados a los temas urbanos en un sentido muy amplio, aquí y en todo el mundo. En las ciudades los cambios y las transformaciones se hacen muy evidentes, y por lo tanto son lugares especialmente sensibles para seguir las nuevas dinámicas sociales.

Aunque la coordinación del blog corresponde al IGOP, las opiniones que en él aparecen sólo expresan el punto de vista del autor/a o autores/as que firman cada post.

Llegir Pista Urbana en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
22 de abril de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats