Formem part d'una generació que observa com el poder es reparteix la ciutat. Alguns polítics i tècnics han gestionat la ciutat prioritzant els interessos del capital, per no esmentar els seus, en detriment dels de la majoria. En paral·lel, s'ha exacerbat la desconfiança i la decepció cap a les institucions, donant lloc a moviments socials i de reflexió urbana, que pretenen recuperar aquests espais físics i de poder mitjançant l'apoderament i la gestió comunitària.
Ens identifiquem amb aquesta recerca de models de fer ciutat i defensem aquesta reapropiació, en la qual participen activament la ciutadania, tècnics, moviments socials i polítics conjuntament per plantejar noves formes d'entendre i viure les nostres ciutats. Entenem que l'espai públic ha d'esdevenir un veritable lloc comú on les persones puguin desenvolupar el seu dret a la ciutat.
Els espais públics han de ser llocs de trobada, visibilització, tensió i negociació constant entre els diversos agents, dimensions que s'amagaven o es obviaven però que eren latents en les ciutats. D'una banda, la construcció física i social dels veïns i veïnes, de l'altra, la visualització de col·lectius que fins al moment havien estat invisibles o expulsats dels espais comuns (com les dones, els joves, els nens i nenes, els homosexuals i immigrants, per esmentar alguns). Tot això ha suposat la reinterpretació dels espais, generant noves paradoxes i nous conflictes. És la nostra responsabilitat transformar col·lectivament l'espai públic, creant nous llocs inclusius en què tots els col·lectius tinguin representació.
Qualsevol ciutadà, que estigui disposat a dedicar esforç, a formar-se ia reflexionar, pot ser agent que treballi en o per a l'espai públic, fiscalitzant al poder polític en la gestió i planificació de la ciutat present (i futura). Parlem d'exercir la democràcia veritablement participativa. El nostre paper com a agents tècnics involucrats, és el d'aportar les eines de transformació d'espais predissenyats a llocs comuns, on la quotidianitat sigui la forma natural de generar fluxos i ritmes, i on l'impredictible permeti usos variables en el temps, evitant d'aquesta manera els espais hegemònics, impertorbables en la seva forma i ús. A més, hem de fomentar la recuperació del sentiment de pertinença a la comunitat, reeducant les noves generacions en la recerca del bé comú responsabilitzant amb i per al nostre entorn.
En primer lloc, el paper dels tècnics ha de ser horitzontal, equilibrant les veus dels diversos col·lectius, per generar negociacions simètriques entre tots els agents. Mitjançant la interlocució i la gestió de la participació de tots els actors socials, dotant d'eines als ciutadans per crear dinàmiques de convivència per a la autoregulació. En segon lloc, s'han de comprometre a exercir un nexe de verticalitat respecte dels gestors de poder, transferint les negociacions i acords entre els diversos col·lectius que afecten directament en el disseny de l'espai públic. Buscaran, a més, exercir un seguiment i control del compliment d'aquestes demandes i necessitats als gestors de poder públic. Finalment, han d'actuar com a transmissors i intèrprets de la informació que l'administració defineix en els diferents àmbits de cada espai per garantir la igualtat d'accés i oportunitats de tots els col·lectius i individus.
Tots aquests processos impliquen noves formes de treball i de gestió, els quals només es podran abordar des d'un grup tècnic multidisciplinari on cada professional aporti diferents punts de vista i eines treballant en xarxa, compartint experiències i aportant noves visions en la resolució dels processos. Un nou paradigma polític social sembla que s'està obrint on és possible repensar la funció dels tècnics. Lluny de ser i actuar com a experts, hem re-direccionarnos cap a un nou marc de cooperació i treball en comú, integrant totes les visions i experiències que siguin visibles o no, i que estiguin participant, conscient o inconscientment, en els espais públics per aconseguir una ciutat comú.
