El 13 de març de 2015 va tenir lloc a Barcelona la Jornada European Metropolitan Authorities, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta conferència va reunir representants de ciutats i àrees metropolitanes europees, de l’OCDE i de diverses xarxes internacionals de ciutats com Metropolis, Eurocities, Metrex, Medcities, CGLU (Ciutats i governs locals units) i FMDV (Fons mundial per al desenvolupament de les ciutats). L’objectiu d’aquesta reunió era, sota el tema la governança metropolitana i la competitivitat territorial, constituir-se com a grup de pressió per incorporar la dimensió metropolitana a les institucions i entitats estatals i europees.
En efecte, gairebé el 75% de la població europea viu en àrees urbanes i en elles es genera al voltant del 70% del PIB europeu. La Comissió Europea està donant cada cop més importància al fet urbà. Hi ha una creixent preocupació per la sostenibilitat del territori, entesa en la seva vessant ambiental (contaminació, esgotament de recursos) però també social (desigualtats, exclusió social). Diversos informes, cartes i declaracions s’han anat succeint per tal de configurar una agenda urbana europea. Així, l’any 2012, la Direcció general de polítiques regionals de la Comissió va passar a anomenar-se Política regional i urbana, amb la intenció que la meitat dels fons de desenvolupament regional s’inverteixin en àrees urbanes. A més a més, un nombre creixent de polítiques sectorials s’adrecen a les zones urbanes: energia, societat de la informació, medi ambient, educació i cultura, etc. L’Estratègia Europa 2020 també destaca la necessitat de fer una planificació integrada en l’àmbit metropolità, superant així els problemes de coordinació i fragmentació típicament metropolitans.
El major interès de la Comissió Europea en el fet metropolità contrasta amb l’assignació territorial dels òrgans decisoris. En el procés de construcció europea, el protagonisme ha recaigut en els estats membres. Tots els òrgans importants de representació s’han concebut sobre la base estatal, mentre que les regions i sobretot els municipis tenen un paper molt secundari, mitjançant el Comitè de les Regions i el Consell europeu de municipis i regions. En el cas de les àrees metropolitanes, aquest paper encara és menor: no hi ha un òrgan de representació propi. Així, un dels reptes de la governança europea és donar veu als representants metropolitans, tant en el disseny de les polítiques com dels objectius prioritaris dels programes. Aquesta és una de les demandes que formen part de la Declaració de Barcelona 2015, un manifest amb 10 punts aprovat el dia 13 de març pels diversos representants polítics.
Tanmateix, l’agenda urbana europea no es pot desenvolupar de manera independent als estats membres, que han de reconèixer també el rol polític de les aglomeracions urbanes. Aquesta, però, continua sent, en la majoria de casos, una assignatura pendent.
