Falles: l’origen d’una festa que aspira a ser patrimoni de la humanitat

El pròxim mes de novembre pot ser històric per a les Falles. Aqueix serà el moment en què la Unesco decidirà si les declara patrimoni immaterial de la humanitat.

Aquest organisme de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, amb seu a París, estudia actualment les propostes de diferents països. Per Espanya, la festa gran de València va ser l’escollida l’octubre de l’any passat per a aspirar a aquest reconeixement.

Així, tant la capital, que aglutina 350 comissions falleres (associacions festeres) i un cens d’uns 105.000 fallers, com les diferents localitats de tota la Comunitat Valenciana en què se celebren les Falles, viuen bolcades per aconseguir aquesta distinció que suposaria més projecció internacional per a la festa.

I és que són diverses les bases amb què compten les Falles perquè finalment siguen les escollides per la Unesco. En primer lloc, es tracta d’una festa de gran tradició, amb més d’un segle d’història, en què, a més de l’art i la tècnica que comporta el modelatge i la pintada del monument, es mesclen elements de gran valor cultural, com la música de les bandes, la pirotècnica, la indumentària o la gastronomia.

Des de les institucions es duen a terme a hores d’ara unes quantes iniciatives encaminades a donar suport a la candidatura de les Falles. Per exemple, via Twitter s’ha creat el hastag #FallesUNESCO per a enviar missatges de suport. També s’ha llançat una campanya de recollida de firmes a través de change.org, en què ja han participat més de 9.000 persones.

Una festa creada pel poble.

Però, quin és l’origen d’aquesta festa? Rius de tinta han corregut per tractar de donar resposta a aquesta pregunta i diverses són les teories romàntiques que s’han popularitzat respecte d’això, encara que el verdader origen continua sent a hores d’ara una incògnita.

L’estudi més rigorós que s’ha fet fins ara és obra del vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Ariño, i queda plasmat en el seu llibre La ciutat ritual.

Segons la documentació consultada en aquest treball, les Falles no van ser impulsades inicialment pel gremi de fusters, com sempre s’ha pensat, sinó que van partir de la iniciativa dels veïns de la ciutat, com a síntesi i reelaboració de diverses pràctiques festives i rituals, en un procés que va anar modelant-se des de mitjan segle XVIII fins a mitjan segle XIX.

En aquest procés, les fogueres i els focs que es feien la vesprada de Sant Josep van convergir amb el ritual de l’exposició i la crema del ninot de mitjan quaresma, un costum que es duia a terme en moltes regions espanyoles i que fins i tot es va exportar a altres països, i que servia per a exposar i criticar fets i persones de la vida local, que connectava amb tota una sèrie de pràctiques de caràcter crític (col·loquis, publicacions, sainets, etc.).

Les Falles són, doncs, una festa veïnal. Són els veïns els que l’organitzen, però des del primer moment hi devia ser habitual la participació de professionals i artesans que col·laboraven aportant les seues habilitats i destreses tècniques.