Després de sis mesos de baixa, la titular del jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, ha tornat al seu lloc amb energies renovades. El passat dimecres 20 de març va donar curs a la petició de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per detenir a 22 persones en relació amb l'escàndol dels ERO fraudulents de la Junta d'Andalusia.
Tot i que la jutge ha criticat en els seus autos judicials l'actuació de la Junta d'Andalusia, el Govern que presideix el també president del PSOE, José Antonio Griñán, ha lloat la tasca d'Alaya en el seu intent d'evitar que es dilati el procés i que algunes de les proves intervingudes per la Guàrdia Civil el passat dimecres es desvirtuïn.
Però Alaya va anar encara molt més enllà, en judicialitzar la investigació que la Guàrdia Civil va iniciar el 2011 sobre les empreses asseguradores que es van beneficiar dels ERO fraudulents, essencialment Vitalia i el grup d'asseguradores vinculat al desaparegut banc català Eurobank, controlat pel fosc financer Eduardo Pascual Arxé, i la fallida del qual investiga el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional ocupat, des que Baltasar Garzón va ser inhabilitat, pel jutge Pablo Ruz. El mateix dissabte 23 Alaya va ordenar l'ingrés a la presó de Pascual i de la seva principal col·laboradora, Maria Vaqué, per rebre comissions dels ERO fraudulents, a través de l'asseguradora Vitalia.
Ruz es troba en les últimes setmanes al centre de la polèmica pel seu enfrontament amb el titular del jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, que, després d'admetre a tràmit una querella d'IU contra l'extresorer del PP Luis Bárcenas, entre d'altres, es considera competent per investigar el finançament del partit del Govern central. Competència que s'atribueix també Ruz, pel fet de ser l'instructor de l'cas Gürtel.
En la batalla, però, i tot i que és més que evident que el Govern vol que els papers de Bárcenas siguin investigats per Ruz -el mateix president del Govern, Mariano Rajoy, s'ha dirigit al Consell General del Poder Judicial per demanar que el cas quedi en mans del substitut de Garzón-, Alaya ha deixat en evidència el titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional. Perquè ja al juny de 2012, els accionistes d'Eurobank li van demanar que investigués les activitats de Pascual i de la seva asseguradora Vitalia, que van heretar bona part de les activitats d'Eurobank, amb els més de 13 milions d'euros que, segons l'acusació particular, van espoliar de l'entitat catalana. I l'escrit, en realitat, no era més que un recordatori d'una petició realitzada ja el 2007, sobre la necessitat d'investigar el grup d'empreses d'Eduardo Pascual.
Corrupció transversal
A la vista dels membres dels consells d'administració d'algunes d'aquestes empreses, Pascual fa anys que intenta convertir les seves tribulacions judicials en una qüestió transversal. Quan la jutgessa Alaya va iniciar la investigació de Vitalia, Eduardo Pascual a penes va trigar un parell de dies a desvincular-se públicament de la companyia per afirmar que els seus únics responsables eren els administradors que li van succeir tant a Eurobank com a les mútues propietat de la consultora: Fortia Vida , Norton Life, Personal Life, Excell Life i Apra Leven. Aquestes companyies acabaven per assegurar les prestacions econòmiques de les persones que havien sortit de Mercasevilla arran dels expedients de regulació d'ocupació aplicats al mercat de proveïments de la capital andalusa.
En successius escrits, molts d'ells admesos pel magistrat, es relaciona a Pascual amb personalitats de Convergència, com Macià Alavedra, Joan Hortalà o el mateix Fèlix Millet, i amb persones de l'entorn del PP, bé pròximes a Mariano Rajoy, com l'actual director de La Razón, Francisco Marhuenda, o al portaveu del PP al Congrés, Vicente Martínez-Pujalte, com el seu germà Jesús.
L'operació impulsada per Alaya s'ha saldat, de moment, amb l'ingrés a la presó de set persones. Diverses d'elles no eren cap sorpresa, a la llum de l'informe elaborat pels propis tècnics de la UCO, que xifren els diners desviats de la partida de la Junta d'Andalusia per expedients de regulació d'ocupació en 50 milions d'euros: l'exdirector general de la Junta, Javier Guerrero, que ja havia passat set mesos a la presó per haver autoritzat la sortida dels fons, i l'ex sindicalista d'UGT Joan Llances. Molt més sorprenent ha resultat l'empresonament de Pascual i de la seva mà dreta, Maria Vaqué.
Alaya investiga una presumpta trama de prejubilacions fraudulentes descoberta en nombrosos expedients de regulació d'ocupació (ERO) promoguts per empreses andaluses i finançats amb càrrec a la partida pressupostària 31L dels fons autonòmics. Mitjançant un acord, rubricat entre la Direcció General de Treball i Seguretat Social i l'antic Institut de Foment d'Andalusia (IFA), durant els últims anys, la segona de les institucions hauria lliurat directament prop de 648 milions d'euros per sufragar la reestructuració de empreses en crisi, a càrrec de la partida 31L, fórmula aliena a la Llei autonòmica d'Hisenda Pública en prescindir suposadament de la fiscalització administrativa, sempre segons la investigació.
Gràcies a aquests fons, de qualsevol manera, hauria estat finançada la presumpta prejubilació fraudulenta d'unes 72 persones, a més d'ajudes directes a empreses relacionades amb dirigents públics o membres del PSOE.
L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i la seva fortuna suïssa estan amargant els últims mesos de Pablo Ruz com a titular provisional del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, en substitució del inhabilitat Baltasar Garzón. Va ser la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial la que va encarregar a aquest jove magistrat (37 anys) de Collado Villalba que substituís Garzón el juny de 2010. Entre altres coses perquè es tracta d'un magistrat amb un perfil especialment discret i perquè ja havia realitzat tasques de suport a l'Audiència Nacional i havia substituït Juan del Olmo.
Ruz, un jutge progressista membre de la plataforma Un altre dret penal és Possible, en realitat ha d'abandonar el seu lloc a l'Audiència Nacional el proper mes de setembre, quan es dissolgui l'actual CGPJ i ocupi la plaça el magistrat Miguel Carmona, que va obtenir la plaça en propietat, encara que és possible que el relleu es retardi fins al novembre.
De Garzón va heretar sumaris especialment espinosos com el cas Pretòria de corrupció urbanística a Catalunya, la trama Gürtel, que ha anat tornant al seu jutjat des dels diferents tribunals superiors en què estava repartit o el cas Eurobank.
Encara que ha aconseguit rebaixar l'atenció que concentra el seu jutjat, la irrupció de Luis Bárcenas i la seva fortuna suïssa en els últims mesos l'ha col·locat en el punt de mira. Ha interrogat en diverses ocasions a l'extresorer del PP i ha fet gala d'una paciència i d'un tarannà memorables, tot i l'actitud provocadora i prepotent de l'extresorer popular. El volum de treball de Ruz és significatiu i no sembla entusiasmat per haver de defensar la competència del seu jutjat en els anomenats papers de Bárcenas.
Abans de prendre la decisió de no declarar més davant Ruz, Bárcenas mai va haver de donar cap explicació sobre el finançament del PP, perquè ni el magistrat ni cap de les parts personades li van preguntar per això. Sobre la seva fortuna personal va donar algunes explicacions peregrines, com el seu èxit en el mercat de l'art -només va poder acreditar vendes d'obres per 90.000 euros-, la seva sagacitat a la Borsa, o el cobrament de comissions d'Eurobank per la venda del 15% del capital de l'entitat. Encara que els accionistes minoritaris ja han demanat comptes a Ruz per aquesta afirmació, des de l'entorn de l'extresorer asseguren que es tracta d'una entitat porto-riquenya amb el mateix nom però sense cap relació amb el banc que va presidir Eduardo Pascual.