Oralitat

La oralitat s’ha ensenyorit del periodisme i no tan sols als mitjans audiovisuals. Del ‘periodisme de declaracions’ dels anys 1980, circumscrit a la informació política, s’ha passat al predomini absolut de la informació basada en allò que es diu. El que es diu davant del micròfon i de la càmera, en tertúlies, articles, reportatges, entrevistes i notícies.

Les reaccions i impressions d’afectats i testimonis són una part habitual de moltes notícies i no sempre aporten informació d’interès. En moltes ocasions no passa de ser una il·lustració anecdòtica dels fets, sovint de segona mà.No sempre aporta valor informatiu tanta declaració, més enllà d’un to viu i proper a l’espectador que pot beneficiar l’audiència.

Sense filtre ni contrast, la oralitat informativa presenta alguns inconvenients, fins i tot en un gènere com l’entrevista. Sobre tot en aquest gènere dialogat –avui gènere estrella dels mitjans d’aquí-, que es basa en una transcripció respectuosa de les paraules de l’entrevistat.

Els errors i les imprecisions dels personatges poden ser previnguts –si ho són- en els mitjans impresos i les entrevistes escrites de la xarxa. No així en les entrevistes en viu de l’audiovisual, on les paraules se les enduu el vent –segons el vell tòpic de la ràdio-, després de ser retingudes amb poca precisió pels oïdors. Mitjans audiovisuals on les notícies escrites acaben passant pel filtre d’una oralitat col·loquial que pot acabar donant als programes informatius el to d’una gran i inacabable tertúlia.

No és una casualitat que l’entrevista de preguntes i respostes sigui una pràctica molt menys habitual en els mitjans internacionals de referència. Els diàlegs Q&A (preguntes i respostes) són un gènere molt selectiu en els grans periòdics europeus i nord-americans. Les entrevistes solen presentar-se com informacions en les que el periodista planteja els temes i el seu context i en pot acotar les respostes expressades en cites textuals, més a la manera d’un reportatge.

L’entrevista, que a la premsa angloamericana és una tècnica d’obtenció d’informació, s’ha convertit aquí en un gènere estel·lar, en detriment de la investigació i l’elaboració informativa. El predomini de la oralitat comporta una disminució de la intermediació que caracteritza la feina del periodista. Intermediació entesa més enllà de fer preguntes i transcriure respostes. Es tracta, sobre tot, de filtrar errors, imprecisions, mitges veritats, interpretacions massa interessades. Fins i tot, mentides.